26.12.10

Relaxa't i disfruta*

Seguim pensant i escrivint…




Perquè no?



Tan fa, que segueixi pensant i escrivint.

Divendres 24 de desembre, són les dues de la matinada.

Esperava…

(No esperis res, pensava, em dèieu a mi mateixa…

No cal… no passa res, sí que passa?

És que puc triar els meus sentiments?

Perquè tot costa mil kilòmetres?

No hi ha res per patinar?

Cap camí pla?

(Ja saps on és el camí pla…

Qui sap!, potser seria el més difícil…



No m’agradaven els seus llavis trencats…

No podia recargolar…

No, no, no…

Pots estimar qui vulguis… no hi ha res a fer…

Picar de mans, de peus… a terra… perquè?

M’estimo més somiar… una nit sencera…

Allà on estic… miro al cel, miro al cel i el veig…

Segueixo pensant i escrivint als meus propis núvols… de clar, de tempesta nocturna…

Miro, llegeixo els instants…



Allà on vas, el meu cor en un puny… el meu puny.. vull veure’t fluir…

Em relaxa… patir per patir, per avorriment.. per no saber què fer…



Ens van enganyar amb la primavera… un minut més de sol, cada dia…

Paraules d’ahir, a la pissarra, al taulell…

No escriguis per no dir res, per dir el mateix de sempre…



No trafiquis amb els teus somnis…

Ho tens clar?

Ho tinc clar!

Vull un somni, des de sempre…

Potser no és el meu camí…

Passa el temps…

La pell…



Les coses bones, els records, es queden als racons…

No puc fer esborrany i compte nova…

Criden els lleons…

El dragó s’endinsa en la seva pròpia còlera…

Enigmes de la vida… tot el temps del món fins als teus llavis…

Fins a la teva pròxima abraçada, sembla una eternitat….



L’evolució dóna una volta més, des de la Sibèria amb un poc d’amor…

Amb amor… sempre ens quedarà creure en tot allò que es van inventar per fer-nos simples, ximples, sense misteris…

Diu que tot està escrit…

Que tornarà…



Aquells que llegien tot allò prohibit, per creure de veritat…

La veritat és a les estrelles…

Ja ho saps….



Comptant amb els dits d’una sola ma….

Comparem feines i amors…

Millor establir relacions sense causa-efecte…

No creure més en tot allò que creus que et condiciona…

Mala sort, o bona…

El gat tindrà gana…

O potser fred…

Pobre…

I jo aquí divagant…

Tampoc tinc res més ni res millor a fer…

Crec, sento i em despentino…



Crear per crear….

Sinó em sentis en el buit, no escriuria res…



Només creo quan em sento malament, insegura?

No…

Sempre, o sempre tens un punt obscur… sense pau…

Crido…

En paraules buides…

Carències de coses que mai has tingut…

S’escapen…

Dos problemes, aprendre a viure, sense sentir…

Sense cridar…

Sense retreure…

Costa…



Al menys tens algú a qui retreure quelcom…

Penso, crec, encerto…

Què és just?



Potser l’encerten, les estrelles…

És fàcil dius…

Tot sembla tranquil davant teu…

És això el que em crida..

Tot sembla senzill…



El crit sempre torna…

Els espais en blanc, d’en Brossa…

Sense interlocutora….

Així que no et queixis, penso…

No serveix res, flueix, ens queda fluir…

I res més.

El punt mig….

No creuaré més les cames, en tota la meva vida…

No miraré més enrere…



Relaxa’t i disfruta!***

b.s.o
http://www.youtube.com/watch?v=yQnNY8zMihs

25.12.10

Una estrella

Dissabte astronòmic.




Nadal astronòmic.

Dinem. S’ha mort. Un home bo. Un altre.

Anem al Quino de Nadal a un hotel de Sabadell, petat de gent.

Jo jugo sense apostar diners.

És difícil guanyar. Quina anestèsia tan profunda.

Al mateix cercle. Esperar, quina hora són?

El meu cor.

Cent anys de solitud.

Cent?

És el destí?

Feina i amor, i quan ho tens t’avorreixes…



Viure sempre de la mateixa manera, com sortir del cercle?

Com trencar la barrera de la por?

Desitjant, pensant en positiu…

Deliberant, intentant no amargar l’existència a qui t’envolta, si tens la sort de que algú t’envolti.

Valorar tot el que tens quan ho tens, per no perdre l’oportunitat de sentir-ho com cal en el moment.

Però de vegades mires al mar i no el veus…

D’altres, les vegades, són les d’estar-me pensant tot allò que sembla un raig de llum, o de tro, que pot fer tremolar l’existència. Fer boira de tot, de cada silenci, de cada carència.

Por a agobiar, por a que s’oblidin de tu, de que no et pensin.

De que no importis per res?



Un ei com estàs, un ei com va… si no surt, no sortirà.

És el que hi ha, no canviaré jo, no canviarà ningú.

No he trobat cap persona tan carinyosa com jo.



No em sobra cap abraçada, crec…

Ni cap trucada, ni cap missatge…

No m’agobia res que sigui per estimar…

Sense esperar res de res, per demà.



Un dissabte més, perdut, per no estar…

Don s’aprofita el teu moment, sigui com sigui…



Deixa una mica de pensar només en tu.



Deixa’t portar…

De vegades…



Mires el resum de l’any.

Terratrèmols, tsunamis, guerres, morts, i Vida.

El camino esta cabró.

Se hace tarde…

Esperar, y no llega la llamada…

La palabra que calma…

Pero llega.



Si fes alguna cosa, ho diria, però no compta, no compto…

Un, dos, tres..

Tot cap a dins, tot cap en fora…

Ballem?

Avui no, no es pot, és massa tard…

Potser…

Espero i escric, allà on ningú m’escolto, només jo…

Està be….



Què més i què menys?



Ballaven les fulles de l’arbre davant teu, davant meu….

Brillen per sol… ballen pel vent…

El fred als peus.



La crisis és culpa del diner negre, no dels immigrants.

Bombolles immorals.



Sempre ens quedaran les estrelles.

DESSIG D’ESCRIURE.

DESSIG D’ESCRIURE.




Són una parella, s’estimen. Va a la feina de bon matí amb la ment endreçada entre cinc minuts de carícies de l’altre que es queda fins una hora més tard.

A la feina fa el que fa fa temps, potser de vegades s’avorreix, però és entretinguda la cosa, també gràcies a la gent que l’envolta, l’horari i el sou. El cafè segueix estan horrible. L’altre també te una feina tranquil•la amb la que treuen alguns diners per anar de tant en tant de viatge, on sigui. S’estimen, fan l’amor a poc a poc, es fan petons de bon matí, es dutxen a l’hora de tant en tant, veuen pelis al sofà, dinen a restaurants originals, veuen vi, s’emborratxen...volen tenir fills, potser d’aquí a un any.

L’altre canta, de veritat, per a cançons pròpies i d’altres, que s’escolten allà on va.

El millor és despertar-se cada matí al seu costat.

Pinta el seu cos nu, vestit, sense por a que s’escapi.

Fotos dels seus ulls a contrallum, de detalls.

Video-creacions d’il.lusions de moments instantanis que ara es poden veure per tot el món, dels que viu.

Amb els diners vàrem fer una ong i fan classes de pintura, teatre i cant a nens i nenes d’arreu del món. Plens de valor.

Escriu i canta, i viu.

Va rebre un e-mail estrany un dia, de l’estranger, on li proposaven fer una sèrie de pintures per una exposició anual important. Allà van descobrir el seu potencial.

Fa llibres, escriu la seva passió i viu.

Dinen algun dia dels caps de setmana amb la família.

Què fas?

Estic fumant.

Escriu.

Un dessig.

És nadal.

S’acaba de dutxar, sota l’aigua només pensava en escriure, en anar de viatge amb tota la família. La de les dues. A les illes gregues, un mes sencer. Potser després al poble. I tornar a passejar per la ciutat, pel mar, a patinar. Zen. A escoltar música en directe, pensar com farà per poder fer la seva peli pròpia. Tot un repte.

A l’atac!.

21.12.10

Tantes coses per escriure*


Tantes coses per escriure...
Sense temps, sense calma...
Dies, hores... silencis... somriures....res... més i més i goool!

Veig encara els seus ulls amagats de desperts tot rectes cap a mi...
Què diuen?
Què volen?
Volem?

Sempre torna la mateixa escena... pasen els dies, la vida, i torna el cercle, el mateix joc... com un parany dessitjat tant i tant per mi mateixa...

O pot ser són només bojeries meves,
De moments que es tornen records, de records que volen tornar a ser moments, encara que sigui per un instant.
De tot allò que tens i no veus, perquè estàs mirant al mar...

Les onades fresques i lleugeres, la sal....cremant la sorra...
Petjades, darrere d’uns ulls que es tanquen, de tan mirar al mar sense veure’l...
Decideixen no tornar-lo a mirar...
Mai, mai...

Mai mai, mai sempre.
Ni tot ni res, ni massa ni poc, tot límits.

Frases mítiques: La vida es aquello que te va sucediendo mientras tu te empeñas en hacer otros planes

La gente impotente, de rabia, no puede hacer nada más que rasgar el tiempo y la felicidad de los demás.
Ei, sabes que existo?

Las palabras, se las lleva el viento... lo que cuenta son los momentos...
Las cosas, los dias, los alrededores...
Nadie, pisa una flor, y la destruye...
Porque es bella por su perfume, por su existir, aunque sea efímero, aunque sea arrancada vivirá eternamente, en el recuerdo, de aquel rincón del mundo donde la vio alguien que moria, a cada paso que dava...

Avui no podré escriure amb xarxa, per que no hi ha cap corrector multilingüe, sabent lo malament que escric tots els idiomes (llámame disléxica) jo, i segons els estudis, gairebé tots els catalans, espanyols, europeus... etc.
Al menys els pobres, diuen, no son analfabets...
Està be!
Així els temps morts, de ser pobre, se’l podràn passar legint... un llibre, els diaris gratuïts que omplenen les papereres de carrer...

Anirà al mig dia a càrites a dinar, després a la gespa de TMB a la Zona Franca, a fer la mitgdiada... que hi dóna de ple el sol, encara que sembla que plourà...
Desprès anirà al casal a escriure un post nou al seu blog.

Ella escriu els seus somnis en un full en blanc, un full que es una imatge, virtual, semblant a un full en blanc, de Word.

Personas del pasado y del presente perfecto, casi un pasado contínuo.

Do you really want to hurt me?

Tengo tanto que aprender...
De tu mirar..
De tu bien estar, saber estar, de intentar no desesperar...
De abrir los ojos, a la realidad, y dejar de buscar....

Tiemblas de frío con el viento...
Ahí a fuera...

Puede parecer...
Pero es puro sentimiento...
Todo lo más sincera que puedo...

No quiero buscar sentido al dolor, a querer encontrar las agujas en los pajares...

T’he cercat, et vaig cridar...
Un conte, un escrit, de després de Sant Joan....
De desprès de deixar de fer el que havia de fer, no t’oblidis mai, d’allò que et feia mal...
Perque a la memòria només queden els bons moments, transformats en records...

Intenta volver a los recuerdos con momentos de ahora, imposible, ya que todo lo sucedido se queda en su rincón....
Al pasar vuelven los instantes, como imagenes volátiles a las que puedes volver siempre que quieras...
Porque mientras lo veas existe, si te giras, existirá donde quiera... en varios lugares a la vez incluso, si no lo ves no existe, si no lo sientes, si no lo dices...

Intenta canviar els records en nous moments...
Aprecia el present,
Sende objectius, retira’t de la vida...
Barcelona encén el nadal...

Aquest nadal és especial, vols compartir-lo amb mi?

Jo sempre vull compartir...

Las cosas, que luego, si no cuidas, si no aprecias, se pueden convertir, sin remedio, en meros recuerdos, que algun día echarás de menos, a suertes...
En los momentos de caer, sin fondo, sin mar (porque no lo ves, intentando entender),  recuerdos para estirar en los momentos vacíos de instantes reales...
En las esperas...
Siento, creo, al máximo, tanta potencia de sentimiento, de saturación de sensaciones... explotan....
Deliberan en calma...
Ante tu sonrisa...

Incapaz de quitarte ni un sólo minuto de tu paz...

Mirar más allá, de todo lo que puedo hacer ahora, que podemos hacer de ahora en adelante...
Tengo miedo a ilusionarme...
Tinc por a la llum...
La teva llum tan blanca, tan intensa, de calma... de realitat, de pell... que em toca...
Que es queda...
Que somriu....amb tot el cor...

Es mira al mirall, el seu reflex li torna idees, imatges, d’espera... de res...

No estaré en mi soledad, tantos momentos seguidos, como lo pude estar en el pasado...llena, más llena, mejor,....

Relaja mi mente la idea de saber que le veré.
Que podré mirar por su ventana...
Cada día...

Nunca sucede nada, como lo imaginaba, o si sucede es por que cae...
Sólo veo el futuro roto...

El modelo de desear sin limites, quizás jamás lo he conocido...
Sin límites...
De sonrisas...
De labios...

El camino de mi historia, empieza a andarse hacia mi.

Quitarle pétalos a las margaritas hasta que salga lo que tu quieras.

Desfíos.
Que despres trobem a faltar, allò que només va ser un malson...

Eres un deseo, de un escrito, de un cuento ya escrito...
esperaba en la orilla, mirando al mar, sin verlo...

de repente una chica se acerca, y le ofrece un poco de su mojito,
pero ella no bebe, porque no ve, porque solo piensa en entender el porqué del dolor...
de la nada...

se vuelve a casa llena de un nueva idea, de una sonrisa, de verse reflejada en otros ojos...
para salir del volcán...
poco a poco...
perdiendo el miedo...
desde mi nube a tu pelo...
de ganar o de perder...

salto del suelo hasta la luna...


si no hubiera ido a formentera, si no hubiera visto la luna llena de julio desde aquel mar...
no estaría aquí hoy, escribiendo éstas cosas....
así que déjate llevar, fluye...
porque no pierdes nada...

dia de lluvia*

13.12.10

*forever young: do you really?


tot allò que has somiat arribar a ser algun dia...

tot allò que vols que passi cada dia...

i passa o no passa...


demanes, desdites...... i potser no veus el que tens nevant dels teus ulls...

ballant, sentint, i tot.... perquè no sent com mai havies vist....

d'altres maneres...

models...

descobrir-me...

descobrir-te...

encara que no em llegeixis mai...

t'escric, per que et sento...


el meu stress per una abraçada teva...

calenta...

tendre... suau...

com mai...


cada espera, cada moment...

confessions a la taula de tot...

els records vénen sols...

es queden als seus racons...

aquells que ja no ens pertanyen...

per que d'alguna manera sospitosa...

sospito....


que no hi seré per sempre...

al reco de pensar...


i no caldrà que cridi,...

potser les energies positives per a mi

coincideixen en aquell lloc...

i per això torno...

mai...


el jersei del revés, sorpresa...

màgia...

ulls sense fons...

ben endins...

la teva mirada...

que es queda...

i sospira...


es tot un somni...

quan hi ets...

quan et sents, l'instant efímer...

hi vols tornar...

a repetir...

i no pots...

per que cada instant és únic...

aprofita el moment...

deien, diem...

o no...


com s'aprofita millor?

pensa'n-te o besa'n-te?

o pensant en l'últim petó d'ahir...

de defugir....

de no cantar...


les veia pel carrer amunt...

parlant...

el barret dels econòmics...

millor que el d'Alcatraz...


parlo i escric, per aprendre...

per entendrem i entendre't...

vinguis o no, se que seràs amb mi..

que si poguessis, si ens deixen...

hi series...


és molt millor saber que hi series..

que hi fossis sense voler estar...


ara sempre, ara mai-mai....

aigua en àrab....

sempre en Vietnamita...

qui ho havia de dir?


som-ric per dins, ben endins...

sense paraules...

dites...

vull fer la peli...

la remenaré la meva història...

vull mostrar tot el que es pot sentir i transmetre...

pròxima estació....
m'encanta veure't ballar,
balles?
ara balles?
ara si, i tant!
ple de tonteries...
passa't de la ratlla...
torna a començar
totes les vegades que calgui...
un instant perfecte s'ho val tot...

i de tant en tant, potser en el moment més baix, el que toques més enfons...
algú et dic nosequè, o fa algu, o surt un raig de sol... i t'il.lumines, camines...
i poc a poc... vas fent... la il.lusió... encara que sigui petita...
encara que tinguis totes les pors del mont...
per minsa que sigui s'ho val tot...
tot!, també!

"sense paraules"...

(encara que, com sempre, no tinc ni idea de per on començar...

encara que ja tinc dues actrius ideals...

pels papers protagonistes...

+ info:
*BSO, dododo...
http://www.youtube.com/watch?v=7v2GDbEmjGE

3.12.10

utilitzacions mútues

Es deixa emportar...
mai l'escoltes parlar...
res pot patir...
que no sàpiga fer millor...

alcohol, de cremar...
records...
blau, torna a reflexar... el res i el tot...

i fos amb el sol, regna un somni de so a mar...
allí...
d _ _ _ _
s_ _ _ _ _ _ _
g _ _ _ _ _*

mai res s'acaba del tot...
mai res desapareix de veritat...
mai és res nou...

sempre queda alguna cosa per la que queixar-se....
com es dèia, de nom, aquell...
i aquella altre?

gent que per un moment escoltaven les meves coses...
però sembla que ara tan els fa... res de res...
una persona que desapareix, una persona menys ( a la que escoltar...

una ex d'una amiga menys...

i millor ( que no déu ser molt "guai" que et vegin pel centre amb un parell de lesbianes...

ella es queixa... diu que l'altre va dir-li que si, que l'havia enganyat...
que ho sentia, que era una falsa... que sabia que no podria tornar a confiar en ella...

a mi ningú m'ha dit que tot allò que pensaba és mentida...
però el silenci encara ressona...
dels crits...
que mai van succeïr...

confondre sentiments, trencar ànimes, destrucció de matinades...
nits esborrades...
ja tindrem temps...

cadascú diu allò que pensa que és millor...
per quedar be...
per que no el/la ratllin més...

utilitzacions mútues...
som "ecos" de traumes...
som infinites conseqüències...

com convèncer?
motivant... il.lusionant...
creïent...
els models impossats...
que no deixen crèixer...
veure-hi clar...

por, sentir-se malament... no cal...
no perdis més el temps amb la teva gran mentida...

no l'importa res una merda...
no li va importar mai,
i no cal que m'ho digui amb paraules, a la cara...
ja ho entenc...


vas gaudir?
(despreciar, no valorar, destruïr, atacar, renunciar...
volar...naturalment*

*