Passa al contingut principal

L’Expossició inacabada


L’Exposició inacabada.
Salsa brava. Pica?
Un full doblegat. En blanc. Un error d’impremta que es pot aprofitar.
L’home que parla d’allò que tothom remuga per dins. O no.
A l’avantguarda.
Cleptòmana de tota la vida.
Què vols que t’expliqui?
La Comic Sans?
Com explicar-li a la teva mare què és i que suposa la Comic Sans.
Captura de pantalla. Quina F era?
Les F són tan a als teclats dels Pc i dels Mac, també hi seran als Psilicon Graphics?
No he vist mai cap ordinador d’aquests. Motius.
Opinió gratuïta. Sembla que fas l’esforç per no oblidar-te. Pensaves que t’oblidaries?
La relativitat de la memòria. No pots triar del que t’enrrecordes…

Casual.
Lletres mecàniques.
Substitut de lletra de ma. Filar prim.
Crits escrits en majúscules.

La última culleradeta.
Al cul del pot de tomàquet fregit sempre queda una culleradeta. L’ultima.
Deia la noia de classe de Marketing.
Ei allà hi ha una culleradeta… i te l’estan fotent…
I penses què cabrons… et sents impotent… mirant les restes de salsa….
Que es queda allà mirant-te… és una mena de tentació per als ex-caçadors que som I vàrem ser…en altres èpoques…
Fins hi tot hi ha gent que hi fica una mica d’aigua… i remena el pot… per liquar les restes de salsa… I poder-se-la menjar…
I es que tu has pagat el pot sencer… no has pagat amb 3€ I un d’ells era mig fals…

És tan horrorós que t’acaba agradant…
Això passa…
A mi m’agrada la Courier… sóc una amant fidel.. potser una mica obsessiva fins hi tot…

La cultura de la tipografia… enganxa… gràcies potser al senyor Steve Jobs… el del Mac…
És personal…es veu que ell de jove a la Universitat va fer una assignatura sobre tipografies i impremta que li donava crèdits per la carrera que feia
… i al fer el sistema operatiu del seu Mac… va incloure aquests coneixements de disseny, aquest estil propi de fer més agradable l’ús de les coses que fa,  el seu estil.. la seva necessitat de bellesa i aquest toc… digali femení… de fer les coses amb el cor, amb amor… amb tendresa… amb passió… i que la gent estima  i fins hi tot s’arriba a obsessionar…
Ara diuen que aquest estil s’està ampliant a totes les coses…
Fer les coses més accessibles, més fàcils de fer servir… més maques… més agradables…
Així els mòbils dissenyats per a dones (suposadament torpes i tontes amb les tecnologies) es veu que estan triomfant entre els homes…
El disseny ergonòmic dels objectes, les coses senzilles  i a la vegada intel·ligents són les que estan canviant el consum de productes en el nostre món civilitzat.
Ens oblidarem a la fi dels aparells amb milions de funcions que mai sabrem fer servir… I els manuals I instruccions illegibles… que s’acumulen als calaixos amb els cables USB… sobrants.

A veure si puc enrecordar-me de tot el que volia escriure….
He intentat meditar varies vegades des de el dijous… pensar en pensar en res, en blanc…
Pensava que em suposaria més complicació… però va ser fàcil… els pensaments treuen el cap de tant en tant com bolets… I tu els aixafes amb la ma del pensament.. en un espai en blanc… un desert  blanc… com als espots de rentadores… ergonòmiques…

Productes i serveis ecològics, sensibles, coherents amb el seu entorn.
Reducció de costos i d’energies.
Per alguna cosa les societats orientals sempre han estat matriarcals oi?

Misticisme, erotisme, insinuació, picardia, somriures, romanticisme.
Bona companyia a la llum tèbia de les espelmes.
Un sopar romàntic.
Amb estrella.
Sorpresa.
Màgia.
Detalls.

Això és el que omple en realitat els cors de les dones i dels homes.
Les coses especials, amb personalitat, que siguin coherents amb uns valors universals, culturals i socials.
Dedicació.
Poder personalitzar el teu espai és imprescindible per una bona xarxa social.
Poder fer-hi de tot I fàcilment.
Amb un disseny acceptable.

Ficar el teu toc*
Donar peu a que et coneguin una mica més la gent més entranya que et puguis imaginar.

Quan bufi el vent.
Busca un lloc on amagar-te en la nit.

Forats.

Ja no pots deixar-ho fins demà.

Potser tinc aquesta necessitat sempre de velocitat… com jo dic…

Aquesta tensió vital… necessito velocitat…impulsivitat! O què?
Tenir en compte. Pensar. Meditar.
Espiral interior de pensaments.
Estomac.

Voldria deixar de pensar. A vegades.
I poder gaudir del moment, exprés.

No sempre es pot.
Seguretat.
Blanc.
Tons. Tocs.

Oblidat per sempre de les espirals quadrades de pensaments.
No puc deixar-me endur per l’impuls perquè em podria perdre… per sempre..
He vist molts perduts.
Viatja amb la teva imaginació.
Cinc minuts de passejades cercant bombolles vermelles i papallones de 999 colors.
Moments esplèndids. Improvisats o no.
Ens surt be.

Dibuixar em relaxa.
Diu el petit Princep que la gent gran diu que no sap dibuixar i és mentida perquè segur que dibuixaven quan eren petits.

Angel Cristo i Pajares estan prenent un tallat al cafè de la cantonada.

Coses increïbles.

Els envasos de la pasta de dents i de tot.
Potser si hi haguessin menys envasos de plàstic…
Potser podríem fer servir encara bosses de plàstic..
Sinó que es ficaran les senyores al cap per ser líders de masses al facebook?
Grups de cohesió social.
Paraules perdudes.

La finalitat de les coses.
Perquè escric?
Per que m’agrada i punt.
I per que m’ajuda a entendre a esbandir d’alguna manera totes aquelles coses que ballen al meu cap.
Res mes.
Res mes?

En un minut.
Amb l’Iva volen ser el setè país en inversió en armament del món?
Ara som el vuitè país només.
Demagògia.

És veritat que els nostres polítics son poc ferms i com tots només pensen en la seva butxaca. No els retraurem res perquè tothom en el seu cas faria gairebé el mateix.

Quan tens una mica de diners, estalvis, o funciona be la teva economia, t’oblides dels problemes. Fora problemes. Llavors el teu problema és invertir i invertir be per no perdre l’oportunitat de guanyar més diners i no perdre ni un € dels que tens.
Estalviar quina utopia.

Els bancs ens cobren comissions per tenir els nostres diners?
Ara ha sortit una sentència de l’associació de consumidors per que no puguin cobrar comissions. Ara cada un hem d’anar a la nostra caixa i demanar que ens retornin totes les comissions que ens han estafat.

Un banc que obri els dissabtes i diumenges, o per les tardes.
Un banc a dins del supermercat. Que et regali blocs per apuntar la compra.

Oportunisme i oportunitats.

Hi ha coses que no es poden demanar.
Sorgeixen o no.

Potser també hi ha coses que es volen recordar, o no oblidar, però que no volem tenir constantment a la ment, perquè fan nosa, obstaculitzen el nostre dia a dia.
Tens referents et fan pensar en allò un instant al dia.
I prou.

Així aprenen a llegir les persones amb dislèxia… gràcies a referents memorístics I gràcies a la poderosa memòria que també solen tenir i que compensa la seva diferència de concepció mental.
És un tema intern.

De fet tenim molts referents memoristics en general, alguns obvis i d’altres no tant.
Ara mateix la meva companya de l’oficina ha trucat a la seva iaia i llavors he pensat en trucar jo a la meva.

Aquest record és amb el que juga el marketing a l’hora de fer publicitat efectiva.
El record instantani.

Quan arribes a la caixa per pagar la teva compra bàsica et trobes amb un seguit de productes de compra compulsiva i d’altres de compra que reconforta perquè se t’havia oblidat.

Xiclets, piles, cd-rom verges, caramels, recàrregues de mòbil, llibres, revistes, bosses de congelats, joguines petites, etc.

Arriben ara també gràcies al govern i la seva pujada del IVA els dies de compres sense IVA com al Mediamarket. Jo no sóc tonta.
Van tenir mala sort perquè aquell dilluns va caure la gran nevada.
Però ho van repetir aquest dilluns 15.
Compres i et tornen l’Iva.
És molt diuen alguns… 16%.... és poc diuen altres, a França paguen el 19%....però ells gairebé doblen els nostres sous. Ells treballen mes? Són més eficients? Tenen també el nostre toc mediterrani?

Total per pagar armament?

Personalitzar els teus productes els fa més efectius. Fidelitzar un client costa cinc vegades menys que fer-ne un de nou deien fa uns anys els gurus del marketing.

Els temps estan canviant.
A la gent cada vegada li agraden més els canvis, la improvisació i les coses senzilles i còmodes. No volem complicar-nos la vida.
La gent amb calers no vol tenir una casa adossada amb altres persones que també tenen diners. Potser ara s’estimen més evadir-se a un poblet d’aquests oblidats de la ma de deu. Que tampoc estan tan lluny.

La gent ara llegeix i te inquietuds. Pot llegir el que vulgui  i pensar i somiar amb llibertat.
Cada cop és menys imprescindible tenir títols per ser capaç.
Inclús en medicina.
Potser no et deixaràs operar per un xaman de l’Amazones  i si per un cirurgià al que li van regalar el títol en el seu dia pel seu cognom?. Hi ha de tot a tot arreu.
Però si que t’enrefiaràs més del senyor xino de l’acupuntura per mal d’esquena o fins hi tot per la teva al·lèrgia o per deixar de fumar.

Saber què vols aconseguir amb allò que fas és molt important.
Objectius, funcionalitat i valors.
Envasos no.  Productes a granel.

Sabons sense olor.

Estil. Disseny.
La senzillesa.
Brevetat diví tresor.

En general allò senzill, curt i condensat té èxit.
La gent no perd el temps o no te ganes de llegir grans parrafets com aquesta que ara escric a no ser potser que tingui o mantingui algun vincle amb mi. M’enrotllo com una persiana potser, ho sento. Fico massa palla potser també.

O si. Qui sap! Potser hi ha gent a la que li va la marxa… la profunditat del no res…
Potser hi ha encara gent 2.0 com diu el Sr. Castells, gent que s’introdueix en la lectura i la fa seva.
Hi ha molta gent que llegeix i mira films per oblidar, per matar el temps… per no pensar…per que les hores es facin més curtes entre porro i porro, com deia una amiga meva.
Una vegada que varem anar a prendre un vi d’honor…unes amigues i ella estava deixant de fumar porros… i se’n va tenir que anar al cine… per poder deixar de pensar en l’ansietat i el mono…

Meditar, deixar la ment en blanc, alivia. Això es veu que s’aconsegueix amb les drogues en general.
Alguns ho necessiten per dormir fins hi tot.
La meva iaia te mals de caps perquè no pot deixar d’atabalar-se amb pensaments que bullen brou al seu cap. Està sempre nerviosa, te trincs insuportables per part de la meva mare. Fiquen nerviós a la resta de gent que l’envolta. Menys a la seva veïna, que és de la seva edat, i és gairebé sorda. Miren les telenovel·la de després de dinar per oblidar.
Per no pensar. Per meditar.

La meva iaia era més ecològica i en comptes de ficar-se una bossa de plàstic al cap quan plovia es ficava un barret fet amb diari.  A mi em feia un i jo em creia que era una pirata, cosa que sempre m’ha encantat… (que be, somric al recordar aquells moments…

Potser ho faig per mi… per en recordar-me d’allò viscut i rememorar els grans moments i intentar no repetir els no tan bons.


foto del xino on vaig a dinar amb la meva mare els dijous*
a la imatge es veu a la senyora que avui s'ha atrevit fins hi tot a seure un moment avans de marxar amb un dels comensals habituals...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...