Passa al contingut principal

somnis de joventut

Hola, diu.
Bye.
Paraules per escriure.
Fets i deures.
Crisi.
Solucions.
sistema corrupte.
Política és igual a corrupció.
Els detalls ens fan humans.

Sentit comú.
Canvis.

Qualsevol que pogués faria el mateix.
Somnis.
Cases a la vora del mar.
Onades.
Temps...
Pell, abraçades...
Mirades com les d'ahir...
com les d'avui...
Només sentir...
fluir...
esdevenir...
L'empordà...
moments d'enteniment... trasquila
residus orgànics....
què esperes un fil argumental per a la teva vida?
embolicades...
Ara tot va be.
Increïble...
Psicologia on-line...
Potser penses que no et mereixes ser feliç.
Tens por a ser feliç per la por a poder tornar a perdre.
S'ha d'arriscar.
No hi ha més remei.

La gent camina com pot.
De fet caminem cada dia, fem i desfem, triem...
emboliquem...
desfem...
estenem la roba neta, la olorem...
escrivim poesia del dia a dia....

Somnis de joventut.
Guitarres, cançons, paraules i sentiments.... que ara sembla que tenen veu i vot...
L'edat atorga sentit a les idees...
vendre idees...
per amor a l'art...
el sentit del nostre dia....

set desitjos per avanç d'esmorçar...

a la gent li agrada improvitzar... i escriure malament la paraula improvitzar...
així amb tz....

ningú tornarà mai...

llepar els pals del metro...
escoltar les teves petjades...
o el teu cop de puny a la meva porta...
no te preu....

tota la resta...

ironies, absurd, improvitzacions, somnis, paraules plenes de sentiment...

històries nostres...
només ens queda viure i gaudir de cada lluna...
de cada flor que podem tenir a les nostres mans....
efímer...

sense addiccions...
amb llibertat...

amb un somriure....
què vull dir-te amb tot això?

res, gràcies, i moltes, les teves...
un gran "moltes gràcies"....
idees a la platja...

a la vora del mar... tot pot millorar...
endreçar-se....
sentir...
veig en bon camí a la teva vora...

els teus llavis a prop...
els teus braços envoltant-me....

la solitud te bon gust... amb tu...
a prop...



m'encanta sentir la teva veu...de nou... al vídeo...
m'encanta apropar les teves fotos...
i veure't i pensar... que li passaria pel cap... en aquell moment...

és increïble poder descobrir-te de mica en mica a cada instant...
i somriure...

sentir-te tant i tant a prop... en dins i en fora...
sense misteris...
sense mentides...
sense pors...

sense límits...

aquesta nit la nostra estrella segueix allà brillant com mai...
al ritme de la melodia més sincera i vibrant....
poc a poc...
pam a pam...

pètal a pètal... et descobreixes... com una flor que fa estiu...

el petit príncep és i està sempre enredat entre la nostra màgia...
en silenci...
tu aquí i jo allà...
sentit...

papallones, bombolles, nous, somnis, nits, posicions i direccions....

pampallugues...

quina serà la sol.lució per aquesta tempesta...
retornar als orígens amb senzillesa...
desprendre'ns d'allò material innecessari...
els moments...
simples són els millors...
ens haurem de fer de la religió del deu de les petites coses...

emoció pel futur...
passió pel present...

el passat de vegades sembla un somni, i potser un malson....
ara és ara i és el que compta...
saber gaudir...

saber que tenim l'oportunitat... a les nostres mans...
de fer un món millor...
ple de sentit...
ens mereixem ser feliços i gaudir...

ens mereixem moments únics nostres, ens mereixem compartir en pau....
ens mereixem l'oportunitat de ser generosos... i humils...
de compartir....
de sentir...
i de deixar allò que fa mandra per demà....

trencar amb les frases fetes...
si no t'ho imagines és perquè no ho has vist mai...
haurem d'improvitzar...
inventar la nostra mateixa realitat...
crear un món nou i ple de tot el que val realment la pena...

l'esperit de woodstock, de la cançó "imagine" de Lenon, l'era aquarius ara sembla que be de ....
comunicar-nos sense por...
establir uns fonaments sensibles i realment humans...

no cal rendibilitzar tot el que fas....
fes-ho per fer... per provar, per experimentar...
models de vida... per inventar....
models d'amor solidari, de fer i desfer...
de no tenir por als canvis, a millorar...
reduir les inseguretats...

el físic, la salut, frens socials, imposicions consumistes,

paissatges psicològics de la globalització...
la raó ja no la teu aquell que mana... per que mana per privilegis, no per voluntat de la resta...
ara volem un món just i responsable..
tot a canvi de res...
i cap politic fa temps que ens el ofereix...
volem dialogar amb tothom...
volem drets iguals i comuns...
prioritats...


el treball no es farà dignes de res...
ens fa dignes la llibertat...
interpretar els nostres somnis de joventut ens farà trobar el camí...
la llum de la sinceritat amb nosaltres mateixos..
reagala'm una ong...que no s'enriqueixi amb les subvencions públiques...
regalam una veritat...
una mica de temps...
un detall... de pau....
una abraçada...
regalam un record...
un moment...als teus llavis...


regalam silencis i paraules clau...
regalam una ironia..
regalam un somriure...
un misteri senzill...
una caricia...


regalam un error...
un problema...
una sol.lució...


dibuixa amb els dits a la pell de la meva esquena...
acariciam qualsevol racó de pel...
amb la teva llum...


olòram...
ens tornem a perdre com aquell dia?

somrius...
perseguiré els teus reflexes als vidres de les finestres de les façanes de la ciutat..


un pis vell o un pis nou...
un nou.. o tres...

ens agrada la estabilitat,
ens agrada guanyar...
no volem perdre els nostres privilegis...
però haurem de cedir i compartir...
reutilitzar i reparar tot allò que s'espatlli...

tornar a començar si cal...
en un món ple d'oportunitats de veritat...
de sol, de llum de sol, de ball, de somriure...
de primavera....

Comentaris

Rai ha dit…
Si, s'ha d'arriscar...

un abrazo
lutxana ha dit…
moltes gràcies pels tocs*

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...