Quan sents que el destí no llueix amb tu.
Quan ensumes olors furtives no gustoses.
La llum del dia m'enlluerna.
No hi ha 2 sense 3.
Potser la darrera no, llavors tornarien a ser només 2.
Avui és massa tard.
Sóc una loser.
M'ha dit que aprofiti la meva intuïció d'endivinar el futur.
Una performance sensorial, una exposició temporal en el seu cos.
Com serà el seu cor?
A les distàncies curtes...
Ara és el moment de l'espai.
Generositat indiscriminada.
Rema, segueix remant.
Potser el sexe és massa obscè per tu.
Estic molt lluny dels teus somnis i del teu desig.
El límit en quarantena.
El vol comença.
No tinc gaire por.
La mateixa cançó de fa un temps ara canvia de sentit. Tot és relatiu.
A les circumstàncies.
A els sentiments...
L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or
Comentaris