Passa al contingut principal

He visto mariposas...

La intención y la tensión. Comida de astronautas.

Vale por dos.

La pasión aumenta la inteligencia. La pasión de amar, de ver, de sentir, de vivir.
Renovar el dni es bastante ágil si tienes cita previa i si llegas justo a la hora.

La mujer que me ha tocado no conseguía que
funcionara correctamente la máquina de digitalizar huellas digitales.
Le ha dado un par de cachetes y ha reaccionado.

En los trenes a partir de las nueve viajan otro tipo de personas en comparación a las de una
hora o dos antes.

Hace mucha calor. Siento sentir de manera tan intensa y dejar que me afecten tonterias, pero es importante que afecten las cosas, porque así ves realmente lo que hay.

Si no me importara, si no sintiera, no estaría donde estoy.
Se va, se fue,me voy.

Vuela. Sentir y sentir intnsamente es un milagro.

Podríamos pasar...
la vida sin sentir, pero así no tendría sentido....

Las necesidades
emocionales son curiosas, te llevan a desear cosas difíciles, te
vuelven creativa, para especular así sobre nuevas y variopintas
posibilidades, todas con el mismo objetivo: mirarte....

Repaso milímetro
a milímetro tu piel,
y una y otra vez, y aún así siento que me pierdo
detalles importantes.

Y regreso a ti.
Donde estés te imagino,
me imagino rodeandote, en la orilla.

Te dije que a veces me cuesta
disfrutar del momento, del presente, mientras existe.

Últimamente decido vivirlo a ritmo de tango, cómo el que se desliza del acordeón
de un hombre que ha subido al vagón....

Me gustaría bailarlo contigo...
A las ocho no hay músicos tocando tangos.

Por eso quizás escribo, para intentar capturar el instante, olerlo, acariciarlo con sinónimos, metáforas....
hechos y palabras.

Hoy he visto el mar, el monte y un río.

He visto
mariposas.

Y sigo girándome y viéndote, y besándote, a cada retícula
de pensamiento.

Es grande e intenso, es vital, es fantastico, es así
mismo delirante.

Me devora el entusiasmo. Poco poco, con calma, se ve
que todo rueda.

Me encanta tenerte sentada en mi falda.

Me encanta que
al mirarte te escondas y bailes la nada.

Pero escucha, escuchame.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...