fàcil...
en moto recorro els carrers de la ciutat, veig el meu reflex als vidres dels cotxes... l'ombra de la lluna que s'està emplenant...
moonlight shadows, la cançó....
del dia, d'una vida... d'un instant...
al balcó després de tot...
la llum del sol i la seva escalfor...
un brindis de Coca-Cola i donuts de xocolata al sol....
fes-te un blog!
escriu....
un dia va decidir que seria escriptor mirant un partit de beisbol....
és una bona idea...
però crec que el fet de voler ser alguna cosa no és suficient com per ser-ho....
o tenir-la....
la vida és una mica lianta... com les dones...
ella em diu que no és suficient...
que provi, que potser m'agrada...
jo envejo la seva manera salvatge de viure, sense complexos... sense pensar en el què passarà...
sense objectius....
deia un que si no tens objectius, perquè vius?
potser millor viure i ja està, viure una vida plena de present, sense cauterització de ferides de il·lusions mortes i estrangulades per la mala sort...
escriure sense xarxa, fa por....
ahir vaig sortir a patinar... jo tota sola... fins a la rambla de les persones...
vaig caure...
i tatarejant la cançó.... "Friday I'm in love"....
la versió així íntima de Dean & Britta
http://www.youtube.com/watch?v=mF12paT1yE4
moltes coses per explicar... i poques forces per escriure... per teclejar...
amb ressaca emocional....
la dona es menja un plàtan al metro i desprès es queixa amb la mirada de que la mirem....
no pot esperar-se a casa a menjar-se'l....
manies... jo tinc mania amb les olors... dec tenir el nas molt fi...
i si fa una mica de mala olor, de pudor, dons no m'agrada....
a que la gent es rasqui el cos per sobre de la roba...
aquest nyec nyec em treu de polleguera ( polleguera, quina paraulota....
escriure... és explicar el viure...
plora perquè se'n va... i potser tornarà... qui sap?
vol que l'anem a veure...
no és tan lluny...
una nova excusa per anar al sud...
hi vaig anar però molt poc...
se’m cau el món a sobre....
els músculs embotonats...
li vaig dir jo de prendre'ns un temps de reflexió...
a veure si em troba a faltar...
si és important o no això que diu que sent...
i que no és suficient....
l'estimo tal com és...
estimar és suficient?
sentir....
volar per estar amb ella...
per veure-la....
com juga amb la meva inquietud....
si fos més fàcil potser no m'agradaria, qui sap...
estic tan acostumada a patir...
que no se gaudir...
fluir...
nedar al mar dels seus petons tendres, calents...
és intens, i no és suficient...
mai res és suficient....
el món no és suficient...
però hi ha un mar de sentiments...
en el fons del meu cor alguna cosa em diu que hi ha més...
la seva calma exterior...
la seva arquitectura interior...
el fet de que no li importi gairebé res...
la seva sinceritat vital... de viure i ja està...
de no voler res més...
no cal demostrar res...
no cal res més...
per que la mateixa vida és suficient...
què és l'amor?
l'amor és la il·lusió... de fer, de tenir, de compartir... de voler....
em prepares una dutxa?
em fas un massatge?
t'estimo*( i t'odio...
Comentaris