demà vaga...
arreu*
24 hores sense internet, sense llum, sense ràdio, sense tele, sense diaris...
sense facebook, sense blog, sense amor...
temps lliure...
menys trànsit...
no se si serà la lluna plena... o la meva pròpia condició...
seré breu...
menys és més...
devegades tinc ansietat, tinc pressa...
sometimes...
la comunicació és el remei*
deixa de pensar en tu mateixa i pensa una mica en els demés...
com les dones que córren...
projecta, compren, aprèn... somriu sempre...
asertivitat, coach... diligència...
estima i estima't sense por...
sense perdre més temps...
positivant*
...deberías terminar de llorar por un solo encuentro equivocado...
potser podries/a ser la teva jefa, la teva couch, la teva visionaria...
algú que mogui el teu món... que el trasvalsi...
ulls i mirades que diuen més que les paraules...
al carrer, a les andanes... els meus reflexos als miralls del metro, a les cristal.leres de les botigues...
resulta estúpid...
voler poseïr, tenir, retenir, ser tan egoista...
pensar en positiu...
diluviar felicitat, fixa't en els detallls, els bons de bo...
bar cel ona... sempre!
plovia al mig de la plaça durant el concert de nit*
no vull poseïr-te... a tu, ni a res material, que sembli fer-me feliç per instants que mai s'aturen en l'espai...
encara no trobo respostes, encara que cridi, en silenci, a no se qui...
potser al meu resplandor...
de pluja, ara freda...
rellisca la vida, la gent...
no em vull perdre cap detall...
avui vinc a la feina a fer vaga...
a compartir i conèixer, a esmorçar crosanets de xocolata de la Loli ( avui no te ensaimades...
les que vaig prometre va un any...
ara els pims resten despullats de mi... he deixat la meva estrella... allà on sempre tornaré quan vulgui cridar...
dius que rius, que fas i desfàs...
neguit meu, del meu cor, que no sap cap on encertar....
diluït en pensaments de viure i conviure,
de saber que tenim la oportunitat als nassos....
i la deixem escapar ( per imbècils!*
una nova cultura de feina, de llibertat, podrem tornar al camp... potser
podrem fer d'aquest un món millor i més lliure...
deixa't portar*
sabem el que volem, un món sense violència, en pau... un món en calma,
com la noia de les abraçades gratis*
no tinguem por de ser bones persones, de trencar la cadena del consumisme,
de deixar de pensar malament dels altres, de perdre la por al ridícul,
al què pensaràn... i no és per sexe, és per.... amor a l'art...
adéu als diners, sí al intercanvi d'habilitats...
adéu les religions (tanmateix...
adéu a perdre la humanitat i fer coses que saps que faràn mal als demés...
canvi de costums, canvi per ser feliç compartint lliurement, sense límits...
*ser soltera està mal vist ( què tal amb la teva ex?, la noia aquella què?, estàs enamorada?, ...
en la nostra societat costa viure de manera independent, fer les coses sola, omplir-te una mateixa amb les teves inquietuts... tenim la necessitat biològica, gairebé etològica, de compartir, de contacte físic, de complicitat... és aquesta màgia la que ens fa lliures de pensament... alliber'am, estim'am!!
no tingueu por, no estem soles!!
pels gestos... no provoquis..
he conegut una noia, però no vull posseïr-la, no la vull per omplir-me...
no vull utilitzar-la... no vull tenir por a perdre-la...
m'he comprat una tele nova, molt maca, no la vull per posseïr-la, no la vull per omplir els meus temps morts.. no la vull per quan m'aburreixi, no vull utilitzar-la per anul.lar-me, no vull tenir por a perdre-la....
*no estic d'acord amb aquests sindicats que s'omplen les butxaques...(sempre que he demanat ajuda als sindicats m'han estafat diners...segur que van tots a esmorçar ben fort!!
no estic d'acord amb la mateixa feina per tota la vida...és una esclavitud!
hem d'establir noves feines per objectius, horaris flexibles, feines des de casa...intercanvi d'habilitats, deixant de banda els diners...
la vaga és per trencar amb el consumisme capitalista, tothom n'ha de tenir dret!, però molts no podem fer vaga...així que qui pugui la faci!
(no crec que es perdin tants diners...i imatge, tampoc vull que vingui la gent a Barcelona pel disseny, sinó pels seus valors!, i que els xinesos comencin a aprendre de democràcia!!
arreu*
24 hores sense internet, sense llum, sense ràdio, sense tele, sense diaris...
sense facebook, sense blog, sense amor...
temps lliure...
menys trànsit...
no se si serà la lluna plena... o la meva pròpia condició...
seré breu...
menys és més...
devegades tinc ansietat, tinc pressa...
sometimes...
la comunicació és el remei*
deixa de pensar en tu mateixa i pensa una mica en els demés...
com les dones que córren...
projecta, compren, aprèn... somriu sempre...
asertivitat, coach... diligència...
estima i estima't sense por...
sense perdre més temps...
positivant*
...deberías terminar de llorar por un solo encuentro equivocado...
potser podries/a ser la teva jefa, la teva couch, la teva visionaria...
algú que mogui el teu món... que el trasvalsi...
ulls i mirades que diuen més que les paraules...
al carrer, a les andanes... els meus reflexos als miralls del metro, a les cristal.leres de les botigues...
resulta estúpid...
voler poseïr, tenir, retenir, ser tan egoista...
pensar en positiu...
diluviar felicitat, fixa't en els detallls, els bons de bo...
bar cel ona... sempre!
plovia al mig de la plaça durant el concert de nit*
no vull poseïr-te... a tu, ni a res material, que sembli fer-me feliç per instants que mai s'aturen en l'espai...
encara no trobo respostes, encara que cridi, en silenci, a no se qui...
potser al meu resplandor...
de pluja, ara freda...
rellisca la vida, la gent...
no em vull perdre cap detall...
avui vinc a la feina a fer vaga...
a compartir i conèixer, a esmorçar crosanets de xocolata de la Loli ( avui no te ensaimades...
les que vaig prometre va un any...
ara els pims resten despullats de mi... he deixat la meva estrella... allà on sempre tornaré quan vulgui cridar...
dius que rius, que fas i desfàs...
neguit meu, del meu cor, que no sap cap on encertar....
diluït en pensaments de viure i conviure,
de saber que tenim la oportunitat als nassos....
i la deixem escapar ( per imbècils!*
una nova cultura de feina, de llibertat, podrem tornar al camp... potser
podrem fer d'aquest un món millor i més lliure...
deixa't portar*
sabem el que volem, un món sense violència, en pau... un món en calma,
com la noia de les abraçades gratis*
no tinguem por de ser bones persones, de trencar la cadena del consumisme,
de deixar de pensar malament dels altres, de perdre la por al ridícul,
al què pensaràn... i no és per sexe, és per.... amor a l'art...
adéu als diners, sí al intercanvi d'habilitats...
adéu les religions (tanmateix...
adéu a perdre la humanitat i fer coses que saps que faràn mal als demés...
canvi de costums, canvi per ser feliç compartint lliurement, sense límits...
*ser soltera està mal vist ( què tal amb la teva ex?, la noia aquella què?, estàs enamorada?, ...
en la nostra societat costa viure de manera independent, fer les coses sola, omplir-te una mateixa amb les teves inquietuts... tenim la necessitat biològica, gairebé etològica, de compartir, de contacte físic, de complicitat... és aquesta màgia la que ens fa lliures de pensament... alliber'am, estim'am!!
no tingueu por, no estem soles!!
pels gestos... no provoquis..
he conegut una noia, però no vull posseïr-la, no la vull per omplir-me...
no vull utilitzar-la... no vull tenir por a perdre-la...
m'he comprat una tele nova, molt maca, no la vull per posseïr-la, no la vull per omplir els meus temps morts.. no la vull per quan m'aburreixi, no vull utilitzar-la per anul.lar-me, no vull tenir por a perdre-la....
*no estic d'acord amb aquests sindicats que s'omplen les butxaques...(sempre que he demanat ajuda als sindicats m'han estafat diners...segur que van tots a esmorçar ben fort!!
no estic d'acord amb la mateixa feina per tota la vida...és una esclavitud!
hem d'establir noves feines per objectius, horaris flexibles, feines des de casa...intercanvi d'habilitats, deixant de banda els diners...
la vaga és per trencar amb el consumisme capitalista, tothom n'ha de tenir dret!, però molts no podem fer vaga...així que qui pugui la faci!
(no crec que es perdin tants diners...i imatge, tampoc vull que vingui la gent a Barcelona pel disseny, sinó pels seus valors!, i que els xinesos comencin a aprendre de democràcia!!
Comentaris