Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2009

bonanynoudosmildeuibonadécadanova***

bonanynoudosmildeuibonadécadanovapotserseràla dècadaprodigiosapotsertrobaremtotsallàonviuen elsnostresmonstres***petórodoquerodoli*ambest rellaieclipsidellunaplenainclòs*

fum fum fum***

Aquesta cigarreta que hem fumo m'ha costat molt... fumar-la.... Estic païnt El Sopar... amb totes les seves lletres... M'agrada escriure i fumar... La meva cosina m'ha regalat un perfum d'amor... una història d'amor... quin detall!!! amb cor... Avui hem parlat de la motivació, de perquè la gent vol o no vol estudiar, treballar... o anar de festa... La gent veu el seu entorn.... Si estudies un munt... desprès potser no tens aquella feina segura de la que han pogut gaudir els nostres pares... Aquests que estàn farts de treballar tantes hores... fent sempre el mateix... tants de dies, anys,.... Volem això? Volem viure, sentir... Som responsables... no volem patir... ni que pateixi ningú... per culpa nostre... Volem gaudir de la vida... És curta... Sóc jove, però ja no tant jove... Què s'espera la gent de mi? Mai m'ha importat molt... Què espero jo de mi? Ser feliç... gaudir dels moments... Improvitzar... Sentir... Hem de tenir els peus

Perduda en la seva pròpia essència

Zapatero va ser el primer governador que al arribar al poder va demanar que no li fessin honors en els actes. O sigui, que ningú li digués “molt honorable” o “excel·lentíssim”, etc...que només volia dir-se i que li diguessin Senyor. També va recomanar a la resta dels seus ministres, directors, secretaris/es, etc... que fessin el mateix, però gairebé ningú ho va seguir. A tothom li agrada que el tractin com un “rei” o “reina”. Tasca ingent. Son les deu i un minut. Interacció. D’experts. Perduda en la seva pròpia essència. Paciència. Els números del dia d’ahir semblen la paraula “Smoke”, No m’agrada l’Italià, ni la paraula en Italià “parole”. M’agrada el portuguès, el fiancés i el rus, com sonen. M’agrada que els francesots es facin tres petons al veure’s. Quants més petons millor! Autoestima. Miro allò que m’envolta. Davant un monitor en tons blaus relaxants. Acords a corre cuita. Rigor i seriositat. Improvisació. No resol. Aparent. Ràbies. Fitxatges,

Tentacions i tendències.

te doble sentit,tot el que diu... però en tots els sentits, parla de les coses de manera d’exemple per entreveure problemes de convivència en la nostra societat... El més sorprenent de tot plegat. Llenguatge bèl·lic. Les diferents Andorres. Exposició d’estructures. Primera pregunta. Segona... Aquest dies em tornen boja dibuixar braços... N’he dibuixat uns quants a la meva llibreta... 999 vaques de 999 colors....muuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu* (t’esti...) A vegades tinc tantes ganes de dibuixar quelcom que entra a la meva ment... Avui he vist una noia que passejava al seu gos... La imatge del conjunt era sobradament normal... Però el vestit i abric de la noia feia conjunt amb el jersei del gos. Vermell estampat amb retícules escoceses. Preferim un país lliure. Prohibit prohibir. Pasta fresca. Multes. A la gent li agrada prohibir i prohibir-se coses. Creen punts de fuga. Creen i creem coses que fan que tinguem temptació (no és

Rondinaires cotidians.

Per trobar el camí de la inspiració he d’aïllar-me, alienar-me del resta del món, però, no obstant ho tinc bastant fàcil. Avui no tenia la intenció d’escriure, tenia ganes de fer les coses que vull fer i que moltes vegades no faig per mandra, per por, per falta de motivació. Paraules clau, paraules al vent. L’home arriba com cada dimarts al bar de kebaps que hi ha a la cantonada del carrer Borrell amb Rosselló. Allà em menjo un Doner de kebap de carn sense picant cada dimarts entre les dues i mitja i les tres i mitja de la tarda. Els kebaps els serveixen dos nois d’origen asiàtic, dos jovenets, que són parella. L’un sembla més xinés que l’altre, és més blanc de pell, més prim i més alt, i sap castellà i català. L’altre només sap una mica d’anglès. A aquest últim li demano sempre i ell sempre m’envia a la barra a l’altre per que no entén res. Riu amb mi fins que et fallin les forces abans que s’acabi la nit. L’home típic, te uns cinquanta anys, va mal vestit i mal afai

Tinc un mapa del Nadal de Barcelona i és de plàstic.

El divendres el narcisista em va dir que pensava que feia dies que no em veia, però jo havia estat al meu espai tots els dies. Potser ha deixat de mirar-se al mirall 5 minuts al dia i ara es fixa en mi. Em recorda al barrufet vanitós. Observadors internacionals. Organitzadors. Divers i plural. La Constitució. Diu que s’ha de respectar la diversitat i l’antiguitat dels territoris històrics. És com la Bíblia, cada un i cada una treu el significat que més li convé. Opinions. Molt esforç de molta gent. Alta tensió. La gent ara s’abriga, es fica la jaqueta que més escalfa. Ahir ensenyaven el pit, avui l’amaguen. Segona qüestió. Efectes secundaris. Pressió. Èxit ple. L’èxit no és el resultat, l’èxit és la gent que es mou, que abans no es movia. El dijous li preguntava a una amiga si aniria a votar al seu poble, i no sabia que es feia. Ella treballa i viu al centre de la seva ciutat i no sabia res. S’ensementaria. No en volia saber res. Al marge. Fins hi tot la ge