Passa al contingut principal

repetim?

fàcil...

en moto recorro els carrers de la ciutat, veig el meu reflex als vidres dels cotxes... l'ombra de la lluna que s'està emplenant...
moonlight shadows, la cançó....
del dia, d'una vida... d'un instant...

al balcó després de tot...
la llum del sol i la seva escalfor...
un brindis de Coca-Cola i donuts de xocolata al sol....

fes-te un blog!
escriu....
un dia va decidir que seria escriptor mirant un partit de beisbol....
és una bona idea...
però crec que el fet de voler ser alguna cosa no és suficient com per ser-ho....
o tenir-la....

la vida és una mica lianta... com les dones...
ella em diu que no és suficient...
que provi, que potser m'agrada...
jo envejo la seva manera salvatge de viure, sense complexos... sense pensar en el què passarà...
sense objectius....

deia un que si no tens objectius, perquè vius?
potser millor viure i ja està, viure una vida plena de present, sense cauterització de ferides de il·lusions mortes i estrangulades per la mala sort...

escriure sense xarxa, fa por....
ahir vaig sortir a patinar... jo tota sola... fins a la rambla de les persones...
vaig caure...
i tatarejant la cançó.... "Friday I'm in love"....
la versió així íntima de Dean & Britta
http://www.youtube.com/watch?v=mF12paT1yE4

moltes coses per explicar... i poques forces per escriure... per teclejar...

amb ressaca emocional....
la dona es menja un plàtan al metro i desprès es queixa amb la mirada de que la mirem....
no pot esperar-se a casa a menjar-se'l....

manies... jo tinc mania amb les olors... dec tenir el nas molt fi...
i si fa una mica de mala olor, de pudor, dons no m'agrada....
a que la gent es rasqui el cos per sobre de la roba...
aquest nyec nyec em treu de polleguera ( polleguera, quina paraulota....

escriure... és explicar el viure...
plora perquè se'n va... i potser tornarà... qui sap?
vol que l'anem a veure...
no és tan lluny...
una nova excusa per anar al sud...

hi vaig anar però molt poc...

se’m cau el món a sobre....
els músculs embotonats...

li vaig dir jo de prendre'ns un temps de reflexió...
a veure si em troba a faltar...
si és important o no això que diu que sent...
i que no és suficient....
l'estimo tal com és...

estimar és suficient?
sentir....
volar per estar amb ella...
per veure-la....
com juga amb la meva inquietud....
si fos més fàcil potser no m'agradaria, qui sap...
estic tan acostumada a patir...
que no se gaudir...
fluir...

nedar al mar dels seus petons tendres, calents...
és intens, i no és suficient...

mai res és suficient....
el món no és suficient...
però hi ha un mar de sentiments...
en el fons del meu cor alguna cosa em diu que hi ha més...

la seva calma exterior...
la seva arquitectura interior...
el fet de que no li importi gairebé res...
la seva sinceritat vital... de viure i ja està...
de no voler res més...

no cal demostrar res...
no cal res més...
per que la mateixa vida és suficient...

què és l'amor?
l'amor és la il·lusió... de fer, de tenir, de compartir... de voler....

em prepares una dutxa?
em fas un massatge?

t'estimo*( i t'odio...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...