28.9.10

vaga 29*

demà vaga...
arreu*

24 hores sense internet, sense llum, sense ràdio, sense tele, sense diaris...
sense facebook, sense blog, sense amor...
temps lliure...

menys trànsit...

no se si serà la lluna plena... o la meva pròpia condició...
seré breu...

menys és més...

devegades tinc ansietat, tinc pressa...
sometimes...

la comunicació és el remei*
deixa de pensar en tu mateixa i pensa una mica en els demés...
com les dones que córren...
projecta, compren, aprèn... somriu sempre...

asertivitat, coach... diligència...
estima i estima't sense por...
sense perdre més temps...
positivant*

...deberías terminar de llorar por un solo encuentro equivocado...

potser podries/a ser la teva jefa, la teva couch, la teva visionaria...
algú que mogui el teu món... que el trasvalsi...
ulls i mirades que diuen més que les paraules...

al carrer, a les andanes... els meus reflexos als miralls del metro, a les cristal.leres de les botigues...
resulta estúpid...
voler poseïr, tenir, retenir, ser tan egoista...
pensar en positiu...
diluviar felicitat, fixa't en els detallls, els bons de bo...

bar cel ona... sempre!

plovia al mig de la plaça durant el concert de nit*

no vull poseïr-te... a tu, ni a res material, que sembli fer-me feliç per instants que mai s'aturen en l'espai...
encara no trobo respostes, encara que cridi, en silenci, a no se qui...
potser al meu resplandor...
de pluja, ara freda...
rellisca la vida, la gent...
no em vull perdre cap detall...

avui vinc a la feina a fer vaga...
a compartir i conèixer, a esmorçar crosanets de xocolata de la Loli ( avui no te ensaimades...
les que vaig prometre va un any...

ara els pims resten despullats de mi... he deixat la meva estrella... allà on sempre tornaré quan vulgui cridar...
dius que rius, que fas i desfàs...

neguit meu, del meu cor, que no sap cap on encertar....
diluït en pensaments de viure i conviure,
de saber que tenim la oportunitat als nassos....
i la deixem escapar ( per imbècils!*

una nova cultura de feina, de llibertat, podrem tornar al camp... potser
podrem fer d'aquest un món millor i més lliure...
deixa't portar*

sabem el que volem, un món sense violència, en pau... un món en calma,
com la noia de les abraçades gratis*
no tinguem por de ser bones persones, de trencar la cadena del consumisme,
de deixar de pensar malament dels altres, de perdre la por al ridícul,
al què pensaràn... i no és per sexe, és per.... amor a l'art...

adéu als diners, sí al intercanvi d'habilitats...
adéu les religions (tanmateix...
adéu a perdre la humanitat i fer coses que saps que faràn mal als demés...

canvi de costums, canvi per ser feliç compartint lliurement, sense límits...

*ser soltera està mal vist ( què tal amb la teva ex?, la noia aquella què?, estàs enamorada?, ...
en la nostra societat costa viure de manera independent, fer les coses sola, omplir-te una mateixa amb les teves inquietuts... tenim la necessitat biològica, gairebé etològica, de compartir, de contacte físic, de complicitat... és aquesta màgia la que ens fa lliures de pensament... alliber'am, estim'am!!
no tingueu por, no estem soles!!

pels gestos... no provoquis..

he conegut una noia, però no vull posseïr-la, no la vull per omplir-me...
no vull utilitzar-la... no vull tenir por a perdre-la...
m'he comprat una tele nova, molt maca, no la vull per posseïr-la, no la vull per omplir els meus temps morts.. no la vull per quan m'aburreixi, no vull utilitzar-la per anul.lar-me, no vull tenir por a perdre-la....
*no estic d'acord amb aquests sindicats que s'omplen les butxaques...(sempre que he demanat ajuda als sindicats m'han estafat diners...segur que van tots a esmorçar ben fort!!
no estic d'acord amb la mateixa feina per tota la vida...és una esclavitud!
hem d'establir noves feines per objectius, horaris flexibles, feines des de casa...intercanvi d'habilitats, deixant de banda els diners...
la vaga és per trencar amb el consumisme capitalista, tothom n'ha de tenir dret!, però molts no podem  fer vaga...així que qui pugui la faci!
(no crec  que es perdin tants diners...i imatge, tampoc vull que vingui la gent a Barcelona pel disseny, sinó pels seus valors!, i que els xinesos comencin a aprendre de democràcia!!

27.9.10

en tres minuts i sense xarxa...

menys dos minuts...
relax i sexe... comparteixen la "x"...
mmmm....
fa pensar...
els hi cauen els bolis a l'hora de defugir...

integra...
secrets de lluna plena...
cansada i casada amb la veritat...

senzillament i tendre...
no entenc res que calgui entendre....
i comprenc la vida com va...

ràpid pekin...
i potser canvies de cop, decideixes i tot torna o tot se'n va, com sempre...

no vulguis somiar massa depressa... del tot...
tinc pressa, per viure...
ansietat i flores de bac*

l'amistat és el millor tressor...
pujen uns a sobre dels altres...

passa una papallona distreta...

diga'm: calma!

de res...
cuida't!

a reveure...
ballem...

i res més...
sempre em falta quelcom...
tothom fuig...
adéu!

millor sola que...

(performance de "love is all"...
dissabte 2 d'octubre al moll de la fusta*
19h

22.9.10

si t'he vist...


S'envia e-mails a ella mateixa, per veure crèixer la xifra que indica novetats a la safata d'entrada.

Ara te un conte nou a gmail. Com en aquest model de e-mail veus els rebuts d'un mateix emissor tots seguits, com si fos un sol, pot crear una conversa amb ella mateixa.
un diàleg amb la seva inconsciència? O un monòleg virtual? ( i sense públic).

Una performance. Quina durada?

Pot parlar de tot allò que vulgui, sense límits.
Sense por al què pensaràn, sense teatre.

invisible. Evita converses aliennes.
Prefereix el seu estat gris, sense estar, però a l’aguait.

Dia 22. Avui.

M'agrada que sigui setembre, que plogui, ben fort.
(No ho vaig dir).
M'agrada llegir els escrits de la noia del suc de taronja, sempre tan intensos. Amb les paraules precises.
Són les 12.21h. del dia 21  (penso...

L'absurd és sempre la millor opció.

Mentides virtuals. Veritats reals, properes...

Es preguntava perquè no feia servir el rentavaixelles...
Perquè no tenia microones, perquè no arreglava el vidre de la finestra...

Amb tota sinceritat, la realitat sempre supera la ficció.
sense por.
no cal.

Projectar...

Perquè plou sempre a les festes de Barcelona?

Castellers...
Foc.
Cadascuna a la seva manera, es deixa fer, o fa...
M’estimo més veure què passa, sense interferir massa...

Galetes de xocolata, de l’altre...
Com el bar...

Secció de novetats...
Vegana.
Google Reader.
Dones condemnades a mort...per (diuen, no s’ha provat) haver contractat a algú per matar el seu home...
Si aquí fusilèssim a tots els homes que maten a les seves dones amb les seves mans...

El.leccions i ereccions ( del segon no en se gairebé res...
Votarem a un partit anarquista, apolitic, que per ser d’aquesta manera no hauria de ser partit...
No a la baga, no a aquests sindicats que viuen com deu...
No a treballar 8 hores...
Es pot treballar des de casa!
Es pot treballar només les hores que calguin!
Es poden fer torns... més humans, horaris flexibles...
Es pot treballar de gust...
Que no t’enredin!
Aniràn a la baga els quatre milions d’aturats?

18.9.10

res

…Res.
Preguntes al meu cap, sense resposta…
No cal…
Potser…

Estic be, m’agrada enfortir-me…
No calia…no cal…
Coses per fer…
Vénen..
El passat torna en somnis, potser malsons…
Desperto…em giro…
Res
Penso en el que vull…
Sembla tot tan complicat…inclús fluir…
Esperant res.
Estiro les meves esquenes cap al cel.

Tanta gent pel carrer…
Volant..
Cada una a la seva…
Sempre respon…
... segueixo sentint el 8 de 9*

El dia aquell no torna, coses com aquelles, no vénen…
Desitjant que sigui cert que el que ha de venir sempre serà millor…
imatges que no se'n van...
Una mica…
Però no se què fer, ni què encendre…
Orgull, ego, autoestima…

Val la pena estimar-me.

Acariciar-me.
Qui millor que jo?
Parlo amb mi mateixa, ja en tinc prou.
Qui sóc avui?
Tanta gent, tan a prop, tan lluny…

Sense cap sentiment batent, sense res…
Ni dol, ni odi, ni amor.. ni velocitat… calma que espanta…

A poc a poc, no m’agrada…
M’autoconvenço de que les decisions dels demés són encertades…
No vull perdre’m.
No vull res més que sentir…

Respirar amb calma, somriure plàcidament, acariciar…
Despertar, esmorzar, fer petons, rebre’ls, mirar pelis, caminar, passejar…

Parlar, sentir, abraçar,   que m’abracin…
Que m’esperin a la sortida de la feina…
Anar de vacances…
fer el sopar...
parlar de la lluna...
de les estrelles...

Mirar al mar en companyia, banyar-me amb una altre pell…
Olorar perfums nous, escoltar idees noves, vides noves, reptes nous, música nova, somriures nous…

Més valenta, més forta, més apassionada que mai…
Vull ballar, volar, mirar a uns ulls que em mirin amb sinceritat…
sense mentides, sense secrets, sense por...

12.9.10

un diàleg de besucs...

Lutxana: que pasa si hago una lavadora con un mechero dentro? explota?...



otras:
no lo mas se jode el mechero...


pues el mechero ha salido funcionando perfectamente..


alguna vez me ha pasado lo mismo...

cuando se seca suele funcionar si por eso dije lo mas....jajajajaja

Salio funcionando porque debe ser un mechero con piedra impermeable..

Lutxana: 
a vale (-.-)*zzzz... me duermooo...


doctora prado:
SI ENTRA UN ENANO A LA LAVADORA Y LO ENCIENDE CUANDO SE CENTRIFUGO LA ROPA EXPLOTA SEGURO, A CORRER........HAY GENTE QUE NO CREE EN LOS ENANOS VERDES DESAHACEDORES DE COSILLAS DE LA CASA,NUNCA ENCONTRARON UN ZAPATO USADO Y JURARIAN NO HABERLO USADO NUNCA O HABER ENCONTRADO LA PLANCHA EN SU LUGAR,CUANDO SIEMPRE LA DEJAS DEBAJO DE LA MESA???? CREER O REVENTAR ,MIRE......


doctor planas:
Bueno,vamos a ver (el nivel de exigencia es alto por lo que veo)
En primer lugar tendriamos que ver si el mechero esta encendido o si no lo esta (todo es posible en el mundo de los enanos verdes).Tambien seria interesante tener la informacio
n precisa de si se trata de un mechero moderno,entiendase esto por un mechero de gas, o de un mechero clasico, uno de ''gasolina''.
Probablemete si el mechero es clasico y esta encendido, junto al movimiento centrifugo de la lavadora, va a potenciar lo que vulgarmente (aunque sea un concepto dificil de entender) llamamos una implosion,que aumentara (segun la formula x+y=x?) la posibilidad de la creacion de uno o varios universos paralelos. tomando como centro de expansion de este nuevo big bang, el tambor de la lavadora con su movimiento centrifugo.Si el mechero es moderno y no esta encendido,o si la mezcla de factores es cualquier otra la reflexion podria derivar hacia conjeturas todavia inexploradas y ,creo,altamente nocivas para el pensamiento humano (por lo menos el mio).
Dicho esto y para no extenderme mas (¿mas todavia se puede?) tambien tendremos que tener en cuenta la reaccion de los enanitos verdes y a lo mejor,tambien, la de enanitos de otros posibles colores,no vayamos a causar un prejuicio racial ahora. Si los verdes o los de otros colores interactuasen con el mechero y el tambor de la lavadora las posibilidades se multiplicarian por mil..y nunca mas podriamos terminar de reflexionar sobre esto y ,obviamente,ya no podriamos hacer mas la colada.
En resumen,lo mejor sera no meter un mechero en la lavadora y si nos ha sucedido por error ignorarlo y no darle mas vueltas...no se que nos implosione en las manos..


doctora prado:
el enano lo enciende o no sabes leer guapo : ))))))?????? primer paso.

cuando se centrifugo,esta detenida.....

E=mc2,describe la relacion entre la masa y la energia de un cuerpo,la implosion es imposible en este caso dr. palno,perdon Planas garcia,lo demas es todo relativo.los universos paralelos son para eso,para LELOS,no entran aqui,el agujero negro se trago la lavadora y los enanos,que lastimaaaaaa.....jaaaaa.....dr. usted se va por las ramas ,no debe extenderse ante tan mala suerte de la pobre Luxana.Que en definitiva recupero su mechero de oro 24 kilates,no se desintegro,ahi esta en un bar,tan tranquilo en la mesa y nosotros debatiendo

doctor planas:

Solo tomaba parte de tu argumento de los enanos verdes(que por cierto creo en ellos tambien) para desarrollar mi propia teoria.El que la lavadora este detenida despues de la centrifugacion(existe esta conjugacion?) o el que los enanos lo enciendiesen por propia voluntad nos llevaria a nuevos fundamentos en este desarrollo surrealista,volviendonos mas locos,si aun cabe,o dotandonos de unas irresistibles ganas de teñir nuestra piel de verde, siempre y cuando la implosion nos lo permitiese.

Paula,recien ahora veo tu ultimo comentario (escribi el mio si haber leido el tuyo) y quiero aclararte que cuando dije ''el nivel de exigencia esta alto'' me referia a Judit (¿''Luxana''?..¿tendra una luxacion?),que decia que se estaba durmiendo...y obviamente era una broma entre dos personas que comparten un humor sarcastico e imaginativo.
Como bien me recuerdas de forma ironica yo no soy doctor y en ningun momento he intentado darle ninguna credibilidad a lo que estaba diciendo,solo era un ejercicio de imaginacion que intentaba ser divertido..en fin..


Lutxana:

divertido eres doctor planas...
el mechero es un clipper convencional, y si, durante éstas dos horas en mi ausencia, ha estado encima de una mesa de terraza de bar de la zona de diagonal mar...encendiendo nuestros cigarros como si nada...
qu
izás era un enanito verde el que enciende el mechero también en ésta ocasión ( porque estan por todas partes estos, y de todos los colores)
de implosiones no se nada...
y si lo de que me dormia era una insinuación irónica hacia el doctor planas... porque esperaba más profundidad en su comentario inicial...
por nuestra bien sabida propensión a discutir sobre lo absurdo...
gracias doctora Prado por sus aportaciones dogmaticas y
realmente jodoroyescas....
(veis los tudor?... me encanta esa série...nadie fuma, nadie va al lavabo... nadie hace lavadoras...
no se fumó hasta que se colonizó el nuevo mundo?
doctor planas cuando regrese del nuevo mundo... tiene usted que presentarme a los enanitos verdes, estoy ciertamente intrigada...

doctora prado:

yo tampoco empeze por contestarle,solo queria despertar a Luxana y se engancho usted dr. estab con ganas de jugar, de dejar escapar mi imaginacion a ver hacia donde iba llevada por algun absurdo que ...encontre en ambos,mientras Luxana ,despierta y gozando de buena salud paseba....por suerte,alguien llamo a mi puerta y la realidad es ma increible,rocambolesca ,o como se quiera llamar,salimos por Barcelona.......hubiese preferido seguir jugando.


doctor planas:

Coincidimos,entonces,Doctoras,en que no hay receta mas sublime que la imaginacion para pincelar de color un dia gris o un momento comun,que ha resumidas cuentas,puede ser lo mismo.
Asi como salen ustedes por Barcelona,voy a salir yo ahora po
r Buenos Aires,concretamente a un lugar donde habitan los duendes(no se si verdes)El Delta del Tigre.
En mi retorno ya les explicare mi relacion con estos y con demas entes del lugar.

doctora prado:

waw argentino,con razon tanto verso,yo soy de capital ....jaaaaaa,tango,verso y mas alla la inundacion,te acordas de "Los enanitos verdes",la banda de rock,o los oiste nombrar,no se tu edad o conocimientos musicales.Creo que me inspire en ellos,no me acuerdo ni de su musica,pero quizas si vinieron a mi mente.te vas al Tigre,que maravilla,años que no voy como .....diez : 

doctor planas:

Jaja,nooo,no soy argentino, solo vivo aqui,intento ser actor en una ciudad de actores.Los enanitos verdes me suenan,creo que algo he oido,eran como de heavy,no?
Si el Tigre esta hermoso...hoy brillaba el sol y corria una brisa deliciosa.
Que 
lastima que haga tiempo que no vas,es un lugar increible,bueno que te voy a contar..

lutxana:

todas las ciudades esán llenas de actores ( vania en la calle 42)...
y el actor nace, no se hace...:P
que vaya bonto por aquellos luugares...dr. planas...
doctora prado, etiqueteme usted di lo desea en el video, si puede, no me enfadaria por t
an grata y divertida conversación transoceánica...
saludos que se diviertan hoy domingo*


9.9.10*(only I)

8.9.10

Per la finestra…

Per la finestra…

Ja ets al llit, la novena pel·lícula amb nom de nou tampoc és gaire engrescadora…
Ens entra la son…
Al lavabo et rentes les dents, jo escolto des de el teu sofà els detalls de sons de rutina sintàctica.
Un viatge a Rússia. Un viatge a la lluna...
L’altre cigarreta l’he fumat massa ràpid.
Tan lluny, tan a prop.
En silenci, en solitud, torno a encendre una nova cigarreta, potser la novena del dia.
O potser no.
Miro per la finestra, sento com toquen les campanes de nit, que em retornen a l’interior.
Passen per la meva retina tots els moments viscuts allà dins.
D’alguna manera intento ser valenta.
Valorar allò positiu.
La memòria no te espai per guardar molts moments dolents, només se’n guarda els més durs, la majoria d’espai és per les coses bones...
Cada recó dels espais, cada espurna de petó que resti volàtil per les escletxes de l’amor tan pur, clar i senzill que va sorgir…ens vàrem endinsar…
Una cançó em va portar fins aquí…

Espurnes, mirades universals, màgia...paraules...surt a saludar...
Gairebé cent nits...
Fred...

Aquella cançó l’escoltava un cop darrere un altre…
Em passava les tardes d’estiu a la biblioteca escoltant-la amb tota la intensitat del món…
Cridava en silenci…
En un instant sortia a treure fum…
Sense cap motiu, perquè la cançó no em porta a cap record concret meu, només és aquesta sensació que sembla que transmeti…

Tot va sorgir per naturalesa..

LOL…
Quin nom de grup més estrany!
El guitarra és el jefe de l’estudi d’interiorisme…

van tocar a la plaça reial amb “Los Niños Mutantes”…
Un munt de noies cantaven tant fort les seves cançons que no se sentia be el grup…

Estiu 09… una noia amb xancles vermelles diu que han fet un vídeo que està molt be…

Al nou pis d’una amiga meva l’espero al sofà mentre es dutxa per anar a sopar amb la resta de noies… surt el vídeo a la tele…

Trucava…l’abans d’ahir… de mentides…

No entenia el perquè de que aquesta cançó em feia exprimir els ulls, pensar en alguna cosa que no entenia, ensumo…instint?
Potser els hi dono massa importàncies a aquestes coses tan tontes…
avorrida…potser...cercant velocitat...

No pensis de més.
Penso tota l’estona…
No li donis més voltes..no cal…
Flueix..
(ho intento, però em costa, de vegades no puc deixar de voltar per les paraules…
viure sense res…desprès de tanta intensitat...
detalls emocionants…
els meus silencis,
mirades buides de idees per viure… de coses per fer…
vaig fent, sense cap sentit, com sempre… perdre el temps…
una llum al final del túnel…
(sort de nou…
paciència…
mirant la teva esquena..

pampalleijo com l’aigua de les fotos dels matins del port…
(a que no sabes dónde he vuelto hoy?

L’espurna de llum dibuixa alguna cosa efímera i tímida... la segueixo amb la mirada...
Per la pell...
Sense paraules...
Destí...

Tenir fills...
Respecte.
Somnis i realitat.
Somriures...
Llibertat...

Seguretat social, personal...

Què importen més les paraules o els actes?
Tot!

A veure si no em torno a perdre…
Potser el dia que el necessiti de veritat no tindré bateria, o el que sigui…

També és una sort perdre’s de tant en tant..
Diuen que no s’han de dir les coses abans de que succeeixin per por a que no s’acompleixin…

No perdo res…segur? Només el temps…

la ment s’acostuma tant ràpid a les situacions bones...l’angeleta sobre la meva esquena…i la dimonieta…no paren de rondinar…
(no diguis mai que parles amb ningú perquè es pensaran que ets esquizofrènica…

No diguis, no facis, …
Retreus als demès tot allò que tu fas també…
Renego?

S’acaba el temps d’avui…
Cor relaxat, relativant…
Respiro profundament quan hi penso…

Truquen a la porta…
Una noia rosa amb un vestit d’estiu vermell gesticula exageradament davant de la meva porta… crida? Parla amb un to certament histèric…
Jo estic en calces i mig adormida (són més de la una de la matinada, però és divendres…
Demano que qui és…
Ei tu que és teu aquest gat?
Si, és meu…
Dons que sàpigues que em segueix fins a casa meva, que ja és la segona vegada (silenci – mirada recta); espera una resposta…
Jo… bueno si, és normal, està pel carrer el meu gat, entra i surt per la finestra, de casa…
No es preocupi noia, que no fa res, que és molt carinyós…
Ella s’esvera…
Però és que ja és la segona vegada, que no visc molt a prop, se’n va, em segueix fins a la porta… crec que si li deixés entraria…)em torna una mirada m’entres es regira els cabells despentinats…
Jo… dons no se, es que no puc fer-hi res, tampoc li farà res dolent… és molt carinyós, potser l’ha confós amb algú…
El gat resta assegut al costat de la noia al mig de la vorera de davant de la porta de casa meva… sembla riure ( amb certa ironia) m’entres intercanvia mirades amb mi i amb la noia…
Se’n va…

Torno al llit. A casa, a la meva pau... en silenci a crits...
A refer els meus somnis plens d’estrella...

*M’encanten les situacions absurdes…i certament ridícules…
(és un regal de realitat…com a la peli “Mejor Imposible”…


dades: 
 20% d'economia en B, diner negre, ...
4.000 dones mortes a mans d'homes...
4 milions d'aturats ( la meitat són dones que treballen a casa cuidant dels seus fills, nets, avis malalts, i pre-jubilats...
els joves no troben feina i si la troben no correspón al nivell d'estudis assolit...