Passa al contingut principal

se acabó septiembre...

el traje nuevo de la emperadora...

se viste por los pies, como las demás...
se viste en el mismo lugar que el resto....
sombra sobre sombra...
quedarán rastro de sus burbujas y se remezclan...
como en el mejor cava espumoso...
brut nature, evidentemente...
bien fresquito y en su copita alargada hacia el cielo...
claro que sí....

como dijo Otto....

como dijo aquella que nunca cumplía sus palabras,...
¿hay alguien que se comprometa de verdad?
¿hay alguien que cumpla su palabra?
¿y el honor dónde queda?
¿qué honor....

si no hay educación....

solo resta...
orgullo y prejuicio...
pero si no tiene ni tetas...
ni mucho ni poco
nada de nada...

carece de....

reminiscencias...
harta de escribir...
vuelven....
las oscuras golondrinas... se marchan
hacia el sur, creo....

salen las setas, en todas sus variedades...
y alguien las recolectará...
y se las comerá
y se equivocará
y se morirá....
aun siendo el mayor experto/a....

un vino del 2001, 3, 95 dólares....
Bota Real, tinto reserva, denominación de origen de Catalunya...

de terra endins... dice la leyenda....
zona centro de la provincia de Tarragona...
donde los suelos son pedregosos, y de bajo nivel hídrico,
con grandes cambios de temperatura entre la noche...
y el día...

en nariz: la fruta madura domina en un bouquet donde se capta
la crianza... y un ligero toque tostado....

en boca: suave tanino que hace más agradable  y llevadera su ingesta....

el alcohol en grandes cantidades produce la embriaguez... dijo Wilde...

decantarlo una hora antes de consumirlo....

servirlo entre 16º y 18º acompañado de platos de carnes rojas, aves, caza, quesos curados y azules...

cuanto placer...

ahora vería de nuevo aquella película en la que lo importante es ser honesto...
y beberte tus intenciones...
para el bien...
como en el gran hotel...
de antaño...
modales, educación y brío...
ocultaban a analfabetos incultos...
a usurpadores y malhechores...

igualmente que ahora...

quizás se revuelca en su desventura...
en su arriesgada apuesta...
si juegas...
saca tus cartas...
cara a cara....
cobardía....

y sin miradas furtivas...

no pongo nunca la mano en el fuego por nadie....
y tu no vas a ser menos...

reina en tu mundo de sabiduría...
en tus silencios y lejanías..
reina en tu reino vacío....
lleno de dolor por cosas inertes....
deshauciandote....
por memeces...
ríndete..
amanécete...
relájate...
y disfruta....

ya se marcha...
ya zarpa....
mi velero...
estiende las velas...
como siempre...
velas blancas...
de paz y calma...
rumbo a la nada...
después de intentarlo de nuevo...
y ver que no hay nada más que nada...

que ha inundado el mundo....
sin remedio....


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...