30.3.10

Sinuosament.



Escric aquest microrelat curt en temps real. Al meu voltant resten les restes de l’ahir i del meu avui. Excuses per no escombrar la casa, per no estendre la roba. La televisió ja no funciona. Escriure és una bona alternativa. Oci creatiu.
En aquest text no trobarà res sorprenent que no hagi pogut imaginar mai.  Faig servir la xarxa per escriure. No s’esperi tampoc res convencional, ni frases ben ordenades, ni tesaures de paraules imbuïdes. Disculpi. Potser vull trencar esquemes, però potser la meva raó sigui un premi o res.
Quan escric escolto música, ara he triat una ràdio d’Internet in streaming de blues.
Vols la típica història de algú al que li ha succeït alguna cosa estranya? Farta  de llegir el mateix conte una vegada i una altre a la majoria de pel·lícules, sèries de televisió, llibres, música, publicitat, etc.
M’agrada improvisar. I m’agrada escriure la paraula improvisar malament, amb z, crec que així adopta un toc més esgarrapador. Però serem legals.
Em puc vendre a la primera idea que tregui el cap per la meva ment. Esperi, que ara comença la funció de fer-ho be i fer-ho saber. Miro una pintura que vaig pintar fa anys i em deixo emportar.
Dues noies i una tercera. Una seu a una vorera mirant al terra amb els braços creuats. No està pensant o potser si. Si pensa. Existeix. És tot un misteri.  Les altres dues dretes miren cada una cap a una banda, com a les portades dels discos de grups de música pop.
La lluna s’està emplenant. La nit és en blanc i negre. El color resta als seus ulls. Silenci.
Una ve de la platja de mirar al mar sense veure'l.
L’altre ve d’una festa a un local ocupat al barri del Poble Nou. Esperen el nit bus?
Al final del carrer se sent una melodia que s’escapa dels llavis d’alguna saxofonista en pràctiques. Les finestres repetitives dels edificis de la ciutat són la seva partitura en clau de sol.
Cap relat és interessant si sobrepassa els quatre personatges bategant a un mateix temps.
Així que ens quedarem amb aquestes quatre gates nocturnes  per divagar en la nostra existència.
I el nus?Encara em queden unes nou-centes noranta nou paraules més.
La noia que seia treu un tub de fer bombolles i comença a bufar. S’encén una cigarreta i bufa fum dins les bombolles, que cada vegada són més i més grans.
La noia que venia de la platja comença a cantar per sota del nas xiuxiuejant una cançó romàntica de la que no se’n pot deslligar des de que la va escoltar.
La noia que ve de la rave es dirigeix a la bufadora i li demana una cigarreta. Aquesta li entrega ràpidament el seu desig en ma i li ofereix foc tot encenent una espelmeta que sembla que aviat s’apagarà.
El nit bus no acaba de passar mai.  Es remiren les bicicletes escarxofades del Bicing .
De sobte apareix el nit bus i pugen les tres desconegudes. L’autobús és buit del tot, només hi és la conductora, que transigent les honra amb paraules de bona nit.
Cada una seu a una punta ben distanciada del vehicle.
De sobte sona a la ràdio del autobús la cançó que la noia que venia del mar estava intentant cantar i aquesta riu. El seu somriure esclata sense poder evitar cridar l’atenció de les altres tres persones. La bombolla també riu i la de la festa esmicola un bon salt de celles. Van riure a la fi plegades.
Paraules, sovint les coses que li succeeixen a altres persones et recorden a les teves coses, egocentrisme, intrusisme, foscor de l’ànima enverinada, deserta, ombrívola, del ego, del mai, del sempre, del no res carbonitzat en efímeres essències d’inseguretat emocional. Podria haver esdevingut una llegenda aquella estona de miralls de vides si la conductora de sobte fos una vampiressa i estiguessin a un autobús fantasma. A les hores seria una altre relat curt excitant i fins hi tot morbós.
La noia de la festa estava pensant aquesta situació donaria peu a un bon comentari al seu  bloc, fins hi tot faria una foto amb el mòbil i la penjaria immediatament. Tindria el seu punt.
La bombolla potser era una psicòpata i esperava allà asseguda a les seves noves víctimes. Ara ja no tothom va regalant cigarretes així com així sense voler res a canvi, amb els temps de crisi que corren. I de cop i volta encén una nova espelma allà dins de l’autobús i el crema.
I si al parar a un semàfor baixen uns alienígenes i se les emporten?
Sinuosament la noia de la mar s’acosta a la noia de la festa i comença a acariciar-la a la pell més tèrbola del coll. Se’ls uneix la noia de les espelmes i es fan petons sense aturar-se ni un microsegon. La conductora les veu a través del mirall i es comença a masturbar i puja el volum de la música.

La sostenibilitat és insostenible en sí mateixa.

999*

23.3.10

Sincotrón. Sincotró.


Sincotrón. Sincotró.
És la paraula clau del dia.

Què és un Sincotrón pensava ahir quan veia la entrevista.
Accelerador d’electrons.

No és això el que transforma la nostra estructura cerebral.
Bravo.
El cervell és un múscul i aprèn constantment a sobreviure de la millor manera possible.
Els diners no fan la felicitat però ajuden.

Si no tens Internet ni tdt sempre et quedarà la ràdio o pensar o llegir llibres.

Els músculs s’adapten a les circumstàncies, si no t’adaptes caus.
Mai és massa tard.

21 dies per canviar un hàbit necessita el cervell.
Sempre és bo recolzar-se en imatges que et recordin aquest canvi, que t’ajudin a empaitar la boira, de caure en la temptació de nou.

Cada nit pot sortir el sol, de fet surt.
Si no plou, plourà.

No se res de res de tu, només els teus estats de Facebook.

Les presses.
Cada persona te un concepte associat a cada situació contextual...
Fora de context... o dins... cada un fem un món, propi, de cada concepte,... aquell que va darrere de cada paraula... i de cada grup social...

Plasticitat cerebral, emoció... simplicitat....
Els nens juguen amb les capses que emboliquen els regals...

Ara necessitem estimar els canvis tant com els hem odiat sempre.
Veure les coses des de altres perspectives... punts de vista....
Sempre hi ha la part positiva de tot.

Un líder proposa canvis i convenç amb les seves paraules, potser no li calen.
Si no et calen les paraules...potser et calen els actes...
Amb totes les paraules.

Les cançons noves tenen aquest punt de sorpresa que sempre atrau.

Consciència social.
Oportunitat.
El consell d’alguna persona de confiança val més que mil paraules alienes.

Emocions bàsiques universals.
La por paralitza.
Sóc invisible.
Confiar.
No hi ha problemes, hi ha solucions, la solució és el canvi.
Canvi d’entorn. Desconnexió. Les segones parts.
Als 21 anys et donen les claus de casa, una còpia per tu.
Substitutius. Consols que moltes vegades superen la realitat del passat.
No es que superin es que no hi ha comparació.
El temps passa.
La dieta de la lluna.
Desaprendre. Sediments.
Lastres.
Campanyes publicitàries polèmiques.
Tendències.
Aranyes... que cerquen websites i links per omplir les seves bases de dades.
Consciència còsmica.
Global.
D’aquí i d’allà.
Els petons de camí.
Amagar-se.
Noruz, el nou any persa que comença tot just quan ens envolta per totes bandes la primavera.
Pere II el Gran era alt.

Positivar.
El temps s’escorre.
Deduir la conducta de consum de les persones.
Enxampar l’últim tren, en el moment just, oportú. El teu tren.
El nostre destí.
Impulsos, motivacions, prendre decisions.
Alternatives...
Frens.

Ara el problema és que els joves no creem noves empreses.
Ara les empreses que hi ha son negocis fets en un altre entorn i circumstàncies.
Els emprenedors que els van engegar ara ja no es tenen en compte.
Ara hi són els hereus porucs de perdre-ho tot...
Arriscar-se sempre te un preu... el preu d’equivocar-se.... però aprens.. que la vida s’ha de viure mirant be el teu entorn...
Totes les teories ara cauen pel seu pes... ara no hi ha teoria...
Adaptar-se a la realitat actual... transparència, obertura a les xarxes socials, la societat de la gratuïtat.... sinó ho tens gratuïtament potser no ho vols...
El valor afegit és la instantaneïtat... el servei al client... la personalització de tots els productes i serveis... ara el públic som consumidors que contrastem la informació abans de comprar....
Si anem a un establiment volem rebre una bona atenció, respectuosa, volem assessorament especialitzat, personalitzat... i volem els productes i serveis a un preu raonable, seguretat a l’hora de poder tornar allò que hem comprat....ara els comerços no es poden desentendre del que venen després de recaptar els diners...
Ara la gent denuncia tot allò que no és correcte...
Aquell o aquella que no estimi allò que fa de debò... aquell i aquella que no es deixi el cor... te menys possibilitats d’en sortir-se....
Disseny, servei personalitzat, fiabilitat, rapidesa, relació personal, especialització, aplicar-se les novetats tecnològiques... tendències, estar al dia, bona distribució....
Tot canvia i els canvis porten sempre millores.
Sensibilitat territorial, s’ha de tenir en compte.

Posicionament estretegis, no confondre al públic, ser clar, senzill i directe.

El preu atrau, les ofertes, els outlets, les novetats, les sorpreses, i el saber que allà sempre trobaràs aquella cosa que necessites en el moment que la necessitaràs.
Restar en la memòria del teu públic.
Fer-te un lloc i mantenir-ho.
Cercar objectius comuns.
Conscienciació social, cultural  del teu entorn proper.
Invertir en innovar i en ampliar a noves propostes.
Comunicar coses coherents.
Economitzar.
Brandstangding:demostrar la teva qualitat en contrast amb el preu, seguretat, encetar el teu públic concretant.
Humilitat.
Segmentació.
Prioritzar allò personal, allò íntim, allò propi.
Si mires amunt veuràs que hi  ha tot un cel per volar.

Prohibit prohibir.
Google revoluciona la Xina.


Després que es fes públic aquest anunci, Google ja no permetia l'accés a la seva versió xinesa Google.cn. Automàticament, l'adreça es redireccionava a la pàgina del cercador a Hong Kong.

Malgrat la decisió, el gegant no vol perdre el pastís que representa la Xina, amb 384 milions d'usuaris, i per això mantindrà les operacions d'investigació i el seu departament de vendes al país.

L'estira-i-arronsa amb el govern xinès va començar a principis d'any. Google va denunciar que havia estat víctima d'un atac de pirates informàtics i que s'havien intervingut diferents correus electrònics de persones vinculades a la defensa dels drets humans.

Això i la censura han estat els motius que han portat Google a deixar la Xina i redireccionar les cerques a Hong Kong. Ara la pregunta és: servirà la iniciativa per escapar-se de la censura de Pequín? La intenció és aquesta, però Google ha reconegut que el govern xinès podria bloquejar l'accés als seus servidors a Hong Kong.


18.3.10

L’Expossició inacabada


L’Exposició inacabada.
Salsa brava. Pica?
Un full doblegat. En blanc. Un error d’impremta que es pot aprofitar.
L’home que parla d’allò que tothom remuga per dins. O no.
A l’avantguarda.
Cleptòmana de tota la vida.
Què vols que t’expliqui?
La Comic Sans?
Com explicar-li a la teva mare què és i que suposa la Comic Sans.
Captura de pantalla. Quina F era?
Les F són tan a als teclats dels Pc i dels Mac, també hi seran als Psilicon Graphics?
No he vist mai cap ordinador d’aquests. Motius.
Opinió gratuïta. Sembla que fas l’esforç per no oblidar-te. Pensaves que t’oblidaries?
La relativitat de la memòria. No pots triar del que t’enrrecordes…

Casual.
Lletres mecàniques.
Substitut de lletra de ma. Filar prim.
Crits escrits en majúscules.

La última culleradeta.
Al cul del pot de tomàquet fregit sempre queda una culleradeta. L’ultima.
Deia la noia de classe de Marketing.
Ei allà hi ha una culleradeta… i te l’estan fotent…
I penses què cabrons… et sents impotent… mirant les restes de salsa….
Que es queda allà mirant-te… és una mena de tentació per als ex-caçadors que som I vàrem ser…en altres èpoques…
Fins hi tot hi ha gent que hi fica una mica d’aigua… i remena el pot… per liquar les restes de salsa… I poder-se-la menjar…
I es que tu has pagat el pot sencer… no has pagat amb 3€ I un d’ells era mig fals…

És tan horrorós que t’acaba agradant…
Això passa…
A mi m’agrada la Courier… sóc una amant fidel.. potser una mica obsessiva fins hi tot…

La cultura de la tipografia… enganxa… gràcies potser al senyor Steve Jobs… el del Mac…
És personal…es veu que ell de jove a la Universitat va fer una assignatura sobre tipografies i impremta que li donava crèdits per la carrera que feia
… i al fer el sistema operatiu del seu Mac… va incloure aquests coneixements de disseny, aquest estil propi de fer més agradable l’ús de les coses que fa,  el seu estil.. la seva necessitat de bellesa i aquest toc… digali femení… de fer les coses amb el cor, amb amor… amb tendresa… amb passió… i que la gent estima  i fins hi tot s’arriba a obsessionar…
Ara diuen que aquest estil s’està ampliant a totes les coses…
Fer les coses més accessibles, més fàcils de fer servir… més maques… més agradables…
Així els mòbils dissenyats per a dones (suposadament torpes i tontes amb les tecnologies) es veu que estan triomfant entre els homes…
El disseny ergonòmic dels objectes, les coses senzilles  i a la vegada intel·ligents són les que estan canviant el consum de productes en el nostre món civilitzat.
Ens oblidarem a la fi dels aparells amb milions de funcions que mai sabrem fer servir… I els manuals I instruccions illegibles… que s’acumulen als calaixos amb els cables USB… sobrants.

A veure si puc enrecordar-me de tot el que volia escriure….
He intentat meditar varies vegades des de el dijous… pensar en pensar en res, en blanc…
Pensava que em suposaria més complicació… però va ser fàcil… els pensaments treuen el cap de tant en tant com bolets… I tu els aixafes amb la ma del pensament.. en un espai en blanc… un desert  blanc… com als espots de rentadores… ergonòmiques…

Productes i serveis ecològics, sensibles, coherents amb el seu entorn.
Reducció de costos i d’energies.
Per alguna cosa les societats orientals sempre han estat matriarcals oi?

Misticisme, erotisme, insinuació, picardia, somriures, romanticisme.
Bona companyia a la llum tèbia de les espelmes.
Un sopar romàntic.
Amb estrella.
Sorpresa.
Màgia.
Detalls.

Això és el que omple en realitat els cors de les dones i dels homes.
Les coses especials, amb personalitat, que siguin coherents amb uns valors universals, culturals i socials.
Dedicació.
Poder personalitzar el teu espai és imprescindible per una bona xarxa social.
Poder fer-hi de tot I fàcilment.
Amb un disseny acceptable.

Ficar el teu toc*
Donar peu a que et coneguin una mica més la gent més entranya que et puguis imaginar.

Quan bufi el vent.
Busca un lloc on amagar-te en la nit.

Forats.

Ja no pots deixar-ho fins demà.

Potser tinc aquesta necessitat sempre de velocitat… com jo dic…

Aquesta tensió vital… necessito velocitat…impulsivitat! O què?
Tenir en compte. Pensar. Meditar.
Espiral interior de pensaments.
Estomac.

Voldria deixar de pensar. A vegades.
I poder gaudir del moment, exprés.

No sempre es pot.
Seguretat.
Blanc.
Tons. Tocs.

Oblidat per sempre de les espirals quadrades de pensaments.
No puc deixar-me endur per l’impuls perquè em podria perdre… per sempre..
He vist molts perduts.
Viatja amb la teva imaginació.
Cinc minuts de passejades cercant bombolles vermelles i papallones de 999 colors.
Moments esplèndids. Improvisats o no.
Ens surt be.

Dibuixar em relaxa.
Diu el petit Princep que la gent gran diu que no sap dibuixar i és mentida perquè segur que dibuixaven quan eren petits.

Angel Cristo i Pajares estan prenent un tallat al cafè de la cantonada.

Coses increïbles.

Els envasos de la pasta de dents i de tot.
Potser si hi haguessin menys envasos de plàstic…
Potser podríem fer servir encara bosses de plàstic..
Sinó que es ficaran les senyores al cap per ser líders de masses al facebook?
Grups de cohesió social.
Paraules perdudes.

La finalitat de les coses.
Perquè escric?
Per que m’agrada i punt.
I per que m’ajuda a entendre a esbandir d’alguna manera totes aquelles coses que ballen al meu cap.
Res mes.
Res mes?

En un minut.
Amb l’Iva volen ser el setè país en inversió en armament del món?
Ara som el vuitè país només.
Demagògia.

És veritat que els nostres polítics son poc ferms i com tots només pensen en la seva butxaca. No els retraurem res perquè tothom en el seu cas faria gairebé el mateix.

Quan tens una mica de diners, estalvis, o funciona be la teva economia, t’oblides dels problemes. Fora problemes. Llavors el teu problema és invertir i invertir be per no perdre l’oportunitat de guanyar més diners i no perdre ni un € dels que tens.
Estalviar quina utopia.

Els bancs ens cobren comissions per tenir els nostres diners?
Ara ha sortit una sentència de l’associació de consumidors per que no puguin cobrar comissions. Ara cada un hem d’anar a la nostra caixa i demanar que ens retornin totes les comissions que ens han estafat.

Un banc que obri els dissabtes i diumenges, o per les tardes.
Un banc a dins del supermercat. Que et regali blocs per apuntar la compra.

Oportunisme i oportunitats.

Hi ha coses que no es poden demanar.
Sorgeixen o no.

Potser també hi ha coses que es volen recordar, o no oblidar, però que no volem tenir constantment a la ment, perquè fan nosa, obstaculitzen el nostre dia a dia.
Tens referents et fan pensar en allò un instant al dia.
I prou.

Així aprenen a llegir les persones amb dislèxia… gràcies a referents memorístics I gràcies a la poderosa memòria que també solen tenir i que compensa la seva diferència de concepció mental.
És un tema intern.

De fet tenim molts referents memoristics en general, alguns obvis i d’altres no tant.
Ara mateix la meva companya de l’oficina ha trucat a la seva iaia i llavors he pensat en trucar jo a la meva.

Aquest record és amb el que juga el marketing a l’hora de fer publicitat efectiva.
El record instantani.

Quan arribes a la caixa per pagar la teva compra bàsica et trobes amb un seguit de productes de compra compulsiva i d’altres de compra que reconforta perquè se t’havia oblidat.

Xiclets, piles, cd-rom verges, caramels, recàrregues de mòbil, llibres, revistes, bosses de congelats, joguines petites, etc.

Arriben ara també gràcies al govern i la seva pujada del IVA els dies de compres sense IVA com al Mediamarket. Jo no sóc tonta.
Van tenir mala sort perquè aquell dilluns va caure la gran nevada.
Però ho van repetir aquest dilluns 15.
Compres i et tornen l’Iva.
És molt diuen alguns… 16%.... és poc diuen altres, a França paguen el 19%....però ells gairebé doblen els nostres sous. Ells treballen mes? Són més eficients? Tenen també el nostre toc mediterrani?

Total per pagar armament?

Personalitzar els teus productes els fa més efectius. Fidelitzar un client costa cinc vegades menys que fer-ne un de nou deien fa uns anys els gurus del marketing.

Els temps estan canviant.
A la gent cada vegada li agraden més els canvis, la improvisació i les coses senzilles i còmodes. No volem complicar-nos la vida.
La gent amb calers no vol tenir una casa adossada amb altres persones que també tenen diners. Potser ara s’estimen més evadir-se a un poblet d’aquests oblidats de la ma de deu. Que tampoc estan tan lluny.

La gent ara llegeix i te inquietuds. Pot llegir el que vulgui  i pensar i somiar amb llibertat.
Cada cop és menys imprescindible tenir títols per ser capaç.
Inclús en medicina.
Potser no et deixaràs operar per un xaman de l’Amazones  i si per un cirurgià al que li van regalar el títol en el seu dia pel seu cognom?. Hi ha de tot a tot arreu.
Però si que t’enrefiaràs més del senyor xino de l’acupuntura per mal d’esquena o fins hi tot per la teva al·lèrgia o per deixar de fumar.

Saber què vols aconseguir amb allò que fas és molt important.
Objectius, funcionalitat i valors.
Envasos no.  Productes a granel.

Sabons sense olor.

Estil. Disseny.
La senzillesa.
Brevetat diví tresor.

En general allò senzill, curt i condensat té èxit.
La gent no perd el temps o no te ganes de llegir grans parrafets com aquesta que ara escric a no ser potser que tingui o mantingui algun vincle amb mi. M’enrotllo com una persiana potser, ho sento. Fico massa palla potser també.

O si. Qui sap! Potser hi ha gent a la que li va la marxa… la profunditat del no res…
Potser hi ha encara gent 2.0 com diu el Sr. Castells, gent que s’introdueix en la lectura i la fa seva.
Hi ha molta gent que llegeix i mira films per oblidar, per matar el temps… per no pensar…per que les hores es facin més curtes entre porro i porro, com deia una amiga meva.
Una vegada que varem anar a prendre un vi d’honor…unes amigues i ella estava deixant de fumar porros… i se’n va tenir que anar al cine… per poder deixar de pensar en l’ansietat i el mono…

Meditar, deixar la ment en blanc, alivia. Això es veu que s’aconsegueix amb les drogues en general.
Alguns ho necessiten per dormir fins hi tot.
La meva iaia te mals de caps perquè no pot deixar d’atabalar-se amb pensaments que bullen brou al seu cap. Està sempre nerviosa, te trincs insuportables per part de la meva mare. Fiquen nerviós a la resta de gent que l’envolta. Menys a la seva veïna, que és de la seva edat, i és gairebé sorda. Miren les telenovel·la de després de dinar per oblidar.
Per no pensar. Per meditar.

La meva iaia era més ecològica i en comptes de ficar-se una bossa de plàstic al cap quan plovia es ficava un barret fet amb diari.  A mi em feia un i jo em creia que era una pirata, cosa que sempre m’ha encantat… (que be, somric al recordar aquells moments…

Potser ho faig per mi… per en recordar-me d’allò viscut i rememorar els grans moments i intentar no repetir els no tan bons.


foto del xino on vaig a dinar amb la meva mare els dijous*
a la imatge es veu a la senyora que avui s'ha atrevit fins hi tot a seure un moment avans de marxar amb un dels comensals habituals...

16.3.10

SENSE COMENTARIS....

*Tots els blogs que has vist abans i després d’aquest estan fets amb les mateixes lletres:

ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWYZ

*Amb les mateixes paraules:

http://www.diccionarios.com/


Però cap amb el meu toc*

Lutxana escriu*i riu*o potser no!

*el meu toc no és ni millor ni pitjor que res ni que ningú...
És el toc... personal que tenim cada persona que som únics...
el teu toc, el meu toc... perquè el meu toc està ple de tots els tocs que han succeït a la meva existència....i també en la teva...

Paraules clau d’aquests dies:

MAT.
NEU.
ESTOSOLOLOARREGLAMOSENTRETODOS
CALÇOTS.
SOL.
PRIMAVERA.
AL•LÈRGIA.
OPERACIÓ BIKINI.
QUÈ FARÀS AQUESTA SETMANA SANTA?
ORGASMES...
FUTBOL...
IMPULS.
SOBREVIURE SENSE INTERNET.
FERRARI.
ESPELMES.
SOPAR ROMÀNTIC.
MASTURBACIÓ.
MAI MAI.
ROMEU.
METRO.
ZULU.
OBSERVADOR METEREOLÒGIC*(la millor feina del món...
t'estimo*
PUNTES.
I.V.A
AMB TOTA LA CALMA...
TABAC DE LIAR...
EP!

....ETC, ETC...




SENSE COMENTARIS....

11.3.10

Unes quantes maduixes desconegudes.

Coses que penso i m’enreden la ment.

Recessió, ressaca de sentiments.

Fum i boira, sensacions promogudes per la por en engrunes.

Si canvies molt ràpid de un mac a un pc tens problemes amb fer servir la tecla de control vers la de la poma.

S’ha de tenir en compte que el ratolí només te un click i que l’arrova de Internet s’aconsegueix amb equacions de comandaments diferents.

Avui puc escriure. A la feina.

Com fa gairebé sis mesos feia. Ara tinc feina i no puc dedicar-me tanta estona a escriure.

Sóc massa exigent?

De vegades penses coses que sorgeixen de raonaments sense fonament real.

T’enredes. Amb aspiracions, necessitats intangibles, irreals, innecessàries...volem tenir problemes en què pensar?

Malalts que s’estimen més estar malalts.

Malalts que ofeguen a aquells que estimen amb les seves malalties.

Et fiques en un jardí.

I no saps com sortir.

Ansietat? Impaciència? Impulsivitat?

Vanitat.

La V*.

És la lletra que te un significat per a mi que no se definir concretament però que em centre en una posició emocional confortable.

M’aporta tranquil·litat.

La posició mental V.

Avui l’he trobat.

Se que aquesta V fa referència directa a una paraula però recordo quina és.

Potser V de Vendetta, com la pel·lícula.

No. No l’és.

Avui surt una notícia d’un polític nord-americà que anava en contra dels homosexual i s’ha declarat homosexual obertament.

Ho ha fet perquè l’han enxampat a un prostíbul de nois joves d’allà.

L’antena de la ràdio no funciona correctament, això fa que cerqui altres emissores que se sentin be.

He trobat Ràdio 4.

Trucava la gent per testimoniar la falta de llum i aigua a moltes poblacions d’arreu de Catalunya després de la gran nevada.

Ahir un professor de la UPC especialitzat en electricitat deia que la nostra societat es massa depenent de l’energia elèctrica.

Que hem de tenir alternatives o fer servir diferents energies, si és possible, ja que a molts indrets només arriba l’energia elèctrica.

Tenim la mateixa xarxa elèctrica que es va fer als anys 50 a la majoria de tota Catalunya.

També les catenàries dels trens de Rodalies daten d’aquesta època.

Hem de tenir en compte que ara som molts més de 6 milions.

Molts més recursos econòmics fruit dels impostos.

Molts més càrrecs per cap a la política.

Prohibir fer fotocòpies.

Ella diu que va a comprar la fruita al badulaque de la cantonada que regenten dos paquistanís.

Un d’ells és molt borde i l’altre és un encant segons ella.

El paqui encantador li fica les millors peces de fruita i li diu si està millor o pitjor una fruita o un altre.

Un dia li va dir a la noia si volia maduixes i ella va dir que no.

Quan va arribar a casa i van endreçar la compra va veure unes quantes maduixetes escampades per la bossa.

Unes quantes maduixes desconegudes.

Li havia regalat el paqui bo.

Ella va tenir un bon pensament i un gran somriure que no te preu des de la distància.

Així ara sempre ella torna cada vegada que ha de comprar a aquesta botigueta de queviures.

Hi ha gent de tota mena.

Una altre va a comprar tabac normalment a un bar que està davant del seu pis.

El senyor del bar és molt amable amb ella i simpàtic, i de tant en tant li regala un encenedor.

Si s’envà la llum li deixen una espelma.

Si es queda tirada sense bateria li intenta arrencar el cotxe amb unes pinces que te al maleter del seu cotxe.

Si va guanyant el barça li diu. Holes i adéus, congratulant. Tot el temps.

De vegades aquesta noia vol tabac i punt.

I va com d’amagat al bar de la noia xinesa i compra tabac i se’n va.

No li ve de gust saludar ni ser saludada, vol passar desapercebuda.

Hàbits de consum.

Al seu menjador no es pot fumar tabac però porros si.

Ella fuma al balcó.

Des de el seu balcó es veu l’edifici on vivia una tieta meva. Plou i se’m mulla la cigarreta.

Des de el balcó de la meva tieta es veia la Sagrada Família.

En realitat era la germana de la meva àvia i va morir fa anys.

Em regalava xilofons petits de joguina.

Shweeppes de taronja: en vaig prendre moltes a aquell pis, a la vegada que intentava fer xiular el xilofò, alguna vegada em sortia la Shweeppes pel nas.... i m’encantava, sempre volia anar al circ que hi havia a la plaça de les Glòries, però la meva mare m’ho tenia prohibit anar al circ... perquè feien mal als animals.

A aquesta dona li ficaven coca-cola i deia quin vi més bo!

Si et veia una mica grassoneta et recomanava anar a passejar per fer exercici, fes veure que vas de compra, amb el cistell, però sense comprar res; deia.

Carrer Aragó.

Carrer Enamorats. És on venien els recanvis d’unes bombones d’oxigen que feia servir el meu avi per poder respirar.

El meu avi que anava a peu de mar, al port vell, per veure el mar.

Amb l’autobús 62 crec.

Venia de la zona de Les Tres Torres on tenien el pis. Molt a prop de l’antic estadi de l’Espanyol.

Agafava l’autobús.

El dijous passat vaig passar per aquella zona. És una zona on és impossible trobar un Döner Kebab. Dono fe ja que vaig estar gairebé una hora i mitja buscant.

Només hi ha creperies bretones, pizzeries italianes de pizzes de massa fina, restaurants japonesos cars, delicadeses, etc.

Últimament trobo que els llocs que fan kebabs i els xinesos dels restaurants xinesos estan menys simpàtics de lo habitual.

Abans anaves a un xinès i tenies regal, xupito, entrant de pa de gambes, menús a 5€, etc.

Ara els menús potser mantenen el preu però han capturat la forma de ser dels cambrers autòctons de ser normalment ariscs i soberbis.

El dimarts vaig anar a un bar normal a prendre un entrepà i vaig demanar un suc de taronja i em van portar una copa plena de Shweppes de taronja. Com ja sabeu sóc experta en aquest tipus de beguda. Li vaig dir al cambrer i em va mirar de manera estranya. Va anar i va tornar i em va dir que tenia més raó que un sant.

Diví dimarts desprès d’un dilluns de neu.

És tant estrany veure tot ple de neu i l’endemà que sembli que no ha passat res.

Permissivitat excessiva.

Compartir.

Racionament.

Auto engany. Doble moral.

Espais multi sensorials.

Tinc ganes de tornar a fumar.

Ja és l’hora d’anar a dinar.

Això em passa per pensar massa.

Si respiro fort s’esvaeixen els fums.

Mirar les coses bones que hi son, està ben ple.

Tinc moments d’ impulsivitat, de fums.

Desmarcar-me.

Empaitar la boira.

Situació de risc.

La gent encara que tingui problemes ara, quan ja es restableixi tot, i el subministrament torni a la normalitat, deixarà de pensar en aquest problema.

Deixarà de pensar en què es gasten els diners dels nostres impostos tots aquests polítics que viuen a costa de tots.

Bakunin deia que no cal tenir govern i Marx que la nova classe social dels funcionaris enfonsarà l’estat capitalista.

Avui he sentit la cançó del grup Gertrudis que interpreta en català la lletra de Imagine de John Lennon.

Per si algú no sabia el que vol dir. Molt bona versió.

M’agrada que la gent segueixi fent allò que intenta implicar a la societat aquella cançó.

Penso que una persona que va arribar a tenir-ho tot per renda pròpia, perquè s’ho va guanyar ell, en Lennon, arribés a un punt de veure la societat capitalista com era una forma de vida abrupta. Ell que podia haver arribat a viure al marge va intentar dir-ho,

cridar-ho.

Diu: no volem banderes, no volem nacions i no volem déus pels qui la gent es mati o mati a la resta de la gent.

Volem que la terra sigui de tothom, que no hi hagin propietats, ni privilegis per als propietaris.

Ara encara tenim classes socials medievals: propietaris, treballadors, pobres.

El problema és que ara tots tres grups socials estan endeutats, lligats, encadenats a la societat de consum capitalista.

Un bucle existencial. Un peix enorme que es menja la cua. Però el peix està podrit.

Terratrèmols, tsunamis, temporals, atacs terroristes, guerres sense fi, canvi climàtic, volcans que esclaten, crisis mundials,

s’apropa la fi del món anunciada pels Azteques pel 2012?

Qui sap? Potser aquesta societat és la que m’omple el cap de tonteries, de coses que he de sentir, de demanar, de tenir, de voler, d’aconseguir, que em fan sentir malament perquè encara no ho he aconseguit?

Potser és la societat la que em provoca aquesta ansietat?

Quan s’acabi el petroli, que s’acabarà i cap polític diu res, sobreviuran.

Superviuràn aquells que sàpiguen viure sense electricitat, sense aigua que caigui de l’aixeta...

Aquells que no tinguin por a que els hi robin les propietats

Potser s’acaba a la fi la pesadesa de tenir que perdre tant de temps treballant o fent que treballem....

Potser així els xinesos tornaran a ser amables...

I els cambrers autòctons es motivaran amb el seu dia a dia....no tenint que aguantar pesades que arriben a última hora i embruten de nou una taula ja endreçada....

Potser el polític gai podrà ser gai lliurement sense tenir que tenir una imatge fictícia per poder viure del conte...

I no tindrem problemes de canvi de model de sistema operatiu ja que no existirà cap....

Potser llavors el suc de taronja serà autèntic,

perquè ja no hi haurà Shweppes.

*V: de viure, de vida, de sol, de llum, de carpe diem, de somriure, de flipar... de voler gaudir de cada instant radiant de la nostre vida.