30.11.09

Protocol, llotges i palcs.

 
Lobby.
Errors de protocol.

Notícies dolentes. S’han de caçar o collir.
La llotja. Núvol de paraules clau, d’avui. Anti-Sistema.
Anti-guerra. Manifestació pacífica contra la guerra. I altres cossos de seguretat.
La tasca de les Ong’s. Bastió de progrés? Alcassaba, baluard, ciutadella, plaça forta.
Sortint del Camp Nou. El directiu de la Ong és familiar d’un treballador de l’ajuntament, diu l’alcalde com si res a la ràdio, i per això es va assabentar de tot ràpidament. Model de referència. Atemptats a la convivència. Molta gent.

Barcelona acció solidària. La millor arma. En primer lloc. Montull.

Ens queixem, però tot podria ser molt pitjor, potser com abans.
Però la qüestió és no tenir por de l’ahir i de que torni, i veure les cames coixes d’avui, per poder caminar amb pas ferm al futur, segur.

Constants vitals. Els efectes profunds, de fons. Falcons. Els films de les rambles.
Amb això de la seguretat, mai hi ha prou. Trajectòria.

Cada dia obres i tanquen la persiana. El gran centre, el cor, valors profunds.
Les imatges de les prostitutes. Impactes. Altres, ciutats. Paraules que sempre queden be en boca d’un polític. Evitem la demagògia.  
Una fel·lació a la Rambla (amb bons ulls).
Aspirar. Models de progrés. Escenaris. Rols. Encarnada. Dreta i esquerra?
Crec que només, en realitat, hi ha dreta. No hi ha cap esquerra, no hi ha compromís de veritat.

Que et voti la iaia! Desgast. Després de tants anys, després de perdre la confiança tantes vegades. Les mentides desgasten.  Aquest és el turisme que ens convé.
Que la gent intercanviï  els seus sofàs. Viatges molt barats. Ens esperonen. Molta llum.

Les raons del passeig les trobes passejant. Què va passar? El disseny te la culpa de tot, el disseny no va ser l’adequat. Demà passat. Dubtosa legalitat. Hem fet, fem i farem informes cars. Jo en faig elaborar molts pocs. Transparència. Investigació de l’accepció.
Diu el que vol dir, no respon. Paraules buides. Queda poc temps. Fa molt poc.
A les rambles hi ha moltes raons.

Mort d’èxit. L’aposta. S’ha acabat el creixement quantitatiu. Assentada. Difícil.
No es pot girar en contra. Ara toca lluitar per la qualitat. S’acaba.
A Barcelona no hi ha consulta, i no puc votar o no.
Altíssim risc. No tinc constància de cap incident. Molt significatiu.
Molt preocupant la reacció. La majoria, és aquí. Valors que s’estan perdent, perquè estem canviant. Respectar la diversitat. Bon dia. Cooperants. El palc estava ple. La llotja on venien el porc.

No hi ha cap hipòtesi clara.



Si Catalunya va malament, l’Estat se’n ressentirà molt. Vull igualtat. Volem decidir.
No volem escoltar més mentides, ni tants tractes personals i directes entre polítics i les seves comptes privades a Suïssa. Catalunya profunda. La dansa de la mort.
Els mitjans de comunicació fan un paper que encara no està molt ben definit.
El Lobby de la premsa.
Comentaris, aprofitar-se de la conjuntura, de la situació.
La industria està enfonsada, perquè es bassa en principis capitalistes, que estan en crisi, com tot allò capitalista. La música segueix brullant, ara si, amb llibertat de ser i néixer i créixer allà on vol, gràcies als mitjans més assequibles que ens ha portat la innovació i la popularització tecnològica. Ipod o com per 100€ pots gravar la teva maqueta.
La pots publicar a Internet gratuïtament, i ja pots començar a fer concerts.
Els pirates radiofònics et promocionaran, aquells que no estiguin patrocinats pel mateix El Corte Inglés, els únics que no ho estan.

Ara tots surten des de la mateixa meta? O encara hi ha dopats? Jocs Olímpics nets.

Abans corrien les llegendes de que hi havia artistes que treien discos i els compraven ells mateixos per ser els primers de les llistes de vendes.

Si treus un disc i aconsegueixes que ho venguin a El Corte Inglés, segur que ets súper vendes, per que només per emplenar tots els seus centres amb el teu treball s’hauran de fer edicions de tirada molt ample.
Així, com diuen, El Corte Inglés segueix influint i cohesionant. Unió.


Mal de país. Moments més confosos. Cervell públic. Consultes. Servei Públic.
Poca gent que fa el seu paper. Preocupats per que no se’ls hi vegi la cara darrere de la màscara. Bon dia.
Societat civil. Drets. Decidir.
La opinió dels diaris i dels capitals que hi ha darrere. Diferents pensaments?
Lideratge social, líders d’opinió, on sou?
161 municipis. Suggerències. Suggerir. Donar idees. Néts i avis.
El futur per molta gent. El lloc ideal.

Tranquil·litat. Silenci.
Tinc les oïdes tapades, de tant silenci.
Lo primer és lo primer.
Endolls.

República platanera.

En comptes de informar, em de començar a trencar cames, incendiaris.
Com si no hi hagués història.
Personatges públics.

Un partit de futbol és un acte privat no oficial: organitzat des de l’àmbit privat i pel sector privat, on hi poden ser convidats personatges públics com a convidats, però no per ser càrrecs publics.

Exemple: partir Barça – Madrid. 29.11.9
Encara que sigui molt important l’acte no és oficial o si?. Els convidats són convidats privats, i així, no hi ha protocol oficial? Així no s’han de seguir el Reial Decret 2099/83?, o sigui que és l' amfitrió (Barça) qui decideix com vol on situa els seus convidats a la llotja?



Exemple:
Els Oscars, acte privat molt important: tots hi van com a convidats en funció del seu tarannà privat. No hi assisteix ni el president dels Estats Units ni ningú com a personatge públic, encara que sigui, potser un dels actes més importants que es facin al món.

Els Goya: premis, acte privat, on hi van personatges públics com a tals.

Perquè sempre impliquem tant la política en tot l’àmbit privat?ç
Això pot ser vol dir que encara estem molt lluny d’assolir un estat democràtic al nivell dels Estats Units?

Es que fa molt poc temps de tot. El grau d’implicació.

A Berlín no hi ha vincles polítics en els equips de futbol com hi ha aquí.
Circumstancies. Evolució? Silencis? Res personal.

Quan una neix rata, ha de fer forats al formatge.
Qui te dret a dir a ningú res del que és o deixa de ser? Fluir. Flux d’idees.

Els de Bilbao són els únics que neixen on volen.
Ho hauria de mirar.

Que retirin els recursos.

AMFITRIÓ.

Aquell qui convida (Laporta).
Aquell qui te convidats a taula.


Fa fred de veritat avui.
Com la toca, el vent, fred...


Un somriure aliè desperta el meu.
Tu em penses, jo et penso.
Bona tarda.



*Hackers o activistes?
http://www.deria.cat/hiperbolic/els_hackers_delinquents_o_activistes-846.html

Kimble – Condenado a dos años por colarse en servidores de empresas y redes telefónicas. John Draper a.k.a. Captain Crunch, el phreaker mas famosos de todos los tiempos, inventor de las blue boxes para llamar gratis (también encarcelado).
Eric Gordon Corley – a.k.a. Emmanuel Goldstein, activista, divulgador y editor de 2600.
DVD Jon – Jon Lech Johansen, llevó a cabo la ingeniería inversa de la protección de los DVDs, entre otros sistemas.
Adrian Lamo – Famoso por entrar en AOL, Yahoo, Microsoft y el The New York Times pero avisando de los fallos de seguridad a sus responsables.
Solo – Gary McKinnon, se supone que se metía en los ordenadores del ejército, pidieron su extradición desde Reino Unido a EE.UU. pero todavía no se sabe bien qué será de él.
Kevin Mitnick – El hacker mas famoso de todos los tiempos, también pasó un buen tiempo en la sombra.

lutxana. lutxana. lutxana.lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana.





lutxana. lutxana. lutxana.lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana.





lutxana. lutxana. lutxana.lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana.





lutxana. lutxana. lutxana.lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana.





lutxana. lutxana. lutxana.lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana.





lutxana. lutxana. lutxana.lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana.





lutxana. lutxana. lutxana.lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana. lutxana.



































27.11.09

ESCALFAMENT CLIMÀTIC

Escalfament IDEOLÒGIC.
No entris per aquí, és un Friki.

Si no tenim notícies, les fem, van pensar.
La dignitat.

On son els savis? A la Universitat?
Desfalcs.
Coneixes a algun heroi quotidià que es mereixi un homenatge?
Millet. Prenafeta. Alcaldes. Comissions. Tenir cent cinquanta càrrecs públics per persona. La família sempre te preferència en tenir feina.
Corrupció...
Hem de repartir encara més diners per que els gestionin aquests?
Tenim els millors hospitals i universitats, però tots, gràcies al diner públic, s’estan privatitzant.


Nivells de Marketing agressiu. Despliegue espectacular. Impacte mediatic?
Film patrocinat per El Corte Inglés. El Corte Inglés patrocina la ràdio. A la ràdio li fan una súper entrevista (és sorprenent que tot sigui molt bo i meravellós.
Campanya de Nadal.
Aquest film és un producte familiar de llarg recorregut: un producte estrella o locomotora?
En realitat aquesta productora es guanya la vida fent videojocs (qualsevol videojoc treu més diners en un dia de vendes que els més alts beneficis obtinguts per la pel·lícula que més ha guanyat de la història: el videojoc té un cost molt baix en tots els aspectes, el cine és super costós).
En realitat aquesta productora ha fet un film d’animació per donar a conèixer els seus videojocs. En canvi els films poden arribar a tots els públics, encara que no els consumim, som espectadors dels seus spots, anuncis, merchadissing, insercions en ràdios, televisions, premsa, publicitat exterior ( pims i opis escampats per tota la ciutat)...
Un film és alguna cosa per sempre... un videojoc té una vida limitada com a producte.

El segon dia de més consum d’oci en els EEUU, és demà.
Partners.

Això és cinema? Això és Nadal? Això és ràdio? Això és premsa?
No. No?

Tot depèn de la resposta del públic.
És important veure quina reacció tenim davant de les notícies, productes...
Les notícies són els productes ara?
Notícia.
Temps immediat.


Recordo una amiga que treballava contant, un dia de nadal, a la gent que accedia a la zona del centre de Barcelona. La pagaven per contar la gent. Per fer click a la maquineta de contar aquesta que tenen els porters de discoteca.

Un altre treballava contant també la gent que sortia de veure una pel·lícula del cinema.
En aquests estudis, tant extremadament costossos, es bassen les dades de consum i de que es pagui o no publicitat.

Només set milions d’audiència a EUA.

L'alcalde de Barcelona:
"L'Hotel Mandarin Oriental és l'aposta pel turisme que ens convé"

 40 anys d'acció veïnal al MUHBA


Les federacions d'associacions de veïns de Barcelona (FAVB) i Madrid (FRAVM) organitzen conjuntament l'exposició "Barcelona-Madrid. 40 anys d'acció veïnal. Història de dues ciutats i de les lluites urbanes que han forjat el present dels seus barris".
A Barcelona, l'exposició es pot veure a la Capella de Santa Àgata del Museu d'Història de Barcelona (Muhba) fins l'1 de febrer del 2010, i després serà itinerant pels districtes de la ciutat.
L'exposició recull les lluites ciutadanes que no se centren només en l'urbanisme, els equipaments i els serveis públics, sinó també lluites que han contribuït a la construcció de la democràcia, les ciutats i els barris, concebuts com xarxes de relacions i espais de convivència.
i la Federació Regional de Asociaciones de Vecinos de Madrid

gif buit





És divendres, la gent se’n va si pot, i si pot no ve.
El cant dels ocells.
Entre quatre línies més.

Tenen por, perquè si votem aquí, tots junts, som tants que podem guanyar, democràticament, a tota la resta.
Si sumem llavors els vots dels altres que a la resta de la península que potser estan d’acord dons segur que guanyarem més i millor.
El PP va guanyar al seu dia, perquè aquí els van votar molts.
El PSOE va guanyar perquè aquí els van votar gairebé tots.
És el que fa que aquí hi visqui tanta gent.
Quina és la ciutat amb més habitants?
Des de sempre és Madrid, perquè suma tots els pobles dels voltants, però realment sabem que és Barcelona.
I si sumem la gent de Barcelona i els seus voltants (Vallès Occidental i Oriental, Llobregat, Penedès, Maresme, etc) dons és gairebé el doble d’habitants que la comunitat de Madrid (la de la bandera vermella amb dotze estrelles daurades, que sembla ben be, comunista).
Desprès s’ha de tenir en compte que gran part de la gent que viu a Madrid no és de Madrid mateix, són del sud, del nord, dels voltants i de més enllà, fins hi tot d’aquí.
Però molts i molts d’allà pensen com aquí. Molts i molts no. Aquí també hi ha molts que no pensem com aquí. Però la majoria si.

La directora de l’oficina de la caixa teclejava molt i molt ràpid les dades que tot just acabava de llegir del meu D.N.I....
Retentiva. Memòria selectiva.
Després tenia que actualitzar la meva llibreta a ma, sempre hi ha moltes pàgines per actualitzar perquè jo mai la faig servir, i s’havia après el meu número de compte ben ràpid per poder anar-los ficant a l’ordre de l’ordinador per a la impressora, que s’havia de fer a cada pàgina de la llibreta...

Perquè no hi ha regal millor que els records.
Tres mesos sense interessos.

Si somrius tot és millor.
És molt més fàcil tot.
Des de l’altre banda del riu (m’agrada la cançó d’en Jorge Drexler, la de l’Oscar, la de “Diarios de una motocicleta”, també em va agradar la pel·lícula...
M’agrada el que s’intueix que vol dir, no dient gairebé res. Amb sentiment. “Todo se transforma”, també.

Fa massa soroll diu.

Potser a Catalunya arribarà un moment que només hi hagin restaurants molt cars i que fiquen poca quantitat de menjar al plat.
Un bon tiberi.

M’han regalat una piruleta avui.
Un plat de paella no engreixa deia la nutricionista a la ràdio.
Dormir malament engreixa deia.
L’estrès també engreixa, també deia.
Que tot tenia a veure, que no beure, amb la retenció de líquids del cos.
Que si prens un Ibuprofè pot ser que et sentis inflada la panxa, encara que sigui un desinflamant.

Ahir restava a un lloc molt estrany a mitja nit.
Eren les 00.20h.
Assegura en el pàrking d’una casa de luxe, amb piscina, gespa de veritat (sense merda de gos), amb una torre pròpia, i porxo.
Una senyora casa.
Diu el petit príncep que si tingués aquesta casa potser la gent pensaria millor de mi.
Vol dir això no?
Mirava la col·lecció de cotxes clàssics del suposat propietari.
El conductor de l’autobús es menjava un entrepà, sense saber, que dins de la festa hi havia potser unes de les millors brotxetes de carn i verdures que he tastat mai. Podia haver anat i sopar allò.

Avui penso coses per escriure, però quan arribo a escriure-les se m’obliden.

Una festa fantasma. Plena de fantasmes, a totes les hores.
La gent es saludava, sobretot aquells amb aspecte més transgressor, com si s’estimessin d’allò més.
Vaig pensar, on és la humanitat d’aquesta festa?
Sí que hi va haver humanitat...
A l’hora de veure que ens havien enganyat i teníem que esperar tres quarts d’hora a que sortís el primer bus, encara que estava dit que sortirien cada 15 minuts.
En bitllets nous.
Barbes i ulleres de pasta. Menys camises de quadres, més jaquetes militars, més uniformes. Fins hi tot una mica de rockers.
La mitja d’edat superava de llarg els trenta-cinc anys, gairebé quaranta.
Desfasats a la pista.
No hi havia unió, com no hi havia entre els habitants de “la comarca” (diga’m “Mordor”....
Faltava alguna cosa...
El noi dibuixava a la primera planta un gran dibuix amb el logo del licor d’herbes...
La realitat supera a la ficció.
Potser no tenen prou notícies als mitjans, i així prenen la decisió de ser ells la notícia.

La veu del poble?
La notícia és un producte.
Producte estrella: producte que té molts beneficis i un mercat creixent.
La notícia “chiclet”: notícia que s’estira i s’estiraaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa...al màxim possible...

Seria notícia que la gent fes una manifestació per la dignitat, que hi estic d’acord eh!!!
Però m’agradaria que aquesta “dignitat” inclogués... fotos dels corruptes, dels informes de 18.000€ de tres planes...dels contractes a fills i filles...de les primes i comissions que cobren els polítics i directius a costa nostre... de com es fomenta la privatització de les universitats i els hospitals a costa nostra sempre...
Ja ho van fer amb Telefònica..... de fet ho van fer també amb La Caixa... i van crear el monstre que se’ls van cruspir ....a l’últim cafè del dia... mullant-hi magdalenes...
Perquè és veritat que fa molt de temps ningú dóna la talla...
Abans uns donant recolzament a Aznar... a canvi de res... o si?
Sí, de no tornar mai a tenir credibilitat...perquè són contradictoris, que es fiquen dins de la jaqueta que els hi va be cada dia...
Perquè es veu de lluny que l’únic objectiu és fer caixa (i no faixa) en els seus negocis privats... (mirar ex consellers, cas “casinos”, etc...

Els altres tampoc es queden curts, però semblen menys garrepes, menys voltors...(buitres son pitjor i és més encertat en el to...)
Perquè en vint anys de mandat no van canviar les catenàries de les vies dels trens... que estaven allà des de que es va ficar el primer tren “Mataró-Barcelona”.
Van invertir, això sí, en fer autopistes “privades” (Avertis) i el seu propi tren “FGC”.
Com la imatge i la llarga ombra d’una persona intel·ligent pot encara arrossegar tot allò que arrossega, al cap i a la fi és humà, tothom faria lo mateix, i és propietat nostra, la seva manera de fer i que sembla que sent.

Ara uns pallassos.
Perquè alguns polítics que semblen tenir ideals bons s’enfonsen en el camí? (tots preguem per que Obama faci tot el que ha dit que faria, ja està fent tard).
Perquè canvien d’esperit?
Perquè es tornen tots més lligats... es perden... s’arrosseguen com rocs gegants de puntes de mar...ideals ofegats...
Molts s’engreixen, serà per l’estrès?
Tots això sí,
Delegar...
Reaccionar...
Mans a la feina... immediatament...
Es cobren així el suport, poder, influencia, vetar...
Mercat interior.
Tesines, que no tesis.
Uns diaris són propietaris d’altres diaris, que semblen independents.
Els diaris poden dir el que vulguin?
Llibertat d’expressió...
Els diaris haurien de dir el que diguem la gent... la veu del poble...
No dels seus interessos noticiaris d’una setmana fluixa de notícies... perquè la veu de la gent no és un producte rendible per als seus grans grups de comunicació...
Jugar amb l’ansietat, fer que una cosa sigui més important...
Tothom volem que ens tornin més impostos en beneficis socials ... dels que tenim ara...
Però no per que la dona de Montilla acumuli mil càrrecs ....
O en Benach es fiqui tot un ventall de accessoris de luxe al seu cotxe...
O per fer créixer amb concessions d’ajuts públics les empreses dels ex consellers del CIU...i el que no sabem dels d’ara...no?
ERC, o com fer fora a aquell que els ha donat la ideologia... trepitjar a un mateix...
Això és el que els ensenyaven als col·legis de cures que anaven tots junts?
I ja van dos mentors reduïts a filòsofs: Carod-Rovira i Pilar Rahola.
(Els que van votar a aquests dos van ser els que van donar més recolzament, de l’habitual, a aquest partit... ara tornaran a patir...crec...

Diuen a la ràdio que els del PP són marginals aquí, però no crec que sigui tant així... perquè hi ha molta gent que els hi vota...no molts... però n’hi ha...
Però també es declaren, sense complexos, racistes, feixistes, nacionalistes d’Espanya, toros, llibertat de privatització dels ents públics (o com contractar empreses externes privades de familiars per fer tasques que es podrien fer amb els treballadors públics – però això ho fan a tot arreu...etc.

Els d’esquerra-verds... no saben on són, es redueixen a ser-hi... per si de cas la gent s’oblida dels desfalcs fets als anys 90 a molts ajuntaments (exemple el de Rubí – l’alcalde cobrava més gairebé que el president del govern...o van provocar el deute més gran mai vist a un ajuntament d’Europa... i això després de transformar tots els parcs antics i bells i vells del poble en pàrkings de ciment (no gaire verds...l’excusa era que la vegetació ha de ser lliure i salvatge, que el ciment no s’ha de mantenir i suposa menys despesa... a Llagostera obliguen a la gent a reciclar, sinó els fiquen multes...els del poble van seguir al camió d’escombreries i van comprovar que desprès ajuntaven tota la brossa...perquè el poble no té planta de reciclatge, encara que sí tots els cubs de brossa per separar-la...


Polítics que s’envolten d’assessors d’imatges en comptes de idees pròpies, en comptes de tenir identitat i acció.

El que no vull és seguir mantenint aquest sistema burocràtic corrupte... que no és democràtic ni representatiu...
És només el que hi ha...

Projectes fotuts.
Gent que fa veure que te lesions.
Dia tèrbol.
Barcelona tèrbola.

El poder de la bruixeria.

26.11.09

Noms comuns.

12.000 dones a Catalunya han denunciat als seus homes durant aquest any.
A l’altre banda de la foto.
Productes Vaca.
El locutor de radio introdueix una falca publicitària amb una frase de atorga confiança a aquest producte.

Aquest acte simple i mínim li pot reportar potser 6.000€ al mes.
Tarifes suports del mitjans de comunicació ( Infoadex.com).

La ràdio és gratis. La pots sentir sense pagar, només has de tenir l’aparell adequat.
Si fan futbol a la televisió de pagament tu el pots sentir, com sempre, gratis a la ràdio.

La ràdio es basa en la seva immediatesa. Si acaba de succeir alguna cosa important, a la ràdio de seguida ho emetran.

Gratuïtat i immediatesa, son coses que sonen a Internet.
Aquestes dues paraules ara mateix són els valors afegits que més tenim en compte els consumidors, compradors i pirates.

Hi ha moltes ràdios pirates a la ona F.M.
Però ara també hi ha moltes ràdios a Internet, inclús qualsevol persona pot crear la seva pròpia ràdio a la seva web.
L’avantatge que tenen aquests models de ràdio últims és que poden comptabilitzar l’audiència, cosa que al ràdio convencional no pot fer.

Gràcies a les dades del EGM la ràdio cobra unes tarifes per incloure publicitat en les seves emissions.
Les franges horàries més cares o més buscades són la del matí (8h-primera hora) i la de la nit ( 24h – programes esportius).
L’EGM s’elabora tres vegades l’any mitjançant enquestes a persones anònimes que representen el total de la societat; els hi pregunten, per exemple:
-. Escoltes la ràdio?
-. Digues una emissora que hagis escoltat ahir?
Són enquestes tancades i dicotòmiques d’un durada màxima de 30 minuts,
La gent ha de respondre ràpid, sense pensar massa.

En els resultats basen el preu de la publicitat.

El anunciant que més inverteix en publicitat és El Corte Inglés. Inverteix molt.
Amb aquesta inversió, fica publicitat a totes les ràdios punteres, a totes les televisions, etc.
Es garanteix que no es parli malament d’ell.
Les ràdios, que pertanyen a grans empreses de comunicació, com els diaris, basen els seus sous en aquesta publicitat.
Així no diran mai res dolent d’aquell que més els hi paga.

No es que tingui res en contra de El Corte Inglés que no tingui en contra de Carrefour, l’estat espanyol o Zara.
És només un exemple per explicar que ens diuen el que els hi va be,
Demagògia autònoma.
Dades públiques.
Grans silencis.

M’agrada saber que El Corte Inglés dona molta feina a molta gent aquí.
Però és la base que nodreix també la ideologia que aquí ens va clavant ganivetades als costats.
Els tocs de taló al terra per demanar atenció.
Fer veure que reinverteix tots els beneficis a la societat, quan el que fa es crear més negoci, per exemple.
Contractes amb assegurança de vida obligatòria.
Paguen el mínim del mínim a la gent.
Es fan amb el monopoli d’algunes petites empreses, fan que tothom depengui d’ells.
Així ningú es queixa.

T’obliguen a ficar llegiu a les escombraries per que ningú se n’aprofiti.

I tots els anuncis fets amb el cul que fan durant tota la seva existència i fiquen com volen i on volen, i ningú no diu res, inclús el col·legi de publicitari, que tant i tant crida sempre amb irregularitats, aquí no diu res, perquè és qui els dona de menjar.

La repetició, diuen en els seus vídeos formatius, fa que aprenguis.
També diuen que les dones són molt mes maques maquillades.

Desitjo i espero que aquesta situació rebenti ven aviat.
I això pot succeir amb Internet i la llibertat que atorga.
Encara que hem de saber que El Corte Inglés és un dels primers accionistes de Telefónica.
Perquè la gent segueix tenint Telefònica sabent la ideologia dels seus directius?
Perquè la gent segueix tenint Telefònica sabent que és més car i no fan cas ni tenen cura del client?

Telefónica. PP. El Corte Inglés. Acciona. Real Madrid?

S’ha de saber que La Caixa és propietària de Gas Natural, aquesta de Unión Fenosa, té accions a Iberdrola i a Endesa...de mig Barça...
Que La Caixa és propietària de Caja Madrid, que es basa bàsicament en la Asseguradora Mapfre.
Potser el Santander és el banc més independent, però perquè és qui té més diners...i així qui dona liquiditat a les entitats més grans de l’estat...
També que el Grup Planeta és propietari de l’Avui i del ABC, a l’hora.
Hipocresies, contradiccions.



Noms comuns.
Cul de sac.
*Esperar asseguts: es esperar a Godot, esperar alguna cosa que saps que no arribarà.
(Però els que se’n van... perden la cadira....

Ajudar a que els que t’envolten i t’estimen tinguin èxit.
Que allò que penses i sents tingui èxit, ressonància, que arribi. Passió.
Apropar-se a aquelles persones que són diferents.
Allò que diu la lletra de les cançons.
Llibertat.
Jo no sóc d’aquí... diu la noia... d’on ets?
Som de tot arreu, penso.
Aquells que tenim la mateixa convicció comuna de viure en pau, som del mateix lloc.
Tenim la mateixa bandera, els mateixos colors ens identifiquen.
Drets i deures. Amor, plaer, tolerància.
Pau.
Gràcies.
Paraules.

Bon dia.
Viatjar per carretera. Fonts.
Vots. Democràcia, només fa uns anys que les dones podem votar amb llibertat.
La identitat està per fer. Drets històrics i aquelles coses que ja existien molt abans.
No se li pot fer massa cas diuen, demanen que estem tranquils.
Quin és el bon camí?

Moviments.
Els polítics i les polítiques.
Títols. Capital.
Productes vaca, gos, estrella, i locomotora.

Rodar. Explicar. Papers. Producció. Il·lusió. Films.
Enllestint.
Londres.
Gol.
Escut. Colors, idees, sentiments. Llagrimeta.

El cambrer del restaurant vegetarià em recorda al protagonista de la sèrie Lost.
Assoliran. Comprovar que tot estigui correcte.
Màgia.
Moments que passen. Gaudir que no disfrutar.
El cant de la cantant.
Honor.

Va amb v o amb b?
Comunicació. Aigua de 1 Lite i mig.
A les mans.
Caps de setmana.
L’anul·lació de la identitat.
El somni de l’aigua.
Discs durs multimèdia.
La sorpresa, cicle d’emocions.
Nord-sud.com
Agenda. Cultura.
Sonen els tambors. Idea, Créixer, reptes.
Passió, motius.
Loteria.
Música.
Quotes, diners. Agrupacions, especialistes. Vins. Cava.
Ampolles. Pla B.
Temps. Bogeries.
El pitjor lavabo del món.
El més brut.
Surt ràpid.
Estoy aquí por la pasta.
M’avorreixo molt. Quan era nen i no hi havia Internet.
L’estrès excita. Diuen.
A vegades l’estrès fa que sentis una adrenalina addicional a la teva rutinària existència, que et fa creure que ets a la cresta de la ona.
Es contrauen les sienes. Potser després tens mal de cap.
Alguns VEUEN EL FINAL DE LA crisi però nosaltres no, diu un anunci...

Com Darwin L’ART I EL DISSENY evolucionen I COM DARWIN FAN SERVIR ARA, QUE ESTÀ MÉS DE MODA... el cos humà, els animals...
Per crear mobiliari.... i per ficar productes i serveis a ofertar...
Arrebossar cossos i animals...
Després dels tetris.. d’oficines....
Després de les paraules alienes...
Després de l’odi ve la calma... diuen...
Després de tot... encara queda temps per reposar les coses que facin falta...
Després dels mobles fets amb peces de lego, o mecano, o bombolles...
Després dels mobles i el merchandissing transparents (bosses dels que veus el seu contingut... com l’administració pública de Sant Cugat...

Després de tot tornem a l’origen de les espècies...
El meu primer maquillatge a la meva mare, amb rotring, i indeleble...(diu el dissenyador a la ràdio)...
Amb trames Muaré... no et maregis encara que vinguin corbes...

Què veus a la tele?
Sèries en reposició dels anys 70.
(Friki).

Què veus a la tele?
Fútbol.
(Un altre tipus de friki).

Què veus a la tele?
No tinc tele, no la miro.
(Un altre tipus de friki).

Què veus a la tele?
Telenoveles sudamericanes.
(Un altre tipus de friki).

Què veus a la tele?
Programes del cor, realityshows, etc.
(Un altre tipus de friki).

Què veus a la tele?
Telenotícies de la2 .
(Friki).

Què veus a la tele?
Documentals.
(Friki o persona que fa migdiades).

De fet veure la tele o no tothom som frikis, perquè no s’acaba ben be d’entendre l’esperit que desprenem amb els nostres hàbits de consum, de costum.
Els anuncis son divertits?
Compte.
Tinc gana, ganga, les mides exactes. Sense cap compromís. A qualsevol lloc de Catalunya o Andorra.
Les 4P. Marketing Mix. Publicitat turística, publicity? Cambrils? (de fet es nota que aquesta falca no l’ha fet un publicitari....o no tenia res mes a ficar al temps de publicitat...perquè “publicity” de fet és fet publicitat de manera que ningú sàpiga que fas publicitat...així que mai diràs en un anunci sobre un acte sobre publicitat que fas “publicity””!!!!! Perquè de fet la publicity no és publicitat, són tècniques de fer connotar la teva marca, producte o servei sense fer servir la publicitat tradicional.

Potser hi ha massa gent fent feina que no li pertoca, i massa gent amb coneixements a l’atur.
Però com tots som una mica frikis, ja ens va bé.

Un final feliç sempre és millor acollit que un de dolent.

Déu meu, estic criant un monstre.
Fer la feina, però... no cal que els hi donis pistes... si et poden passar feina te la passaran...

Però ara tenim el poder a les nostres mans...
Podem dir la veritat, d’allò que veiem i creiem...

Podem escriure com pensem i no com ens han dit que escrivim...
Qui ha decidit que en català és “bloc” i no “Blog”... a mi m’agrada més “Blog”.
Qui ha decidit que en català sigui “el web”, jo li diré sempre “la web”.... potser perquè sóc feminista... o el que sigui...
Però em sona malament “el web”....


*Grunge. Estètica. Curt Cobain. Retalls de texans. Neix el retro-grunge als nostres carrers. L’apocalipsi de la moda.
Ja no tornarem a comprar roba, recuperarem tot allò que tenim a l’armari oblidat, quant més diferent i original siguis...millor...
Revival... cada vegada amb menys distàncies... extinció de les cadenes de moda... ja no hi ha temporades (canvi climàtic que potser ells han contribuït a conrear...
Perquè tinc més ganes d’anar a l’armari de la meva mare i/o pare a veure que hi trobo que pugui recuperar... que anar al H&M a veure com se’ls acaben les idees...és real...

A Internet tenim la clau per començar a ser més lliures, a saber la veritat...

Perquè si no ets a Internet no existeixes...
Perquè una web val més que mil paraules...
Perquè a Internet ho tens tot...ràpid, en temps real i gratis.

Aquests ítems són els que s’haurien de començar a aplicar totes aquelles empreses i entitats que vulguin conviure amb el nou esperit que recorrerà el món.

Regals fets a mà, o busques com fer-los a Internet.
Reduïm costos, ampliar el mercat, mercat creixent. Producte estrella.
Regala somriures. Detector facial.

Una caixa és gran i una capsa és petita.
Un moment. Si us plau. Escoltar i estimar.

Tenir en compte. La fogonera. La ciutat.

No vull perdre més el temps i l’energia.


Art, amor lliure de veritat. Anarquia. Bakunnin. El món.

Quina és la seva feina, dir les notícies, no ser notícia o fer-les.
Qui ha de parlar són els ciutadans i ciutadanes.
Però no hem d'oblidar que tots i totes ho som.


Per exemple, a Cuba... ara mateix els bloggers són qui porten la veu cantant... i a través dels seus escrits on-line.. transmeten les seves opinions de la realitat... potser més real que la premsa del govern... o potser no...
http://www.telemundo51.com/noticias/16352520/detail.html
http://www.lavanguardia.es/internacional/noticias/20091125/53830870929/los-blogueros-toman-el-relevo-de-la-disidencia-clasica-cubana.html
http://www.y-cuba.com/noticias_bloggers_cuba.php