22.2.10

Escriure en xarxa

Tornar a escriure allà on solia escriure fa uns mesos, amb corrector, amb xarxa. En xarxa.

Escriure en xarxa. Blogosfera.

Escull. defineix el teu idioma entre els que tens al corrector.

Aquest és un Word antic, dels que funciona be, potser del 98.

Potser que des de l’any 1998 Windows no fa res be del tot?

S’ha de tenir en compte allò que diuen els compradors, els consumidors sobre la seva experiència de compra.

Ténen por al fracàs de compra, a que els hi hagin enganyat. Hi ha comerços que es curen en salut i et diuen que si no ho vols ho pots tornar i et tornen els diners. Evidentment no ho tornes, però aquesta frase et dóna la seguretat que necessites.

Mots encreuats enviats.

Música dels 80. Protocol al bar. Vaig a dormir aquesta nit. Vaig a somiar. Paraules nostres. Me les trobo de nou al obrir la meva llibreta estrenada de nou.

Fotos al museu Hub.Enredades entre cortines blanques... en moviments de loop..

Allà feien tes i olivades...

La del pèsol, l’altre...

Jo.

Les 9 diferències.

El maletí i la carpeta de les nostres coses.

L’asterisc.

Em retrobo després de cinc nous al carrer Mallorca cantonada amb Urgell.

Què deies, què pensaves...

Malls. Mainstream. Paraules perdudes..

Paraules buides de nou.

No t’aturis mai.

Feines de futur; tot allò que no puguin fer els xinesos.

Creativitat?

Valor afegit*

Una finestra on pots trobar les claus de motivació de la gent per comprar...

Tres motius per comprar: prestigi, plaer o por.

La por.

Sopàvem a un restaurant Indi, pensant que era un kebab, i no era un Indi de la India.

Ella torna a escriure diu, poesies...

Molt punyents... amb força, arrelades... al sentiment combatiu...

L’altre diu que va escoltar en directe a en Dylan... i que no podia diferenciar unes cançons de les altres...

Que havia fumat molts porros...

Porros i novios.

Ara vida sana.

Diu que no s’engreixa perquè pixa molt i no retén líquids.

Intueixo un excés de control de la vida saludable.

Està be deixar-se anar de tant en tant, el control total és una gàbia.

L’altre sembla que ha après molt ràpid català... fet un copia i pega del traductor del Google...

La por... diuen que a Irlanda tothom va a l’església perquè tanquen els bars, els pubs....

I no tenen res mes a fer... que preguen abans de fer un examen...

Pregunta la poetessa com poden ser religiosos els metges?

Jo em pregunto com poden fumar porros o simplement fumar, si fos tan dolent no ho farien no?

Les drogues son dolentes en tota mida, no entra cap valoració subjectiva en joc.

Sempre es surten de la tangent...

Per sortir-se’n necessites molta força de voluntat que s’estableix en un canvi d’hàbits basat en un rigor d’autocontrol, de sancions personals, de càstigs... que fan que aprenem...

La por.

La por de les religions i les ideologies, la por ens fa controlables.... ens fa dèbils....

Dèbil en català porta la paraula “devil” que en angles és diable...

Hi ha gent que mana i hi ha gent que es deixar endur pels que manen...

La por a la solitud, a quedar-se sol de veritat, la por a allò inevitable...

Estem sols tot el dia, en tot moment, pensant, menjant, mirant, sentint... estimant...

En gerundi...

Compartir estones de temps del dia amb els demés...

La por a la soledat ens fa viure en comú, ens provoca la necessitat de compartir...

De ser i de fer, i de fer-ho saber...

Sabem que en grup sobreviurem millor...com animals...

Però no som animals normals...

No necessitem ara mateix el grup per sobreviure... encara que alleugera els pesars...

La qüestió és viure i gaudir sense perdre el control, saber gaudir de cada instant que s’esmicola entre els nostres dits com la sorra de la mar bella...

Tot el que vols ho tens davant ara mateix.

La por a perdre la fortalesa que aconsegueixes en soledat.

La por als punyals.

Ara faran les coses més petites i amb mòbils que tinguin totes les funcions incloses....

Funcions personals, que cada un viu en solitud...

Una aplicació al mòbil per masturbar-se....el seu sexe...

Llegir un llibre que t’agrada és una masturbació cerebral.

La por a la solitud es perd...

Sempre que vaig a dinar amb la meva mare anem a un restaurant Xinès a prop del taller on treballa.

En aquell restaurant treballa una noia d’uns vint-i-cinc anys que és de pares xinesos.

Ella ens atén a la taula i parla en català.

He vist la seva carpeta de la UB a sobre d’una taula a prop del lavabo.

Deu estar estudiant.

A un racó de la sala seu sol en una taula (és una taula per a quatre persones) un senyor segurament jubilat de cara a la porta de l’entrada del bar.

A la taula (també de quatre) que hi ha just al costat seu també sola una dona de cabells grisos potser una mica més gran que l’home però que deu voltar com a molt els setanta anys. Ella seu cara a ell, a la vora de la taula que és més propera a la taula de l’altre home solitari.

Aquesta funció es representa cada dia que vaig a aquest restaurant sigui quin sigui el dia de la setmana del mes o l’any.

Els deuen anar a dinar cada dia allà.

Així dinen cada un sol però a prop.

Arriben cada dia com si anessin a dinar sols, sense esperar trobar-se a ningú i seuen sempre a la mateixa taula i en la mateixa posició.

Es saluden cordialment. La dona sol arribar més tard que ell, però arriba.

Mengen sols.

Demanen.

Mengen.

I de tant en tant parlen, comenten alguna cosa i segueixen menjant, com si res. Com si no es coneguessin de res.

(No se de què parlen perquè sempre seiem lluny d’ells i no puc sentir-los, així el pròxim dia intentaré seure més a prop d’ells i sentir-los a veure què comenten).

Potser fa ja dos anys o més que fan això.

Ja no són desconeguts.

M’imagino a l’home amb els llavis així estranys com et queden després de menjar salsa agredolça als xinos un dia.

Després de tant de temps no deu sentir-se els llavis.

L’home deu llevar-se pel matí pensant en trobar-se a la seva companya de dinar?

O potser si un dia ella no pot anar per qualsevol raó ell segur que es preguntarà el perquè, es preguntarà si tornarà mai...

O si li ha succeït alguna cosa...

O potser no.























Ella sembla més interessada que ell en realitat, ja que és ella la que es fica de cara a ell quan arriba, i també de cara a la paret.

Ell pot veure la tele i a ella al seu davant.

Ell dissimula mirant la tele.

Ella no dissimula, ella el mira.

Però, ja he comentat que ella sembla uns anys més gran potser.

Tenen això si els cabells amb el mateix to gris canós.

Potser cada un viu sol.

Potser cada un te un pis.

Deuen tenir milions de manies com sovint tenim els que vivim sols (encara que els que viuen en parella també en tenen moltes manies).

De fet a mi se’m van treure moltes manies al viure sola, però pel fet que la majoria de manies les tenia a costa dels demés, no de mi.

(Però aquesta és una altre història).

Canvi d’hàbits.

Una societat amb un milió o més de persones que viuen com a solters.

Solters de totes les edats.

Persones que viuen soles, per que volen o per que és el que els ha tocat.

Tothom vivim sols en realitat.

Només compartim un temps, un espai puntual.

Tothom és individual.

De vegades em pregunto perquè aquests dos comensals no mengen a la mateixa taula.

És qüestió de respectar l’espai vital dels altres?

Dels del teu voltant...

D’aquells amb els que comparteixes la vida... i d’alguna manera complementen el teu món...

L’omplen...

El llop estepari... diu un llibre...

L’home és dolent per naturalesa...

Som egoistes...

Volem sempre ser millor que els altres, competir...

O és la nostra educació?

La societat del consum capitalista la que ens condueix... la que ens ordena en unes “pors” vitals que ens fan ser d’aquesta manera...

Ens diuen com volen que siguin les nostres families...

Com volen que pensem...

Ens diuen què volem tenir...

Com podem ser millor que els altres...

Com podem estar més còmodes en la nostra vida...

Ens prometen que així serem més feliços...

I no és veritat...

La felicitat està en els instants que són únics...

La felicitat moltes vegades està en creuar aquesta barrera de gel entre les demés persones...

Perquè no abraço a la meva mare cada cop que la veig...

Perquè no em fa de veritat tots els petons que em fa amb la mirada?

Perquè ens redueixen a un sol espai individual...

Perquè ens volen tancar en gàbies individuals? Com a Matrix?

Ens xuclaran la nostra essència? aquella que no poden copiar?

*Una tele trencada, una tele menys, una tele sense tdt, una tele menys.

Mudar-se de diumenge els dimecres, i els diumenges vestir-se de dia feiner...

No li agradava gaire la gent... preferia grups petits de persones... a una gran gentada...

http://www.vallverdu.org/

«En l'actualitat em trobo recollint un material escrit de molt de temps, preparant-ne volums, de conferències, d'assaig i escrivint una o dues novel.letes juvenils a l'any. Realment tinc encara la picoreta que m'impulsa a escriure. Es a dir, mentre hi hagi aquest desig és possible que estigui dins d'un relatiu horitzó de joventut creadora, perquè ja he dit abans que escriure per la canalla rejoveneix en certa manera».

però pensava en fer coses pel be de la societat...

erosió de la realitat...

cas pràctic*

L'ordre del dia...

l'ordre de la teva vida...

Refrigeri o vi d'honor...

18.2.10

Poc a poc

No se si recordaré tot el que em va dir, faré un esforç…

Dèia que a les festes del poble menjaven neules…. Però que el seu germà va estar malalt tot l’estiu i no en va poder menjar… i la mare li va comprar un piló de neules que a la fi al setembre ell es va poder menjar… es va menjar ell tot sol totes les neules a ella no li va donar ni un tros…

Diuen que en 21 dies pots canviar un hàbit....

Només has de tenir voluntat i tenir ordre personal mental...

Ella va caure i ara resta a un llit retrobant-se....

Diuen que les neurones es regeneren...

Diuen que si et fan un forat al cervell la resta de neurones fan la funció d’aquelles destruïdes, es reparteixen la feina que feien les altres, i aquest és un nou procés d’aprenentatge, diferent...

Hi ha transtorns del cervell que no es poden recuperar...

Ella era abans de caure anorèxica.

Anorèxia nerviosa. Estava prima i es veia gorda.

Intentava menjar el menys possible.

El seu cervell tenia tan assimilada aquesta conducta que desprès de caure és inconscientment anorèxica.

Desprès de dos anys de caure va recuperant la visió i la parla.

Llegeix i escriu, pensa, coneix, reconeix i te sentiments.

És igual que abans però li falta la consciència, tornar, és com si estigués en un núvol, en un somni. Es com si algun dia ha de despertar. Però no, serà una nova consciència, una nova persona si arriben la resta de neurones del seu cervell a aconseguir fer les feines que feien les neurones espatllades.

I tot sembla que al final ha tingut sort.

Ha sortit d’un túnel sense sortida d’una vida plena de sentit social i sense cap sentit individual.

L’anorèxia.

Ara quan sembla que ha de donar el pas a tornar a la consciència li torna la seva obsessió malaltissa de no voler menjar, d’odi al menjar, d’odi al seu propi cos. Llavors té com un atac epilèptic, i torna a un pas abans de ser conscient.

Mira per la finestra, veu la tele, escriu, llegeix, la seva familia ara està per ella.

Com mai.

Ara te una noia tot el dia amb ella que la cuida i li fa companyia.

Te set carreres universitàries.

Deia abans de caure que si pogués tornar enrere no estudiaria res.

Que els coneixements no fan res més que fer-te patir.

Ella mira la tele.

Era una altre època. Sempre te records de quan era nena, sempre me’ls explica, com si d’alguna manera volgués que quedessin escrits en el record d’algu perquè no desapareguin amb ella.

Avui he cremat el bitllet de l’autobús.

Potser el destí no volia que marxés enlloc.

Què és allò que vols fer en cada moment?

Estigues segur de viure al màxim cada instant perquè és únic i no tornarà mai.

No t’enamoris del teu producte diu el Marketing.

Has de mirar allò que diu el públic, estar al dia, no mirar el producte.

Els hàbits estan canviant.

Els temps estan canviant.

La seguretat, la confiança,...l’autoestima...

Pots saber quin grau d’autoestima te una dona pel model de compreses que es compra.

Pots deduir els somnis d’alguna persona sabent quin perfum fa servir, si en fa servir.

Com Internet ens ha tret de l'armari.

Models de conducta d’aquest teatre improvisat que és el nostre rutinari dia a dia.

Ens emocionem quan estem davant d’alguna persona amb la que no tenim que amagar-nos de res, ni tenir por a el que pensarà de nosaltres, o establir uns ritmes... ni res...

Amb quantes persones et sents realment com ets tu, lliure i sense embuts?

Jo intento sentir-me com jo sóc amb tothom que m’envolta.

No vull enganyar a ningú.

No vull tenir que amagar res de mi mai mes.

Poc a poc.

No vull tenir que demostrar res a ningú, ni tan sols a mi mateixa.

Vull conèixer-me del tot. Poc a poc.

Vull estimar-me del tot. Poc a poc.

Vull estimar la meva impulsivitat, vull somriure quan s’em cau alguna cosa per terra....

No vull sentir-me malament amb mi mateixa ni amb nigngú.

No vull pensar malament de ningú ni de mi mateixa.

Poc a poc.

Aprendre.

Diuen que el dia que més saps és l’últim.

El passat és per recordar, el futur és per somiar i el present és un regal.

La societat ens impedeix ser realment lliures i expressar-nos obertament.

Hem de quedar be.

Falses màscares de carnestoltes del dia a dia.

Hem de donar gràcies de tot allò que tenim i sentim, i veure sempre el cantó positiu de les coses.

La paraula felicitat és ostentosa diuen.

Potser la felicitat és més simple del que diuen....

Una mica da música, relax, un somriure, un arc de sant martí.... un matí i una nit...

fer les coses amb amor, sense esperar res a canvi, fer i fer, amb tota la calma del món...

Un dia, una gota de pluja... un piló de nous*

15.2.10

Com recuperar el teu poder personal*


7.00h A.m... adéu!
que tinguis bon divídilluns...
petó*
7.15h
Cafè, llet, torrada...
Fico el video de la pintura que vaig fer dissabte al programa de video...
trec les imatges en les que s'em veu el cul...
fico translacions de imatges entre parts del video tallades a l'atzar...
publicar video....

Fico el meu nick i el meu password al facebook...
i em trobo un missatge entre molts....
que diu:

Com recuperar el teu poder personal:

ES UN TALLER...

• práctico, ya que al final del mismo, tendrás nuevas herramientas y habrás descubierto en ti muchas de las creencias que te limitaban, empezando a cambiarlas para aumentar tu autoestima y seguridad en ti mismo.
• de acción, en el cual con la sola toma de conciencia de esas creencias ya harás los primeros cambios importantes en tu vida.

CON EL OBJETIVO DE...

• Comenzar a aceptarte plenamente.
• Descubrir y cambiar creencias limitantes en tu vida.
• Ser más feliz en tu día a día.
• Ganar confianza y seguridad en ti mismo.
• Tener una actitud mucho más positiva ante la vida.
• Aumentar tus niveles de energía para emplearlos en lo que de verdad es importante para ti.

http://www.e-coaching.es

15.07h
El kebab al que solc anar els dilluns està tancat perquè no ténen llum....
entro al de més enllà, que no m'agrada tant... però és kebab igual...
Demano un döner de carn sense picant...
una aigua...
llegeixo el diari... La Vanguardia...
començo pel final..
un guionista... de la tele...
torno al davant...
foto d'un afganistà al que li obren l'ull per fer-li una fotografia per tenir-lo controlat....

Fotos de carnaval...
Segona mà, ous....
paraules....
Xiclet de hierba buena...

Guants foradats...
Barret de llana...
Plo i fa fred...
molt...

Avui no tinc el peu enfonssat en pluja, porto les bambes...
mitjons... lavabo... pis...
somriure de records del cap de setmana...
de nit, de dia...
de vespre...
de paraules, de mirades...
com passen les hores, tan ràpid...

Família...
nens i nenes, mares, iaia... que explica histories...
manies... sms....

mòvils de ciència ficció...
subvecions culturals de barcelona...
districte: sant martí...

Protocol al telecadira...
taula par....

4 1 2 3
PRESIDENT ALCALDE BCN ALCALDE D'ESPOT DELEGAT DEL GOVERN
ESTACIO SKY







nOTÍCIES ON-LINE:

Té cabuda una Catalunya independent a la Unió Europea?
Polítics catalans, bascos i escocessos debatran sobre l'autodeterminació presidits per Benach.


Les amigues volen anar el diumenge d'excursió a Montserrat...
a la web bcn.cat han fet una sèrie per capítols de vídeos d'història de la ciutat...

Gent que espera trucades...
gent que les fa i deixa d'esperar...
gent que espera e-mails...

He descobert el pressupost de fer una festa a mensual en un any..
30.000€ aproximadament...
incloent sous... per a 9 persones...

He après coses...
que els dilluns el jefe de marketing reb un diari que es diu "La Publicitat" i que diu que val 24€...
les secretaries diuen que el reben gratis...
(jo crec que no....

Avui faràn una peli que em va agradar i vaig veure sola al cine ja fa uns anys...
"Casanova"...
l'actor es va morir... depressiu diuen que es van suicidar...

Entrepa: baguette calenta d'orella gallega...
Fàcil d'entendre...
Hi ha sangria...
En aquest local .....
està permés fumar...

Baixem patinant...
la baixada que mai hagués pogut baixar patinant tota sola....
Tinc por a caure...
i fer-me mal...
el terra és dur....
diuen...

Premis aquí i a Berlín...
(Berlín és una metàfora d'ella mateixa... és una idea inflada de lo que és en realitat...
no te res més que ciment...
i carrers amples...
Barcelona és molt millor...
De totes les ciutats que he vist, que no son moltes, crec que Barcelona és la millor...
i jo tinc la sort de cabalcar-la cada dia, amunt i avall.. amb la moto...

Avui a la muntanya de monjuïc... hi havia una festa especial.. amb un cartell que dèia: "Club HP"...
els cotxes de luxe semblava que m'escortaven fins a la feina...
dia gris...
dia diví...
tranquil...
serè...

Avui he pensat que la millor opció que te Zapatero és ficar a Chacón de successora....
potser ella podria guanyar...
I és que és un problema.. que dintre de poc hi hagin eleccions... al novembre ....
Ningú sap a qui votar.. ni res... bueno, només ho tenen clar els del PP...
i tota la resta de gent que mai els votarien... diuen... però mai se sap...
són massa a la dreta, massa radicals...
són llops amb pell de llop... no s'amaguen...

Zapatero semblava un be amb pell de be... però no té credibilitat, encara que és millor no obstant a que tornin els llops...

Els de l'esquerra segueixen preguntant-se qui són... i què faràn...
Els dels nacionalismes també s'intenten aixoplugar allà on els hi deixen ficar-se...

El problema de sempre és que tots es pensen que ténen la raó... sobre els demés...
tots treuen pit, i no fan res...

Ais...
quina tristor...

Quina és la solució?
Hi ha solució?

D'altre banda torno al meu món... a aquest... a la meva ciutat, a les meves manies, a perdre el meu temps... a buscar un endoll on poder recarregar el meu mòvil...
La ràdio, l'escolto.. m'entretén...
però no m'agrada quan parlen de menjar... em fa ràbia...

miro les diferents emissores de música...
i sonen les cançons habituals....
Els Beatles!!!
Perquè no hi ha ràdios musicals amb música actual, desconeguda, noves propostes?
Perquè sempre fiquen el mateix disc recopilatori?

La publicitat manté les radios, els diaris, la televisió...
la publicitat cada vegada veu que la publicitat en mitjans no te el mateix ressó de sempre...
la publicitat de productes i serveis ... que ara ténen baixades sense fi de vendes...

els diners de la venda d'aquest bens de consum paga la publicitat...
el consum... és la base de la nostre societat...

la vida te les seves fases...
penso si apendré alguna cosa interessant avui a classe...
segur...
aprendré a dibuixar millor una ma... una segona ma.... uns ulls... que s'enamoren...
aprendré a dibuixar-te l'ànima....

escoltaré les paraules que intentaràn possicionar a la professora en el seu estatus burguès...
de dona treballadora, amb collaret de Montblanc.. i pulseres de Tous...

M'he pres un cafè sol...
el cafè és la be de consum que primer es va fer de manera internacional, globalitzada...
és un be de consum... amb el que van cultivar les terres dels païssos colonitzats... terrer arrebatades per la força...

El tabac.
És inútil continuar, sembla un joc...
però és la realitat del dia a dia de la gent...

Cafè per a visionaris....

Diu el estandaritzat guionista de tv que el més difícil és fer riure...
que és molt difícil fer una bona història que faci riure i que a sobre has de tenir molta sort...

Canvi d'hàbits... de costums... preferim votar als coneguts que als desconeguts, que als oportunistes... que als demagògics...

Deien els Grecs que els vells savis, eren els que devien dir com governar un país...

però avui alguns dels nostres avis són els que ens han venut en el passat, els que no havien canviat les catenàries dels trens des de que es varen construir...

Els que van privatitzar els col·legis, els serveis de les institucions, els reis dels proveïdors, de les grans marques japoneses a Catalunya, de crear ma d’obra barata que ara no te on treballar, la de les escoles de marketing privades... els avis que van requalificar el sòl de mitja Catalunya/ Espanya per crear les seves empreses constructores i promotores de pisos per blanquejar les pessetes... aquells que varen privatitzar empreses de serveis creades a partir de diners públics)...

Són aquests avis el que otorguen els Goya i no volen premiar la projecció internacional

D’en Coixet i d’en Amenabar... la de la Pe sí... perquè??¿?¿

A Berlín si els premien...


Preguntes obertes...





8.2.10

microsites*

a vegades penso, i de vegades penso i escric...
a vegades escric...

penso el que escric?
potser ho penso quan ho torno a llegir...
i dic sí és això justament el que volia dir....

crear, sentir i viure...
plou molt...aquí i allà...
plou però la gespa no és verda....
és negra...

gaudir...
pensar...
be....
pensar be...
fer les coses com les vols fer,
satisfacció interna...
l'esforç te la recompenas interior de saber que allò que volies fer ho has fet be...
el millor que saps, pots, vols...

mirar i no enredar...
quina és la millor opció...
batega la part esquerra del meu cervell...
és aquesta la millor idea?

potser tinc sort i els meus dits aconsegueixen fer realitat tot allò que tinc al cap...
pim, pam....
sonen músiques noves...
com una droga...
necessita música nova...
desconeguda....
segueix el bateg del cor....
pim, pam...

la ràdio, la tele, internet.... arriba un punt en que tot és igual...
dóna igual...
la flor i els seus pètals...
olorarla és esplèndid....
torna a escriure...
i entenc...
no se si ho entenc...
no se si m'entens...
el que compta és que torno a escriure...
no importa el què....

el perquè...
truca...
envolics que es resolen amb paraules i mirades...
els envolics dónen de si, dónen per escriure...
la vida normal, la rutina dóna també...

la noia del darrera estava refredada...
l'altre prenia apunts com una boja, no s'entera del que escriu...
tan li fa...
quan es fiqui a estudiar els apunts tot li semblarà alguna cosa extranya i estrangera...
les lleis més bàsiques...
el dret a la vida i el dret a la lliure expressió i a la llibertat d'ideologia i de creènça....
fins hi tot som lliures per no creure en res...
la líder anarquista...
Emma Goldman... la dona de home d'or?
http://www.fotolog.com/cruzdelsur_flog/59954887
és de fa molts segles... en fa dos...
ara no hi ha líders anarquistes...
els meus recons d'espera potser som com petites microsites...
som webs, som blogs, som esferes de continguts, com la teoria matemàtica dels conjunts...
http://ca.wikipedia.org/wiki/Teoria_de_conjunts
som bombolles encadenades... som paraules inconexes o sí... tan plenes com una pastera...
tan lliures com el sol... tan efímeres com les llàgrimes de la pluja a la meva llengua....
i tan saboroses i tendres....

asaborint records, en un recó de mi, estàs tu, tota tu... o els teus racons de microsites que em deixes degustar...mmmm.... tremolo de plaer....i de sentit...

lliure consciència... fins a un límit... el límit és no dir mentides, el límit és no calumniar a ningú amb les teves paraules...
el límit és tenir estil...
un estil.... mmmm... com diria... plausible,.... comanditari...
lleuger...
com heterodox...
de vers lleuger...
insípid....

un amor d'aquells... que no cal que es toquin els que s'estimen...
un amor d'aquells en que s'entimen en diferents moments...

paraules desconegudes?
o millor... sentits desconeguts...
dóna de menjar a la meva ànima engarjorlada en la seva por de sacietat lingüística...
conceptualitzem paraules encadenades...

troba les 9 diferències...
vucles...va amb "b"...
ara no cal ni tan sols no fer faltes d'ortografia..

només cal tenir idees...
o tenir ganes d'escriure...
voluntat diví tresor...

sóna música Groove nova a les meves oïdes...
dièresi...
m'agrada...
no vol dir res...

recordo aquella excursió a l'expossició d'art minimalista...
què vol dir aquest quadre?
no vol dir res...
només són impulsos...
al cap i a la fi, l'art no te sentit....

res te sentit....
però sóc feliç
i això fa que tot tingui sentit...

ja sento la brisa marinera...
i els petons de bonanit*

2.2.10

el cafè

era dimarts...

el cafè de les paraules...

la gent gira...
i el món...
em volto...
tinc la mateixa por... la por...de sempre...
sempre es queda encara que sigui amb un sol sospir...

excuses per fumar...
interès...

el cap de marketing...
el product mànager...

diu que les dones podem fer dues coses a l'hora...
els homes només una...

jo penso que hi ha molts tipus d'homes i de dones...
i que últimament els seus estils de conducta estàndard estàn canviant...

dones que volen guanyar sempre, homes que denoten la sensibilitat amb que una gota de pluja cau per una finestra....
detalls...
quin rol em toca ara?

hi ha dos tipus de persones, diu, les que soporten la pressió i les que no,....
jo crec que potser hi ha aquells que saben fer veure que no en ténen de pressió....
els que aparenten la calma...
els demagògics...
els que diuen allò que vols escoltar...

la vida és un teatre...
i ara s'apropa el carnaval... que dóna lloc i joc a que cada persona es fiqui potser la disfressa d'allò que és...

no se...
no m'agrada jutjar... perque pot ser que jo sigui la primera en ficar la pota, com sempre...

l'exigència de nivell de qualitat baixa quan hi ha pressa...

no m'agraden les presses... però sé disimular prou be...
estàtues de sal...

mirant als de dins...

la gent perd el control...
et busco entre tots els significats possibles dels mots encreuats...

no se què vols dir...
tu tampoc saps qué vull dir jo,
la qüestió és tenir prou ètica, i no fer gaire faltes d'ortografia...

tinc mono...
em moro de son... però de tant aguantar-la se m'ha escapat...
s'ha esfumat...

ara ella no tindrà cotxe... ell sel vol quedar...

una altre ella ha d'anar a veure la cara a l'home que no la vol...
el que la va fer fora....

te por...
demà tornarà a fer el cafè de bon matí que aquell home li va retirar... quan a ell li va anar bé....
la truco?
no se...
a mi m'agradaria que em truqués en una situació...
sóc la gran...
i què?
és el meu rol?

estils de vida, de consum...
compra només coses fetes aquí...

no sé què fer...
potser no m'he de ficar allà on no em demanen...
potser no calc.....

com sempre, pensa el que diràs si no és millor que el silenci no diguis res...

però el que va fer una pregunta potser es va arrepentir un temps, però el que mai la va fer s'en penedirà tota la vida....