Passa al contingut principal

si t'he vist...


S'envia e-mails a ella mateixa, per veure crèixer la xifra que indica novetats a la safata d'entrada.

Ara te un conte nou a gmail. Com en aquest model de e-mail veus els rebuts d'un mateix emissor tots seguits, com si fos un sol, pot crear una conversa amb ella mateixa.
un diàleg amb la seva inconsciència? O un monòleg virtual? ( i sense públic).

Una performance. Quina durada?

Pot parlar de tot allò que vulgui, sense límits.
Sense por al què pensaràn, sense teatre.

invisible. Evita converses aliennes.
Prefereix el seu estat gris, sense estar, però a l’aguait.

Dia 22. Avui.

M'agrada que sigui setembre, que plogui, ben fort.
(No ho vaig dir).
M'agrada llegir els escrits de la noia del suc de taronja, sempre tan intensos. Amb les paraules precises.
Són les 12.21h. del dia 21  (penso...

L'absurd és sempre la millor opció.

Mentides virtuals. Veritats reals, properes...

Es preguntava perquè no feia servir el rentavaixelles...
Perquè no tenia microones, perquè no arreglava el vidre de la finestra...

Amb tota sinceritat, la realitat sempre supera la ficció.
sense por.
no cal.

Projectar...

Perquè plou sempre a les festes de Barcelona?

Castellers...
Foc.
Cadascuna a la seva manera, es deixa fer, o fa...
M’estimo més veure què passa, sense interferir massa...

Galetes de xocolata, de l’altre...
Com el bar...

Secció de novetats...
Vegana.
Google Reader.
Dones condemnades a mort...per (diuen, no s’ha provat) haver contractat a algú per matar el seu home...
Si aquí fusilèssim a tots els homes que maten a les seves dones amb les seves mans...

El.leccions i ereccions ( del segon no en se gairebé res...
Votarem a un partit anarquista, apolitic, que per ser d’aquesta manera no hauria de ser partit...
No a la baga, no a aquests sindicats que viuen com deu...
No a treballar 8 hores...
Es pot treballar des de casa!
Es pot treballar només les hores que calguin!
Es poden fer torns... més humans, horaris flexibles...
Es pot treballar de gust...
Que no t’enredin!
Aniràn a la baga els quatre milions d’aturats?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...