24.11.10

escapar*

Sempre esperant....

Com deixar d'esperar?, com en Godot...
Repetim models de conducta,
els aprenem de la gent que ens envolta...
imitació...

Com escapar de l'espera eterna?

Espero per que:

estic avorrida...
del dia a dia...
espero a que les coses siguin perfectes...
que tot rodoli...
conseqüentment...
pertinentment...
pertinença...

La meva ment va massa de pressa...
potser...
Faig un món de tot...
m'importa...
sembla, molt més que als demés...
m'afecta tot...
o potser els demés dissimulen...

no ho se...

les meves amigues sembla que "pateixen" de la mateixa manera que jo...
així que no és tan estrany....potser...

sentiment pur...
que potser sembla atreviment...

no vull molestar...
no vull provocar distanciament...

vull convèncer...potser...
que em tinguin en compte...

poc a poc, em repeteixo sempre...

respira...
miro al cel...
calma...

obre els teus txakra!
obre't....

fa fred... massa i tot...
aquests matins...

cinc minuts de carícies...

de pressa...

una flor...

les inseguretats ens fan més fortes, deia algú al diari l'altre dissabte...

penso massa, sento massa...
em passo de la ratlla...

em vull controlar, però en realitat no vull...
així que no ho faig...

temps... espais...
deixar fer...
fluir...

costa
de costa a costa...

ara les cançons ja no són de Rússia...
són una barreja de música sense autoria registrada...

les bosses vénen d'alacant...
però les fan a la xina...
(on sigui... a tota la xina?

corea del nord, cap de turc de xina...

.... no canviïs de tema!!


el passat em trenca els esquemes...

em costa fluir, confiar...
m'han fet mal moltes vegades...

la noia de la finestra...
fuma i mira com se'n va a través d'ella, tot el que entra per la porta...

després penso que estic de sort, que més val que s'hagin marxat...
que no eren el que volia de veritat...
encara que res ha de ser perfecte...

perfecte, vol dir controlable...
però quan tot surt perfecte...
llavors perd la màgia...
de l'encís...
del no saber...
del neguit...
(de la velocitat i l'emoció... vital...

fes cas a la teva intuïció, a la veu interior...

que què voldria, pregunta...
un missatge que digués....
passió... deixar-ho tot, volar...
escampar la boira...
i viure al límit....
(de la locura...
sense més encadenaments materialistes, consumistes...
fugir...
al camp, on sigui, com sigui....
sense por, sense retrets...
sense repressió....

(sempre vull resultats òptims, potser... qui no?
ella, de sobte, em va explicar que va estar veïent
la sèrie de videos del documental "Enigma"...
diu que sent el que sent...
i pensa com jo...


com aquell dia que vaig sentir la felicitat del tot... per tot el cos...
florida...somriure de musa...
de plenitud...
de tot...
de mar*


*ahir llegiem i cantavem (a gospel carlit)  la cançó de "Aquarius era"
i em va venir al cap aquest estiu a l'observatori d'estrelles...
amb aquell cel...
què deia? que Marte i Júpiter van començar a estar alineats...
a l'agost d'aquest any 2010...
i potser... comença tot a tenir cert sentit....
canviem? canviarem....


Cuando la Luna esté en la Séptima Casa,
y Júpiter se alinee con Marte,
entonces la Paz guiará a los Planetas,
y el Amor conducirá a las Estrellas.

Es el amanecer de la Era de Acuario...
la Era de Acuario
¡Acuario!
¡Acuario!

Abundarán la armonía y la comprensión,
la simpatía y la confianza,
no habrá más engaños ni más burlas:
una vida dorada, sueños de visiones,
una revelación mística cristalina,
y la auténtica liberación de la mente
¡Acuario!
¡Acuario!

Cuando la Luna esté en la Séptima Casa,
y Júpiter se alinee con Marte,
entonces la Paz guiará a los Planetas,
y el Amor conducirá a las Estrellas.

Es el amanecer de la Era de Acuario...
la Era de Acuario
¡Acuario!
¡Acuario!
 
... ara no caldrà pensar, ni esperar més...
ara només caldrà somiar...
per que tot allò que somiem es farà realitat!*

15.11.10

el tercer ull...

impremta  al centre de barcelona....fashion....
eres como el flamenco, que  enamora...
*brisa marinera...remienda tu corazón con la sonrisa más morena...

el tercer ull...
música rusa...
desde rússia amb amor...
gimnàs gratuït pels aturats i aturades...

sistema cartesià...

sopresa, llegint el diari...
de vegades sembla que les coses vinguin rodades...
però també ho semblava l'any passat, o fa dos...
o....
buff
la qüestió és viure el moment, el nou concepte d'existencialitat nascut aquest cap de setmana

a València: karmen diem*

avui he vist el mar...
des de la finestra
increïble...
...l'he vist!
com brilla la seva lluentor...discreta
distingida... l'ombra que deixa veure és tan allargada com un sol de vespre de tardor...
les onades van i vénen...
encara no aprenc del mar, de la mar...
vull veure-hi clar...
però m'agrada somiar...
i entreveure el què diuen als meus somnis...
aquelles que apareixen...
per què pot canviar la meva realitat de desperta...

el tercer ull... és entre els altres dos... ben endins...
i formen una piràmide, un triangle equil.làter...
en el que es basen les piràmides d'egipte, les dels azteques... les dels hindús, budistes,

alguns pobles perduts de l'àfrica...,etc

així aquest ull, científicament es diu, glàndula pineal...
per que te forma de pinya, de pinyoner... d'arbre de nadal...
tot un mite... tot un tòtem... tot un símbol....que no sabem ben be perquè
fiquem a casa nostre, entre els que més estimem, els dies més especials de reunió...

dons be, ... aquesta glàndula es veu que és la que ens provoca els somnis...
és des d'on viatgem al passat, al present, al futur, o creem una realitat rara...
de somni, de malson, del que sigui,... és allà on podem volar, on podem tornar a la classe a

la que anàvem de petits... on podem arribar tenir relacions sexuals amb la Leonor Walting...
o salvar a tota la gent de les rambles d'un Tsunami...
o retrobar-te amb una família que sembla la teva...
a les festes de Gràcia...
veïent com a la plaça del respall sona la cançó de "la bamba"...
al mig del carrer...
un conill, com el de "Alicia al pais de las pesadillas"...
tirat al terra, amb el rellotge de butxaca trecat entre els adoquins...
amb hermilla de ratlles....
tapat per un diari enorme, on el titular diu "Tercera Guerra Mundial"....

potser tots els somnis són en realitat un mateix somni, com un puzzle....

tinc la moto a Sants... esperant...

hi ha ciutats a les que sembla que hi hagis estat sempre....
(o potser en molts somnis, o en altres vides...

jo no crec en les "altres vides", ni en la reencarnació...
crec que ens enrecordem de records dels nostres avantpassats,
que són records que ens transmeten amb l'adn, i nosaltres només
els revivim en somnis, per exemple...

*esperant veure't...
tant em fa la feina, sinó és per veure't...
tant em fa la resta del món...
si no el veig des dels teus ulls...

m'ha quedat clar que hi ha coses que han de ser d'una manera...
que no es poden cambiar... n'hi ha d'altres que si....
és el meu camí...
m'ho diu l'instint?
els somnis?
el meu somriure continu....
(no et facis il.lussions em renego, amb la vessant cartesiana de qualsevol persona educada en

aquesta societat frustrant.... però també es pot viure d'il.lusions....
és potser, la meva feina... la meva vocació...
fer somnis realitat???
genial!

(el petit princep és només un somni, se l'he deixat!
què passa, per que totes el voleu??? sentir, llegir,...pensar...

flama de foc*
l'home dels meus somnis.... sóc jo diu en Jung (la inconsciència....
gitana de carmel...
l'estratègia del carmel...

"los hombres que miraban fíjamente a las cabras*la peli de tren...
l'has vist...
parla de tot això, casualment...
el secret? és a la massa (això és tot amiga!
*link:http://es.wikipedia.org/wiki/Los_hombres_que_miraban_fijamente_a_las_cabras
és una peli que no hagués mirat a la meva vida...
pel nom... però parla de tot el que fan i no volen que creïem
que és veritat...
De l'enigma vaig trobar en David Wilcock l'altre dia...
i sembla que tot balli al seu do*

un poble molt proper (Garray)
va nèixer al vagó del tren...
per casualitat...
pel carrer dels àngels...

*sona música a la botiga de maletes...
quina música és aquesta laia?
dons és música del fil musical, música de rússia...
de rússia?
sí, és que així no han de pagar a l'SGAE....

ulls com taronges, esclops i taronges...
tot rodola...
em cau alguna cosa al cap, passejant... amb el sol..
una taronja de taronger de València,
al pont de fusta...
què és aquella cúpula...
el museu de Belles arts
entrem?
vale...
caminem entre obres menors del renaixement i barroc espanyol...
al segon pis... al mig de la sala més gran,
la companya de pis... de la noia que ens ha deixat l'habitació dibuixa un quadre,
al seu estil..
ens acompanya a l'estació del nord...
il.luminades pel sol de mitja tarda...
un regal...
de conversa...
i somriures rapids...
(nem massa de pressa?

V* (de vampir, de vegà, de valència, de victoria, de viure...

diners...
he somiat que em quèien les monedes, com en aquella cova de Cantabria...
(l'origen...
s'em cauen totes les monedes al llevar-me del llit...
de bon matí...
són un tòtem??¿* el tòtem per tornar....
a pensar tot el temps en tu....

... desprès de fumar ens acomiadem....
mandarines?
miro l'entrada del museu (gratuït en diumenge...
i surt... la pintura que pintava al bell mitg de la sala la noia
que ara marxa...

amb ulleres de john lennon, el mateix que penja a la paret del seu menjador...
el mateix que cantava "imagine"...
el món nou, 9??¿
la nova era...
(no vull sentir el soroll de les mossegades...

de veritat es canviaràn els pols a l'any 2012?
o potser el dia 12 del 12 del 2010......
(no podem pensar més enllà.... encara no....

*el moss d'eva?...
festa flamenca?
mai mai....
.... al gener!


***


mai vaig tenir res...no em tapis el sol, siusplau...és tot el que dessitjo...
dèia en diògenes..

3.11.10

Crónica de una muerte anunciada.

El ocio lésbico es imprescindible, ha sido imprescindible, para poder sociabilizarnos, pero como bien dicen alguna chicas en sus comentarios, las lesbianas de barcelona hemos evolucionado, y cada vez somos más exigentes e inteligentes…. no se puede esperar que ofreciendo más de lo mismo se consiga nada nuevo… símplemente al cabo de un tiempo cerrar…
muchos clubs han tenido su momento, pero tristemente relacionado directamente con drogas… a mi entender…
las chicas lesbianas de barcelona tenemos gustos bastante personales, podemos ir de vez en cuando a un local tipo “aire” pero la verdad es que lo hacemos porque no tenemos más remedio…
muchas chicas ahora se distribuyen para salir por diferentes salas, que aquí llamais “straight”, pero que a mi me parece que es el futuro…
estaremos por todos lados, ya no hace falta ir a un local con bandera, en barcelona no…para conocer chicas, ligar, y sobretodo poder a la vez disfrutar de la música…
así locales como Razzmatazz, Moog, Apolo, Sidecar, etc destacan por poner música con más de calidad y además de un aforo bastante destacado de público lésbico, queer, trans, bisex, etc…
también estamos las que nos movemos por círculos más alternativos (y económicos), como las diferentes fiestas que hacen en casas okupas llamadas Kafetas per a dones, en Can vies, en la Revoltosa (cada jueves), por ejemplo, que además van acompañadas con actividades culturales, feministas (Ca la dona), etc
por otro lado hay muchas chicas deportistas que pasan del rollo noche y se unen a colectivos deportivos muy interesantes como panteresgrogues, etc…o grupos culturales que van a ver exposiciones, de viaje, de ruta en moto, etc…
nos une nuestra tendencia sexual, nos encanta poder volver de vez en cuando a petardear al aire o a la rosa, pero no espereis vernos cada fin de semana deambulando para escuchar de nuevo “I Will Survive”…
al menos poder algo de Le Tigree, que también cansa… pero es de nuestra época…
personalmente creo y apoyo todas las iniciativas de lesbianas en barcelona, como la de éste fin de semana: Miss lesbiana, de Silk.
Así puedo decir que ya que cualquier colectivo tiene su “Miss” las lesbianas también debemos tener nuestra propia “Miss”, aunque me parezca también horrible que se muestre así una mujer…
así decidimos con unas amigas ir a ver la fiesta, pero fue horrible….
primero se cortaba la música, pero casi mejor, porque era nefasta…
(hubiera preferido escuchar panamericano…)
luego los servicios aglomerados, teniendo la casa al lado para una fiesta privada,
la camarera de camisa blanca de la barra frontal super colocada y mofandose en la cara de las que esperaban más de media hora para ser atendidas…
una calor insoportable con tanta gente que superó el aforo, habiendo zonas vip vacías, etc…
total que nos fuimos sobre las tres de la mañana a seguir con la fiesta a nuestra casa… mucho más a gusto, sin aglomeraciones, sin prisas y sin gente que se burle de nosotras….

2.11.10

No et refiis de ningú.

No et refiis de ningú.

Gràcies per arreglar-me la moto!
De res, cuida’t i tingues en compte que els carrers estàn plens de bèsties.

Aquest matí he vist un 4x4 que m’ha passat per la dreta d’una manera molt bèstia. Portava un adhesiu de ww.4x4genis.com, jo l’hi hauria canviat per ww.4x4imbèlcils punt són.

Encara que no vulguem veure-hi clar, els pares i mares, l'encerten la majoria de vegades...
i els hi haurem de donar, després, la raó...

A la feina, a la discoteca, al carrer, a l’escola, no et refiis de ningú, ni tan sols dels membres de la teva pròpia familia.
Em diu el meu pare, com sempre, filosòfic de camí a la feina.

És del tot terrible que la gent no sigui sincera amb la gent que s’estima.
No s’enteren de que la vida dura un instant i si, per casualitat, has tingut la sort de poder gaudir d’algú que t’estima, com a mínim l’has de servir amb la veritat.

Vivim en un món de màscares, intentant ficar sempre, el millor somriure en cada cas.

Diu el meu pare que el ritme de treball dels autònoms és més lent i més erroni durant un projecte: quantes més hores, més diners, més temps,  més errades..

El món de l’autònom és un altre món.

El món on la gent passa de tu, no deixa comentaris, no deixa empremta, no et mira als ulls, sembla insensible... alienna, tan independent...
Que fan fàstic...

M’encantar sentir, inclús sentir-me malament, patir és sentir, i això em fa sentir viva. La felicitat és un instant present que desseguida projectem... l’instant que s’esmicola, com el temps, per entre els nostres dits.

Avui a cantar...
Ahir em dèia que quan ens tornariem a veure...
I li vaig dir demà...
I va somriure...

No estic acostumada a que m’estimin tant.
És molt trist.

No m’ataca amb els meus teòrics “defectes”* (*coses que no li agraden de mi).

Es centra en valorar allò positiu, valorar el temps que estem juntes...

Dorm molt profund.
S’adorm super ràpid.
M’encanta la seva piga ballant  a la seva galta.

Les paraules esclaten.
Les llenço, només, les paraules...
Som la nostra història i al revés...

Sóc una dandee girl.

Sento dins un crit que no puc interpretar, si tapo les meves oides, se m’escapa la llibertat...

Qui vol entén be les coses...

Gospel, claqué, flamenc, bateria... beats*

I si ho ignoro es fa un ogre....
S’esborren els camins, si em callo es converteix en huracà...
I si m’escapo?

Actuo per impulsos...

D'on no n'hi ha, no se'n pot treure...res

Em converteixo en pensament i no em veus...

si no tinc res a canvi, ho sento... però no, com a mínim el mateix...
ímput...

ara podem comprovar també qui mira els nostres facebook's (lagsoft.net*

Arquitetura efímera interior*

 
Vicky Blum, Decidí*