31.12.11

FELIZ 2012 / HAPPY 2012 / FELIÇ 2012 / LUTXANA ART* www.lutxana.org

link video* FELIZ 2012 / HAPPY 2012 / FELIÇ 2012 / LUTXANA ART* www.lutxana.org

me Deseo y Te Deseo Que Este Nuevo Año en no temamos una meternosNunca en el Mar *
em desitjo i et desitjo que en aquest nou any no tinguem por a ficar-nos mai al mar *
I wish and I wish that in this new year will not get us never fear the sea *

cap d'any amb sorpresa*

és potser el meu últim paper..
potser se on aconseguir-ne més...
ara són les 2:42h...
t'hauries posat aquest pantaló de pijama que duc jo ara...
badalls, carícies potser... o algun petonet de bona nit...potser
o potser una nit salvatge, de les teves....
de tant en tant...
podria escoltar qualsevol cançó, però cap sonaria com sona ara el meu cap...
i el cor...
que potser raja...
i torno aquí un altre vegada, un altre any, un altre dia abans del dia assenyalat...
ens bevem una ampolla sencera d'alguna cosa que faci riure....
cantem i fins-hi tot potser ballem...
o mirem un tros de peli...
o sencera...
encara que no entenguis res...
no és amor...
potser no...
però sento...
tu sents alguna cosa?
sóna el telèfon...
i ets tu...
estirada al llit...
podem fer que no ens coneixem i tornar-nos a trobar com si res...
jo tinc il.lusió...
i tu?
et deixo créixer?
de vegades em sento que sóc allà on no em demanen...
massa ficada, capficada...
al vell mig del no res...
com en aquest precís instant...
com ara...
ara balles...
o menges vidres...
o se't cauen les dents a les mans...
tres bastons...
pinten bastos...

... de menta...
és clar...
i tant...
no cal...

glup, glup...

saps qui era era en Tolomeu?
encenc una espelma?
per què?
per tu i per mi...

potser li dono massa importància, molta més que tu...
però jo se que tu li dónes...

i ara què?
ara a dormir...
desprès de creuar mitja ciutat, la ciutat, adormida avui...
amb cara de pòquer...(poker)
pichu, pokemon...

sonarà demà de nou de bon matí el ring ring... tilulilu...
i diràs coses amb la teva veu esbroncada per la nit...
bon dia...
i tot allò que es diu...

despertes i ens fonem...
desprès espremo les taronges...
mentre encara rodoles...
més adormida que mai...
et tinc...
ho tinc...
trenco el pa...
escalfo la llet...
i mmmmm....

potser tens presa de fer alguna cosa, potser no...
ens dutxem plegades...
i sortim quan ja és gairebé fosc...
encara que ara el dia ja li guanya cada cop més sol...
i més i més petons....
escalfades i tendres...
un massatge?
el meu regal...

bon any nou*
***

11.12.11

potser son les botes...

Hi ha coses que no canvien gaire, i d'altres en tant que sempre canvien de la mateixa manera, amb una inèrcia normalitzada, tampoc ho fan, en realitat...

Tampoc canvio jo gaire, encara que, potser, he evolucionat en certa manera...
i la meva intuïció millora amb l'experiència,  per que aquesta darrera no canvia, visionaria...

Lo d'escriure tampoc ha canviat gaire, ho faig encara...(voldria escriure millor "encar", però el corrector no hem deixa)...
i escriure d'aquesta manera i en aquestes dates, i en d'altres...
Son períodes baixos, ratxes mudes, temporades a zero, quan sembla que tot es desfà, ràpidament...
sense escrúpols, és, no obstant, difícil, dons, construir...
amb fermesa...
en el caos...
com un somni, busca raons...
al oceà de la incertesa....

torna a mi la autentica realitat...
la meva agulla minutera torna a encetar la seva hora...
de dreta a esquerra.... mirant al mar...
normalitzada...
etiquetada...

és perdre tota la verda, caure de cop, sec i dolorós...
sentir l'asfalt a la pell, els óssos cruixint...
com un gelat de gel rodó  que es desfà al forat...calent...

toco el terra, el palmejo... glopejo, l'oloro, el respiro... i fins-hi tot puc assaborir-lo...
del tot.. de ple...

Punt d'inflexió en aquestes dates assenyalades, d'un nadal incert, amb sorpresa,
com sempre...
demanant desitjos per sempre: estabilitat, calma, de parella, de feina...

cinc milions de persones demanant el mateix desig?

un somni irreal, asocial, alienant...
deixant de banda les normes socials...
l'establert, les etiquetes.. o més ben dit, cadenes...
de fantasma...

societat errònia

potser són les botes...
de fa dos anys...ençà...

la meva esperança és més forta que l'egocentrisme generalitzat...
burgès, obsoceslent...

quan sembla que està tot perdut, torno a picar al pal....
les ferides m'enforteixen, miro al cel ...
i engego....
i com el millor jugador de futbol (el porter) hem creixo en els pitjors moments, i pujo, i xuto a gol...
sense xarxa...
deixant la xarxa sola...

i se que hi ha mil camins possibles en cada cas...

trobaré la solució somiant aquesta nit*

(ahir i avui m'has dit paraules que mai havia sentit, m'has ensenyat sentiments, i conceptes de l'estima i l'amor, desconeguts, nous,... sorprenents, amb les mans gelades, però plegades... vàrem caminar sota la nit...
mires als ulls i no vols perdre...
i jo tampoc...

una aposta valenta...

Nadal amb sorpresa?



He agafat el tren pels pèls. Buf!. A tot tren he despertat, he
fet la prova per al treball, un pòster 3d amb els personatges d'un
videojoc infantil. 


(De vegades penso que algunes coses que fan malament hem porten 
sort. Com per exemple escoltar el RAC1. Potser no hi han
raons lògiques).


Puc conduir molt ràpid, amb el sol d'un bon dia de la caiguda a les 11 hores. 
Faig tots poden fer-ho per dalt d'un tren a la només una hora. 


Va dir ahir que .. 
Acabo de perdre això que tenia en ment, potser després de
l'entrevista de feina, podria anar a dinar amb la meva àvia.


mossegada error?. 


Està al cent per cent ... en realitat ..


Sobre subsòls anar massa ràpid .. 


Tinc moltes ganes de dormir sola al meu llit?


La millor manera és veure-ho clar, a través del meu instint.


Vols un chupachups? 


Com estic, què faig i què m'il · lusiona. 


Inquietud.


Per la que cosa faig i  fas, i no planeges fer coses juntes. 


Evolucionem.. 
Enganxes més del que creus. 


Has de demostrar tu, no ella. 


Tinc por de perdre després. 
Nadal amb sorpresa. La fermesa i seguretat.
Temptejar. Desitjos i obsessions sexuals, confonen necessitats.
Tendència a seguir la majoria per inèrcia. 
Escolta't a tu mateixa, que
et diu el teu cor?. Lluna plena. És la ràbia.

3.12.11

cafè amb llet i res (lletres*

Despertes al llit un dissabte al matí ben passades les 11, sense companyia...
en un món boig...

tota aquest setmana he volgut posar-me a escriure, però el temps... em mata els espais...
el Zippo, a la meva dreta,  platejat, torna a tenir pedra i gas...

per molts anys...
quatre anys*


ara mateix hauria de córrer a trucar-lo... a fer-li petons...
i gaudir del seu somriure de...

les paraules les carrega el dimoni...
els blogs els carrega el vent...

un cafè amb lletres...amb llet, aiguada...
(diu al tetrabrik que és d'Asturies...
un cendrer portàtil rodonet ben bufó...
i música, molta...(inspira...
*d'aquí i d'allà... http://www.lutxana.org/musica.htm#.Ttn-nLK7h98

miro al cel girat... gira!
què m'hagués agradat rebre de regal el dia del meu quart aniversari?
ja hi erem a gràcia ben be feia un any...
jugava al balconet envoltada de geranis vermells...
amb els clcks de playmobil...
potser fent una ciutat, potser una familia o una aventura de pirates...

a ell també li agraden els pirates...
no queda gaire cafè...
no hi ha fred, menjar del dia...
tappers...
no sexuals..

escriu!
és el que faig i faria jo si fos tu...
avocar totes les coses que passen i giren al cap...
han comentat el teu estat....
el meu mur...
de les lamentacions...
o no....

mil i un concursos amb iphone o ipad a l'abast...
millor fer l'amor...
quanta gent l'ha vist?
quina repercussió ha tingut...
viral...
una guerra...

ha tingut una vida molt xunga...
els pares la van abandonar?
pitjor, la maltractaven....
el pare del seu fill no volia marxar...
i ara ho va haver de fer per un paper, a la força...

no se que faré dilluns, si que ho se,
però el següent divendres se que necessitaré una mica d'amor...
diu el Robert Smith...
no sento els dilluns negres...

i els dissabtes pel matí?

m'equivoco i faig servir el cendrer de ratolí...

tenir o no tenir...
consumir amb seny... o compulsiva-ment....
sexe o amor? sexe amb amor si us plau....
t'estimo, t?estimo.... estima'm menys i estima'm millor....

les teves paraules em revolten...
m'enarvolen...

els dofins al final es revelen... seguint el blues d'una jam que sóna al fons del carrer...
qualsevol diumenge al vespre....http://marmalibu.wordpress.com/ (el video*

one more time....
una canica transparent del tot....
dos patitos grocs de goma, de bany...
un l'intenta fer un petó a l'altre...
oli d'aquest que escalfa,
un cor de cartró ple de collarets i anells, arracades...
sis espelmes vermelles, un sabó amb forma de rajola dels carrers de Barcelona...
i un quadre d'un gat pard tirant a taronja cosit per la meva iaia...

encara recordo quan em donava cullarada a cullarada les "natilles" per brenar...
encara potser quatre, en tindria...
no se si ho recordo de veritat o m'ho imagino arrel d'una foto que tinc d'aquesta escena...

a la memòria es queden records de moments de patiment que poden desencadenar irregularitats mentals...
de gran... o en falta o sobra serotonina....

*escriure coses que vols que succeeixin...
de la mateixa manera....
què és el que està decidit per que t'agradi...