Passa al contingut principal

De que parlàvem abans de que m’agradessis?

Pàgina 1/1, paraules 7/7*

La meva ma atura la teva cintura.
La meva mirada es perd.
No miris als ulls de la gent, diu la cançó.
És molt tard, o molt aviat, he vist els semàfors canviar a vermell mentre els creuava.
T’imaginava ben a prop a l’hora de fumar, allà a fora, semblaves tu, t’imaginava allà, desprès de  ballar. La música no era gaire entre tenidora. Els sofàs molt sinuosos, cridaven a crits que ens seriéssim en ells.
M’agrada veure’t. Escac a la reina, en diagonal.

Et veig veient-te fent veure que no em mires. Després de tant de temps de què podem parlar.
De tot i de res, entre poc i massa. Si pogués, si m’atrevís, aproparia els meus llavis als teus i et besaria.

Tu potser no hi penses. Potser no hi sóc entre els teus pensaments. Dons llavors perquè dissimules que em mires entre la gent, entre la resta de la gent que ens envolta. Volies venir, ho deies a crits, per que t’escoltés. T’escolto, encara que no t’ho digui amb paraules.

Moltes vegades són més importants els actes que les paraules...

Amb què somies?

Busco una cançó perduda d’ algú que s’hagi inspirat i ho vulgui compartir.
Tot va massa lent com per escriure ràpidament tot allò que em voltrega el cap. Ara.

O mai.

 Estima’m menys però millor... deia l’actriu... hi ha circumstàncies i decisions impossibles...
Millor un pastís de xocolata desfeta per la gelor del contingut, de la inconsciència...
Som 99,5% similars, ja se per on tiren els coets. No.

Quina part del no no has entès.

El millor dia de l’any i potser el millor dia de la meva vida. Fins ara.
Tenim el que volem, el que ens mereixem?
Si t’abissen no són traïdores.
El temps s’ha passat tant i tant ràpid. Però ha estat molt i molt be.
Genial. De tot un poc.
De pa negre inclús. Hem parlat i ens hem estimat.

Ens hem dit que ens estimem, que estimem les nostres llibertats, i els actes, i els detalls, i els moments, i no calen les paraules....

Amb una mirada basta...

Hauria parat el temps i l’essència,  esmicolats els instants en records for ever....
S’han aturat avui i ahir per sempre, com la pols de la fada de la inocència, com el desig que mai trobes, com el sentit de tot el nostre caos...

Cantem, ens dutxem, ens mirem i vivim.

12.00h. Neteja bucal.
15.00h. Sofà llit nou. Fumigació.
16.00h. Mirar la peli que em vaig descarregar...
18:00h. Dinem. Retocar fotos.
20:00h. Darrera trucada, una rosa és una rosa. Un vi i un petó.
23:00h. A reveure.

*Tan se val que se’n vagi a dormir a les 23.00h com potser a les 03.00h de la matinada, que sempre dorm fins les 13:00h del dia següent, i això per que li fico música suau per que desperti de gust...

Cinc minuts de carícies i un cafè, i alguna cosa saborosa ,és, cada matí....

Buidaré un tros d’armari...






Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...