Agafar aire...
entre els teus petons...
de dormir i de despertar...
de ballar, de beure vi i xerrar...
de fumar, de perdre el tabac dos cops per setmana,
de petons de creps, de torrades, de cafè amb llet,
de suc de tomàquet, d'aigua de mar...
de voler anar nedant fins al fons...
tot hi havent un munt d'onades que fan por....
de preguntar als turistes on vénen cervesses...
de no tenir por de res...
només de coses que ningú entén...
de cantar cançons d'amor sense sentir allò que diuen...
per que l'important és només la melodia...
tan se val què expliquen!
per que si les coses fóssin fàcils sempre no tindrien tant encant,...
com els petons de tornada en el tren amb vistes al mar...
el mos de prèssec d'ordal...
unes pel.lícules, les que vagin fent per la tele...
sobretot si són de Woody Allen....
podriem anar al cinema, però no cal...
potser si, amb unes crispetes...
quin és el secret?
no fer-me il.lusions?
però sense il.lusions no hi ha energia per crear...
per imaginar...
sospiro...
te por de perdre's...
i em petoneja...
tenim por de saltar,...
però qualsevol coseta ínfima ens reté allà on siguem,...
volem seguir vivint, patint i lluitant...
i somriure sempre que es pugui...
cinc minuts més?
*
NO DISCUTIR
OCUPADO - ACTIVO - MAS RECLAMADA
ES EL ULTIMO QUE QUEDA - ESCASO + VALOR
No tinc rellotge, el móbil sense bateria.
Em trobo de cop un rellotge de sol amagat entre la ciutat, petit, semblant a el que podria ser una font moderna d'aigua.
Em molesta el soroll blanc, sabeu què és el soroll blanc?, va preguntar la professora el primer dia de classe...
Sorolls tubulars, de rebuscar a la bossa, de regirar un calaix, de remenar un cafè, de llimar-se les ungles, de passar fulles d'un llibrede rascar-se, de petonejar-se amb rintintin al metro...
sense repressió alguna...
Límits.
Quan no sap què fer buida de correus inútils la bústia del seu e-mail.
Com em sento?
He de fer un munt de coses, coses, coses...
Rebufo i penso, i devanejo, què vol dir estimar? Què vol dir ser feliç?
Seria seguir els planejaments que t'impossa la societat...
Feina, familia, amistats, viatjar, tenir una casa, un cotxe, una tele, un mòbil...
És sopar poc, dinar una mica i esmorçar torrades de pa amb tomàquet amb alvocat.
S'ha de variar.
Ets depenent?
Sóc depenent i independent alhora, ho sóc tot i no sóc res...
Sóc flexible...
De cop les coses em senten malament...
No m'agrada sentir-me excluïda...
De vegades pensem que la realitat és nostre, potser...
La il.lusió pot sorgir en qualsevol instant, en cada detall del dia, s'ha de intentat gaudir de cada minut, aprofitar el moment, ja que no podem estar segures de res.
Estem segures de l'ara.
L'ahir em volta en moments de racons de records, però l'ara em sorprèn, poc a poc.
Hi ha gent i vida, i hi ha entorn.
De vegades pensem que ens en sortim... com diu la cançó...
(Vaig a escoltar-la...http://youtu.be/CaBEYU4nNzI
Dissenyar....
ha de ser poder mostrar les coses de la manera més simple i senzilla, amb un toc d'estil que cridi l'atenció.
El toc naïf agrada (Eskenazi i Mariscal es reparteixen el bacallà a la ciutat*
http://m-eskenazi.com/
http://www.mariscal.com/es/
El Philip Starck a nivell mundial també el talla http://www.starck.com/en/
Quin és el secret es preguntava tothom?
En Publicitat el talla el Toni Segarra http://publicitado.com/toni-segarra/
diu que té l'oficina a la vella fàbrica just devant on vivien els meus avis quan era petita...
La Barcelona del Disseny diuen... la Barcelona dels Jocs Olímpics.... encara tira...
la d'en Colón....
la d'en Gaudí...
Moltes vegades el que marca la diferència són les paraules, la comunicació, les amistats, els endolls, i d'altres vegades la magnifitat.
Potser tens una molt bona idea un dia, i et recorden després tota la vida per allò, així com per enrecordar-me del nom d'en Mariscal penso primer en el Cobi.
Són "gajes del oficio".
La cosa es que et recordin.
Deixar empremta.
D'altres exitossos dissenyadors passen desapercebuts com a persones i evoquen tota la seva necessitat de visibilitat en el seu treball.
Potser no troves ni una foto a internet.
Per que potser de vegades sentim molt profundament i ens afecta tot increïblement, però tanmateix després sóm super freds, superficials, etc.
És com practicar sexe i perdre les ganes just quan tens l'orgasme i passes de l'altre...
Una iniciativa femenina...
de dones...
ambient discret, íntim, distingit...
venda a domicili, per Internet, personalitzada...
diuen que al sociabilitzar-nos sóm més feliços....
però molta gent troba la felicitat en la solitud...
Em sento atacada moltes vegades, sento com si em volguessin fer mal, i de vegades veig que estic en el camí de la certessa,...
Pensa malament i l'encertaràs,... diuen...
No m'agrada pensar malament...
però és trist i veig que moltes vegades s'encerta si et fiques en aquesta línia...
Sospiro.
És el que ens queda, sospirar...
(agafa aire...
*que anem al fons del mar...
Comentaris