Passa al contingut principal

*forever young: do you really?


tot allò que has somiat arribar a ser algun dia...

tot allò que vols que passi cada dia...

i passa o no passa...


demanes, desdites...... i potser no veus el que tens nevant dels teus ulls...

ballant, sentint, i tot.... perquè no sent com mai havies vist....

d'altres maneres...

models...

descobrir-me...

descobrir-te...

encara que no em llegeixis mai...

t'escric, per que et sento...


el meu stress per una abraçada teva...

calenta...

tendre... suau...

com mai...


cada espera, cada moment...

confessions a la taula de tot...

els records vénen sols...

es queden als seus racons...

aquells que ja no ens pertanyen...

per que d'alguna manera sospitosa...

sospito....


que no hi seré per sempre...

al reco de pensar...


i no caldrà que cridi,...

potser les energies positives per a mi

coincideixen en aquell lloc...

i per això torno...

mai...


el jersei del revés, sorpresa...

màgia...

ulls sense fons...

ben endins...

la teva mirada...

que es queda...

i sospira...


es tot un somni...

quan hi ets...

quan et sents, l'instant efímer...

hi vols tornar...

a repetir...

i no pots...

per que cada instant és únic...

aprofita el moment...

deien, diem...

o no...


com s'aprofita millor?

pensa'n-te o besa'n-te?

o pensant en l'últim petó d'ahir...

de defugir....

de no cantar...


les veia pel carrer amunt...

parlant...

el barret dels econòmics...

millor que el d'Alcatraz...


parlo i escric, per aprendre...

per entendrem i entendre't...

vinguis o no, se que seràs amb mi..

que si poguessis, si ens deixen...

hi series...


és molt millor saber que hi series..

que hi fossis sense voler estar...


ara sempre, ara mai-mai....

aigua en àrab....

sempre en Vietnamita...

qui ho havia de dir?


som-ric per dins, ben endins...

sense paraules...

dites...

vull fer la peli...

la remenaré la meva història...

vull mostrar tot el que es pot sentir i transmetre...

pròxima estació....
m'encanta veure't ballar,
balles?
ara balles?
ara si, i tant!
ple de tonteries...
passa't de la ratlla...
torna a començar
totes les vegades que calgui...
un instant perfecte s'ho val tot...

i de tant en tant, potser en el moment més baix, el que toques més enfons...
algú et dic nosequè, o fa algu, o surt un raig de sol... i t'il.lumines, camines...
i poc a poc... vas fent... la il.lusió... encara que sigui petita...
encara que tinguis totes les pors del mont...
per minsa que sigui s'ho val tot...
tot!, també!

"sense paraules"...

(encara que, com sempre, no tinc ni idea de per on començar...

encara que ja tinc dues actrius ideals...

pels papers protagonistes...

+ info:
*BSO, dododo...
http://www.youtube.com/watch?v=7v2GDbEmjGE

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...