Recuerda que, a veces, no conseguir lo que quieres es un maravilloso golpe de suerte.
10 minuts de ràbia infinita...
no hauria de tornar a parlar amb ella mai més, el silenci moltes vegades és la millor opció...
no pots deixar-ho pasar...
no és qüestió de bellesa, ni de poder...
és il.lusió...
és qüestió de cremar-se....de voler...
de fer el que has de fer....
de no deixar a qui estimes de banda...
de viure....
de roselles, un mar...
el fum, els castells....
distru-te amb les onades del mar...
des d'aquest mar guanyarem mil batalles...
s'imagina...
la meva persona amb una altre...
cosa que no puc imaginar-me ni tan sols jo...
són només espurnes a l'aigua de nit del port...
balles amb les llums del sol imponent...
et torno al mateix mar que et va portar a mi...
te'n vas amb les onades...
escuma....
que punxa...
no ens banyarem a l'aigua de mar...
està molt freda ara...
records...
al cotxe, al passeig, d'agost...
després d'una nit intensa de rencor i paraules...
què fa que algú vulgui lluitar?
bandera blanca....
es va morir un dia, adormida...
silenci...
veure el mar és com anar al cementiri....
et fa pensar...
i pot ser que no puguis veure'l...
el mar,....
te por, com sempre...
el secret està en no parlar, en no dir res... més que coses que no importin....
en trobar instants perfectes al passat...
l'amor... són paraules majors...
de gessamí, fonoll, canyella i llimona....
a l'aigua, ferma... que tremola....
és una dona de món...
i jo no tinc res per portar-la en lloc...
només em tinc a mi mateixa...
la cosa està en voler alguna cosa que no et faci mossegar la sorra...
un món rodó, amb mar, amb estrella...
on és el meu món?
potser vaig perdre el tren a qualsevol lloc...
vaig fer tard, amb les preses...
com sempre
les preses que no et deixen veure la realitat....
només pastanagues que et penjes al teu propi nas....
la van cremar? o la van enterrar?
no ho se...
però sonava al punt d'atenció el seu colgant...
se'l van deixar ficat...
per les preses...
ara ja no tens excusa per fer el que vas dir que faries...
ara no pots dir que no...
és la meva...
puc estrenyer la llimona o pair
o perdre l'esperança...
la teva intució corre en altres direccions...
paraules clau, d'enciclopèdia...
que no diuen res més que res...
de tu a tu....
parlem?
no paga la pena... ho entenc, no hi ha gaire per veure...
el futur és de fum i de no res...
ningú somiaria res de mi... ni tan sols jo mateixa...
somriu...
mira... però no puc dir res...
no hi haurà bany de platja de mar... d'estiu, per variar...
10 minuts de ràbia infinita...
no hauria de tornar a parlar amb ella mai més, el silenci moltes vegades és la millor opció...
no pots deixar-ho pasar...
no és qüestió de bellesa, ni de poder...
és il.lusió...
és qüestió de cremar-se....de voler...
de fer el que has de fer....
de no deixar a qui estimes de banda...
de viure....
de roselles, un mar...
el fum, els castells....
distru-te amb les onades del mar...
des d'aquest mar guanyarem mil batalles...
s'imagina...
la meva persona amb una altre...
cosa que no puc imaginar-me ni tan sols jo...
són només espurnes a l'aigua de nit del port...
balles amb les llums del sol imponent...
et torno al mateix mar que et va portar a mi...
te'n vas amb les onades...
escuma....
que punxa...
no ens banyarem a l'aigua de mar...
està molt freda ara...
records...
al cotxe, al passeig, d'agost...
després d'una nit intensa de rencor i paraules...
què fa que algú vulgui lluitar?
bandera blanca....
es va morir un dia, adormida...
silenci...
veure el mar és com anar al cementiri....
et fa pensar...
i pot ser que no puguis veure'l...
el mar,....
te por, com sempre...
el secret està en no parlar, en no dir res... més que coses que no importin....
en trobar instants perfectes al passat...
l'amor... són paraules majors...
de gessamí, fonoll, canyella i llimona....
a l'aigua, ferma... que tremola....
és una dona de món...
i jo no tinc res per portar-la en lloc...
només em tinc a mi mateixa...
la cosa està en voler alguna cosa que no et faci mossegar la sorra...
un món rodó, amb mar, amb estrella...
on és el meu món?
potser vaig perdre el tren a qualsevol lloc...
vaig fer tard, amb les preses...
com sempre
les preses que no et deixen veure la realitat....
només pastanagues que et penjes al teu propi nas....
la van cremar? o la van enterrar?
no ho se...
però sonava al punt d'atenció el seu colgant...
se'l van deixar ficat...
per les preses...
ara ja no tens excusa per fer el que vas dir que faries...
ara no pots dir que no...
és la meva...
puc estrenyer la llimona o pair
o perdre l'esperança...
la teva intució corre en altres direccions...
paraules clau, d'enciclopèdia...
que no diuen res més que res...
de tu a tu....
parlem?
no paga la pena... ho entenc, no hi ha gaire per veure...
el futur és de fum i de no res...
ningú somiaria res de mi... ni tan sols jo mateixa...
somriu...
mira... però no puc dir res...
no hi haurà bany de platja de mar... d'estiu, per variar...
- ahora no, no?
- menudo frio jeje
se muere muchas veces.... yo siempre muero por ti*
qui és ti?qui ets?
massa que espanta...tot tornar a rodar.... estancat...com està?
s'ha mort...
paraules, sentits, idees, encendre records...el gos blanc....volia la meva llibreta...el bolso que no vol dir res...i per a mi ha guanyat pes....
tu què faràs aquest cap de setmana?pensaré en tot allò que vull i no tinc....
xocolata*
Comentaris