Passa al contingut principal

quan acabi d'escriure aniré a dinar

un extremista....
volia saber a quina hora va succeir tot....
sol passar que quan passen aquestes coses..
passen d'altres a la meva vida...
el fil...


potser només son paranoies meves...
com les paranoies que te tothom...
el problema sorgeix quan no te'n pots desfer d'aquestes ratllades mentals...


volia controlar les coses..
però no es pot controlar res...


pensa de manera grandiosa i seràs grandiosa...
diuen molts que només de pensar-ho es crea la idea...


el cas és que per a mi és ben complicat desfer-me de les memòries....
dels records dels moments i de les persones...


estenc la roba neta, molla...
les pinces de colors, de plàstic només subjecten les peces de roba...
no tinc por que caiguin al no res com al balcó de l'àtic de casa dels meus pares...
si s'et cau alguna cosa allà hauràs de recuperar-la...


porto dos estius sense comprar roba...
i un hivern...
poc a poc aconsegueixo ser menys consumista....
només allò imprescindible...


quan estàs aborrida moltes vegades compres per comprar...
no és obligatori fer rebaixes...
ni treballar de franc...
de vila...
+a....


(el Pago... pròxima estació...


rum, rum...
faig el càlcul...
percentatges numèrics...
ho havia oblidat del tot...
m'encantava fer-ho de petita...
quan no estimava ningú...
de la manera que s'estima de gran...


frases cèlebres de la setmana...
d'estiu....


aquesta noia camina o balla...
va ballant pel mar...
desprès del crep....
amb qui has vingut aquí?
amb tothom i amb ningú...


ha deixat tota la casa plena de coses d'ella
potser ho ha fet sense voler...
sense cap objectiu vital...
sense sentit...
 o no sap que hi són aquí...


no la llegeix...
una samarreta....
un pantaló curt texà...
un sostenidor blanc amb dibuxets vermells com maduixetes...
els diminutius no estan inclosss al diccionari corrector de google...


sense xarxa mai...
la màgia, la nostre...
dels darrers petons abans de deixar-te anar...
(només son deu dies...


ho deixaré quan tornis....
escric per que després de fer-ho em sento una mica millor...
aire...
ego...


la gent és dolenta moltes vegades...
no pensa en si fa mal als demés...
potser jo tampoc...


agafo una pinsa de plàstic groc i l'obro per subjectar una samarreta estesa....
el gat adormit fa tant de goig....
li corre l'aire sobre el cabell....
es despentina...


i em queden les cançons...
i no se si les escoltaràs tu...
i no se si sentiré la teva veu...
potser no hi pensaràs...


quan et calgui...
o en el moment que estigui fent alguna cosa que no senti la teva trucada...
serà una bogeria...


demano coses...
que potser jo faig...
vull un reflexe...
la ment crea monstres...
lligada a un instant impulsiu...
intens...
el més intens...


tu dius que l'has descobert...
si ho fas...
si et desfàs...
el sentiment és increïble...


ara m'empenedeixo de no aprofitar el temps...
escoltar la meva veu...
que res no importa...
i que son coses de la vida...
m'odio quan menteixo...


un acomiadament lent...
per allargar el moment...
prudència...
(jo em vull quedar aquí amb tu...


intens...
era tant brillant el sentiment...
tan luxós escoltar la teva mirada als meus llavis...
arrossegant les paraules de vent...
i entonant la melodia...
incompresa...
per que te'n vas i què?


què vaig fer aquell dia per que tot acabés així...
cerco l'efecte d'allò que vaig fer i crec que va provocar...
la cosa...
que ara em volta i revolta...


ei...


una postal em farà mirar la bústia...
recordaràs...
ensenyam a ser com tu...
a ser en calma....


ens va portar a la discoteca ell i un amic seu...
tot vestit de cuir...
no ho recordava...
al entrar ella em mirava i volia fer-se la tonta...
la cançó ens va embolicar la ment
i el cor...
per fer quelcom intens...
però ella fugia...
i l'altre ballava com un boig la cançó de llunes i sols...
que il.luminen...


tancada uns minuts...
i després
em crida l'atenció....


tot va començar aquell dia...
ara ho comprenc...
i tant!


però potser ens va be...
a mi per fer-me més meva...
i a tu per sentir de lluny
que moltes vegades intensifica
i aclara....


*

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...