Passa al contingut principal

No et refiis de ningú.

No et refiis de ningú.

Gràcies per arreglar-me la moto!
De res, cuida’t i tingues en compte que els carrers estàn plens de bèsties.

Aquest matí he vist un 4x4 que m’ha passat per la dreta d’una manera molt bèstia. Portava un adhesiu de ww.4x4genis.com, jo l’hi hauria canviat per ww.4x4imbèlcils punt són.

Encara que no vulguem veure-hi clar, els pares i mares, l'encerten la majoria de vegades...
i els hi haurem de donar, després, la raó...

A la feina, a la discoteca, al carrer, a l’escola, no et refiis de ningú, ni tan sols dels membres de la teva pròpia familia.
Em diu el meu pare, com sempre, filosòfic de camí a la feina.

És del tot terrible que la gent no sigui sincera amb la gent que s’estima.
No s’enteren de que la vida dura un instant i si, per casualitat, has tingut la sort de poder gaudir d’algú que t’estima, com a mínim l’has de servir amb la veritat.

Vivim en un món de màscares, intentant ficar sempre, el millor somriure en cada cas.

Diu el meu pare que el ritme de treball dels autònoms és més lent i més erroni durant un projecte: quantes més hores, més diners, més temps,  més errades..

El món de l’autònom és un altre món.

El món on la gent passa de tu, no deixa comentaris, no deixa empremta, no et mira als ulls, sembla insensible... alienna, tan independent...
Que fan fàstic...

M’encantar sentir, inclús sentir-me malament, patir és sentir, i això em fa sentir viva. La felicitat és un instant present que desseguida projectem... l’instant que s’esmicola, com el temps, per entre els nostres dits.

Avui a cantar...
Ahir em dèia que quan ens tornariem a veure...
I li vaig dir demà...
I va somriure...

No estic acostumada a que m’estimin tant.
És molt trist.

No m’ataca amb els meus teòrics “defectes”* (*coses que no li agraden de mi).

Es centra en valorar allò positiu, valorar el temps que estem juntes...

Dorm molt profund.
S’adorm super ràpid.
M’encanta la seva piga ballant  a la seva galta.

Les paraules esclaten.
Les llenço, només, les paraules...
Som la nostra història i al revés...

Sóc una dandee girl.

Sento dins un crit que no puc interpretar, si tapo les meves oides, se m’escapa la llibertat...

Qui vol entén be les coses...

Gospel, claqué, flamenc, bateria... beats*

I si ho ignoro es fa un ogre....
S’esborren els camins, si em callo es converteix en huracà...
I si m’escapo?

Actuo per impulsos...

D'on no n'hi ha, no se'n pot treure...res

Em converteixo en pensament i no em veus...

si no tinc res a canvi, ho sento... però no, com a mínim el mateix...
ímput...

ara podem comprovar també qui mira els nostres facebook's (lagsoft.net*

Arquitetura efímera interior*

 
Vicky Blum, Decidí*

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...