30.10.09

Molta densitat, molt baixa.


Molta densitat, molt baixa.

Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel.

El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot

Ciències no ètiques-

Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén.

Je ne compren pas.

Rien de rien.



A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà.

Avui és un dia radiant.

El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara.

Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell.



Nº2 100 clips labiados.



Un personatge que troba la mala sort faci el que faci.



Distorsión de la realidad.

Autoculpabilidad de todo.

Falta de autoestima

No dejas que tu autoestima crezca.



Remarquen el Català i escriuen en Castellà.



Pensat i escrit en Català.



Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art.



Quina és la escultura insígnia de la ciutat de Barcelona?



1.- COLOM.



Colom. Amb el seu dit senyalant, diuen, cap a Mallorca. 60 metres.



Cristòfor Colom és la figura històrica que ha estat més vegades representada en escultura monumental.

El mes d'agost de 1882, aquest jurat va emetre veredicte a favor dels dos mateixos projectes, dels quals finalment es portà a terme el de Gaietà Buigas perquè tenia un pressupost més ajustat.



Honrando a Colon, Catalunya honra a sus hijos predilectos.

(Peu de pàgina al document oficial del concurs del monument en honor a la glòria d’en Colom).



Una recapta popular en va proporcionar 165.200 i l'Ajuntament n'hi va afegir 230.999. Per a la resta es van emetre obligacions municipals. El govern va cedir gratuïtament (Gazeta de Madrid del 20/3/1886) trenta tones de bronze procedents de material de guerra inservible (...).La foneria Comas del carrer del Tigre, d'on anava sortint a trossos l'estàtua de Colom i els relleus -els relleus i medallons es van fondre a Can Solà- eren lloc de visita dels badocs. La columna de ferro es va fer a la foneria Alexandre Wohlguemuth. El transport de les peces fins al portal de la Pau, en carros arrossegats per llargues rècules de cavalls, va constituir també un esdeveniment, l'any 1887 (...).El monument ha estat restaurat quatre vegades: els anys 1929, 1965, 1976 i 1985 (...).

Està coronada per la gegantina estàtua de Colom sobre la bola del món, obra de Rafael Atché. L'estàtua, de bronze, pesa 42 tones i té 7,60 metres d'alçada. El dit que assenyala cap a orient (a les Índies, on volia arribar Colom per l'altra banda de l'oceà) fa mig metre de llarg. Al voltant seu, a la base, hi ha quatre estàtues que representen Catalunya, Aragó, Lleó i Castella, situades al davant dels contraforts de la columna, obra de Pere Carbonell, Josep Gamot, Rafael Atché i Josep Carcassó, i quatre més, entre els contraforts, de catalans que ajudaren Colom en el seu viatge: Lluís de Santàngel, financer; Fra Bernat Boïl, monjo de Montserrat; Jaume Ferrer de Blanes, astrònom, i Pere de Margarit, capità de navili, obra de Josep Gamot, Manuel Fuxà, Francesc Pagès Serratosa i Eduard B. Alentorn, respectivament (...).

Des del punt de vista escultòric, si tenim en compte que hi van participar més d'una desena d'artistes, aquest conjunt representa una magnífica síntesi de tota l'escultura catalana de l'època de la Restauració (...).



Autora de l’escrit:

Judit Subirachs i Burgaya (Barcelona, 1959). Doctora en història de l'art per la Universitat de Barcelona. Des del 1985 treballa com a coordinadora general del Centre d'Història Contemporània de Catalunya (Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya). A més de nombrosos articles sobre escultura dels segles XIX i XX, és autora de l'obra Romanticisme i realisme en l'escultura del segle XIX a Catalunya (1994) i, en col·laboració amb J.R. Triadó, del volum Escultura moderna i contemporània (1998).

2.- LA FONT DE LA DAMA O SENYORETA DEL PARAIGUA

Escultor: Joan Roig i Solé

Obra de Joan Roig i Solé, aquesta escultura, bescantada en els seus inicis, ha esdevingut una de les més conegudes de la ciutat. El desembre del 1884, quan era acabada de posar, el Diario de Barcelona comentava que el seu vestit quedaria ben aviat fora de la moda i que l’estany on es trobava era ridícul. Hi ha dues versions sobre la model: uns diuen que era la neboda de l’escultor, la reusenca Josepa Alimbau, i d’altres que es tractava de Ventura Ricou i Solé, de la Pobla de Segur. El paraigua projectat per Roig i Solé, del qual queia aigua, era conegut com un antucà. Una distribuïdora de cinema, Barcino Films, va utilitzar la figura com a caràtula de presentació. L’escultura es va fer tan popular que simbolitzà Barcelona i l’alcalde Porcioles en va fer reproduccions a escala petita que regalava quan l’ocasió ho requeria.

El 1985 se li va posar un nou paraigua i es va guardar l’original, molt deteriorat.

Curiosament, en el moment que va ser feta no va agradar, possiblement no tant pel mèrit de la figura per ella mateixa, sinó perquè hom considerava que no s'adeia amb la grandiositat del parc i de la ciutat i no lligava amb les altres escultures que hi havia al seu costat. Una referència, entre moltes altres negatives, es troba a La Renaixença, on es fa una observació a la Comissió de l'Acadèmia de Belles Arts, sol·licitant-los que inspeccionin el brollador que s'estava acabant a la plaça de les Acàcies i que en facin desaparèixer el desgraciat coronament, és a dir, que treguin la Senyoreta del paraigua, que altres vegades encara menyspreaven amb el nom de "la cèlebre senyoreta del paraigüet".

Autora del text:

Isabel Coll i Mirabent, doctora en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona, 1984 (Premi Extraordinari de Doctorat), és professora d'història de l'art d'aquesta Universitat. La seva tasca investigadora s'ha centrat en l'estudi de la pintura i de l'escultura catalanes al segle XIX i inicis del segle XX. Presidenta del Centre d'Estudis Sitgetans, ha treballat en l'obra dels pintors de l'Escola de Sitges així com en l'estudi de la pintura a Vilanova i la Geltrú. És autora dels llibres Ramon Casas, una vida dedicada a l'art (1999); Els Rusiñol, inicis i consolidació d'una nissaga (2000); L'arquitectura modernista de Sitges (2001), i del catàleg raonat de l'obra pictòrica de Ramon Casas (2003).

3.- Dona i ocell.

Miró 1983.

Una escultura de gran format de Joan Miró, que fa 22 metres d’alt, domina el conjunt, mentre es reflecteix a l’aigua. És l’escultura Dona i ocell.Aquesta escultura, la darrera obra pública de Joan Miró, se’ns presenta com la síntesi de la iconografia mironiana i alhora com un homenatge de l’artista a Antoni Gaudí.La dona i la seva universalitat. Al costat de les formes brutalistes, assentades a la terra i en estreta relació amb aquesta, apareix l’ocell, com a element poètic que ens apropa al cel i a les estrelles.El material triat per donar forma a Dona i ocell va ser el ciment, capaç de resistir les variables de l’exterior. Com va fer Antoni Gaudí amb els bancs del Park Güell i amb altres construccions seves, el ciment va ser recobert, en aquest cas només en part, de trencadís de ceràmica, que aporta la coloració típica mironiana a l’obra.

Rosa Maria Malet és Directora de la Fundació Joan Miró des de l'any 1980. Ha organitzat diverses exposicions relacionades amb Joan Miró i la seva obra: Joan Miró: Obra gràfica . Fundació Joan Miró - Centre Cultural de la Fundació "La Caixa" (Barcelona, 1980); Joan Miró: pintura, escultura, ceràmica, tapisseria i teatre . Fundació Joan Miró (1981); Joan Miró: anys vint. Mutació de la realitat . Fundació Joan Miró - Museo Español de Arte Contemporáneo (Barcelona-Madrid, 1982); Exposició de Joan Miró amb motiu de l'acte inaugural de l'ampliació de l'edifici de la Fundació . Fundació Joan Miró (1988); Impactes. Joan Miró 1929-1941. Fundació Joan Miró - Whitechapel Art Gallery (Barcelona-Londres, 1988-89); 109 llibres amb Joan Miró . Fundació Joan Miró (1989-90); Joan Miró: 1893-1993 . Exposició commemorativa del centerari del naixement de l'artista. Fundació Joan Miró (1993); Miró en escena . Fundació Joan Miró (1994-95); i Joan Miró. Equilibri a l'espai. Fundació Joan Miró (1997). Entre altres, ha publicat els llibres Joan Miró (1980) i Joan Miró. Una biografia (1992). La seva activitat professional l'ha portat també a organitzar gran nombre d'exposicions sobre l'art contemporani en general.

4.- Homenatge a Picasso.

Tapies 1983.

Aquest és un monument singular. Ha desaparegut tota mena d'al·lusió -encara que sia estilitzada a la manera de les escultures dels escultors geometritzats del postcubisme- al pintor que se celebra, i aquest fet pot desconcertar l'espectador senzill. En el monument a Picasso de Tàpies, el valor essencial és la fidelitat del pintor que el realitza al seu món propi; la seva sinceritat personal i expressiva. No és el Picasso personal, amb el seu rostre i el seu gest, ni són els atributs de la seva vida i del seu art dins d'un codi preestablert i desplegat a la manera de representació teatral. És la lluita contra el dolor i la malenconia, a través d'uns objectes que són la seva destrucció tova, a penes protegits per unes làmines de vidre que creen una atmosfera freda i intemporal, com dins un somni, ens mostren la permanència, dòcil però imprecisa, de la memòria de Picasso amb el seu món desfet, en la consciència i en l'obra d'un dels més lúcids artistes del segle XX.

5.- Cap de Barcelona
Barcelona Head
projecte de 1985, en aquest emplaçament des de 1992
Roy Lichtenstein.

Va ser l'obra d'estatuària pública que més diners va costar als barcelonins (seixanta milions de pessetes de començament dels anys noranta) de totes les que es van posar a la ciutat en aquells anys preolímpics.

El caràcter vertical de l'escultura, ja emfasitzat per la mateixa peanya, s'ofereix en una bella pluralitat de plans i punts de vista que la percepció de l'espectador descobreix en el seu trànsit

Totes aquestes me les trobo cada dia al meu cami*

29.10.09

Valor afegit, la mediterrania.

Despeses previsibles.

El mediterrani. La mediterrània.

Il·lusió momentània.

Els treballadors i treballadores mediterrànies, gent insuflades pels flaires del mar de l’ona que bada.

És important per als bussinesman i woman saber de les característiques pròpies del col·lectiu de persones que formaran el seu equip de treball.

En Gaudí deia, tenia la idea, que els éssers humans nascuts a la vora del mar mediterrani som persones diferents a la resta.

Durant tota la història sempre han destacat en aquesta àrea geogràfica persones amb moltes i bones idees.

Des de Plató i Aristòtil a l’inventor de la fregona, i fins hi tot al mateix Gaudí, encara que ell és ben be de Reus, que tampoc es tan a prop del nostre mar, denominat des de sempre “marenostrum”.

La gent a les illes balears troba un recull de sensacions que no pot trobar a cap altre lloc del món.

Fa sol, el sol il·lumina, potser els cossos dels seus servos, i també, diu en Gaudí, els seus cervells.

Crear, la recerca de la creació, de la idea.

Dalí va descobrir-se a ell mateix, va explotar els seus deliris costaners gairebé més que ningú i ho va mostrar al món i ho va difondre en grans quantitats; com l’excés d’alcohol, que diu en Wilde, que provoca així la embriaguesa.

Oasis de creativitat.

Gestió del caos. Gestió de persones caòtiques il·luminades en excés per un sol molt planer, suau, moderat, que a vegades crema fins hi tot, però que normalment només o solament escalfa.

Patricia Hinsmith va recrear-se de ple en aquelles coses franceses tan bucòliques per evocar els deliris delinqüents del seu Tom més perspicaç, teatral i cinematogràfic. Alain Delón va afegir a aquest personatge histriònic una cara d’àngel mai més aconseguida de millor manera en cap altre interpretació.

Passejar per una platja costanera de la mediterrània sol ser un fet molt satisfactori.

Cançons, músiques, idees, paraules, mots, poesia, il·lusions, somnis, sempre han estat bandera d’aquestes gents solejades.

La gent no treballa?

Aquesta zona geogràfica, segons els estudis estadístics, és la zona on es practica més el sexe o la sexologia.

En aquests poblets de façanes blanques i finestres blaves les seves gents es motiven amb les seves vides per l’amor.

Hi ha molta gent que viu a costa dels altres, hi ha d’altres, molts, als que no els hi agrada molt treballar, passar-se moltes hores fent coses mecàniques i poc creatives.

Aquí sol passar, aquí a la gent li sol agradar més ser creatiu a la seva feina, aportar idees, aportar nous plantejaments, i crec que això s’hauria d’aprofitar molt més del que es fa en l’actualitat.

Néixer aquí no vol dir que siguis més creatiu i original de segur, però si que pot voler dir, intrínsecament, que veus els colors i les formes de les coses d’una manera més vistosa, d’una manera diferent i més evasionista, visual. Som visionaris.

Els costaners i costaneres sempre tenim idees noves, sempre estem buscant allò que sorprengui a la resta, coses per alimentar el nostre estat d’ànim i excitar-nos d’allò més.

Capdavanters en el muntanyisme.

Els costaners volien i volen, volem, sempre pujar muntanyes, romàntics als que els agradava sentir-se lliures i a la vegada plens d’amor.

Ens agrada navegar lliures sabent que sempre podem tornar.

Tenim característic aquest do de la tranquil·litat que té la nostra mar.

Sabem que no ens cal tanta competitivitat com en altres indrets del món.

Sabem que si un negoci funciona és millor no canviar-lo.

Som previsors, indulgents amb les innovacions i les idees sorprenents.

Ens agrada improvisar i trobar solucions noves a totes les preocupacions.

Quin és l’últim llibre que has llegit?

Ens agrada fer el que fa la resta de la gent i fer-lo, a més, a la nostra manera.

Barcelona és una ciutat que no dorm, com ho és New York. Sempre trobes resposta a les teves necessitats d’alguna manera o una altre.

Idees.

Persones amb tanta creativitat innata.

Ciutat llançadora d’idees.

Tot un món per descobrir.

Llibertat a la ciutat amb el cor més gran.

La seva gent canvia com sempre ha estat.

Diuen que ara el gegant de la ciutat va ballant Funky pel camí.

Ara volen crear una nova institució d’aquesta la nostra zona geogràfica mediterrània, diuen que la seu serà Barcelona.

Cada dia descobreixo de nou cada recó d’aquesta ciutat.

Barcelona creix per la seva gent, que som la seva sang que fluctua per les seves artèries de ciment.

Barcelona ha d’agrair tota la aportació feta, també, per la resta de ciutats que l’envolten, on cada dia, també, es fomenta i es crea amb fusió.

Barcelona és fusió. Catalunya és fusió.

És l’adjectiu que més destacaria, en general.

De la barreja surten les noves idees, algunes més revolucionàries que d’altres, però sempre, no obstant, noves, innovadores, ampliadores i sempre generoses.

En definitiva és així la suma de colors, la barreja de colors i idees, fa que neixi l’arrel de la innovació.

Seure’ns a tots durant vuit hores o més en una cadira mirant a la pantalla d’un ordinador no crec que sigui la millor manera de provocar una reacció positiva en aquestes ments explosivament exclusives.

Miro d’imaginar-me la ciutat de Barcelona i la resta de Catalunya governada pels àrabs als posteriors 300 anys després de Crist.

Miro d’imaginar-me dels jueus que van arribar a Girona en el seu moment fets fora de Jerusalem i de tota Europa pels Àrabs, i desprès com van ser reinstal·lats a les illes balears.

Miro d’imaginar-me com van arribar les gents a treballar a finals del segle XIX a les indústries tèxtils properes als rius de les ciutats catalanes, i com aquestes persones mateixes van revolucionar la vida a Barcelona, i reclamaven el seu dret de viure al marge de la religió al principi del segle XX. Això és el que es pot saber llegint qualsevol llibre d’Història, encara que la Historia, diuen, l’escriuen els vencedors.

Miro d’imaginar-me com arriben els negres de Zàmbia, Senegal, Namíbia, etc a la ciutat.

Com arriben a la plaça Catalunya i esperen el seu torn per treballar. M’imagino què pensen els xinesos quan trepitgen per primera vegada la ciutat.

M’imagino els antics pobladors de la ciutat, els més antics, els “llacets” que vivien a la Vía Laietana. Diuen que venien de més endins, de la zona del Vallès, i un dia es van atrevir i van descobrir un lloc a prop del mar, amb molts rius i muntanyes, i un lloc amb molt de sol.

Sense cap dubte Barcelona li deu tot al seu port, un gran mercat internacional, la seva porta al món.

Un mercat per on han passat i alguns s’han quedat tot tipus de gents de tot el món.

Ara potser ens sorprèn veure gent de molts orígens diferents, però és aquesta la naturalesa d’aquesta zona, de la nostra zona, que sempre ha estant tant indulgent amb la gent i les seves idees, amb les seves propostes, noves o no, una zona d’acollida, que escalfa els cors i alimenta la imaginació.

Civilització. Ciutadans.

Escapismes també hi ha.

Gent que roba el de la resta.

Gent amb bones idees per robar.

Valor afegit, tant si vols robar com guanyar, sempre et caldran bones idees.

Low Cost:Way of life.

La cambra obscura.

Estima’m.

Els usuaris del Bicing quan vagin a una estació per agafar una bicicleta veuràn que alguns components de la bicicleta han canviat per tal de millorar la seguretat del vehicle i el desgast que pateixen amb el multiús i el vandalisme.

Escapisme.

Ens agrada “escapolir-nos” ( esccabullir-se) de la feina.

Ens agrada sortir abans els divendres i arribar molt tard els dilluns.

Ens agraden els dies de festa entre setmana o que ens deixen gaudir d’un llarg i interns pont de sedentari.

Les hores de dinar o esmorzar sempre les apurem al màxim.

Ens agrada llegir el diari quan mengem o veure la tv., o sentir la ràdio, si no és possible dinar amb algú altre.

Els dijous ens agrada menjar paella.

tar d’un bon pont.

Som impuntuals, però som originals en excuses justificatives.

Sempre busquem l’alternativa, improvitzar!

Ens agraden les sorpreses, que ens expliquin històries noves.

Quan surt una mica el sol ens agrada gaudir-lo, així que si podem triem més be l’opció de la terrassa que la de l’interior d’un local.

Així quan podem sortim al carrer, encara que sigui amb l’excusa de fumar, a trobar-nos amb els raigs de sol.

Ens agrada il·luminar-nos.

Veure la nostra ombra el més allargada possible.

Ens agrada ballar, escoltar música, llegir i badar.

Som mandrosos.

Tenim les millors excuses per donar quan arribem tard.

Ens agraden els divendres.

No ens agrada gaire treballar.

Si podem dinar/menjar/beure/fumar a l’aire lliure o fem, molt millor.

Ahir passava pel davant d’unes oficines prou noves del meu barri, la imatge era inaudiblement transgènica...

Tres persones assegudes per separat una a cada banc de davant dels gegants edificis grisos i acristal.lats.

Cada una es seia a una punteta del seu banc, com volent no ocupar tot l’espai disponible ells sols, com volen deixar al destí l’oportunitat de que algú els fes companyia: em van entrar ganes de seurem amb ells, però no tenia gaire temps per fer totes les coses que volia fer abans de marxar, també tenia ganes de fer-los una foto, però es va canviar a verd el semàfor... i no hi vaig pensar més fins ara que ho escric.

Crec que ens estan intentant canviar.

Ens volen fer individus solitaris. Potser ho estan aconseguint.

Ens situen en unitats, ens disgreguen.

Perquè les coses quan tenen massa o molta calor es separen? Aquest és el “Quid” (perquè li diuen així?) de la qüestió de la fusió de molècules i la fricció nuclear, no?

Física o Química, o Matemàtiques. Tot és inestable e imperfecte. Inaudit. Dels errors sembla que s’aprèn.

De vegades els errors, el record dels errors del passat, o successos negatius que no provats que siguin errors, que potser només son coses que han succeït, circumstancials, fan pensar en que en el pressent poden tornar a passar.

Ens agrada embrutar-nos.

Som insegurs i insegures.

Plorem pels nostres propis errors.

Ens agrada entrar a la cambra obscura i revelar-nos.

Ens agrada descobrir.

Ens agrada vibrar.

Ens agrada el sol, allò que ens ha fet i ens alimenta des de sempre. Som solars i de mar per naturalesa.

Ens és molt difícil aprendre anglès, però aprenem millor el francès.

Els dijous i els diumenge ens agrada menjar paella, canalons o alguna cosa especial. Per postres “braç de gitano” (encara que a mi personalment no m’agrada gaire).

Artistes estrangers.

Dóna nom, dóna crèdit, estatus.

Si tens un nom estrany que estreny i fa pensar als altres que ets cool és la teva millor possibilitat per indicar a la teva targeta personal de presentació.

O sembla que ets molt d’aquí, o que sembli que ets molt d’allà.

No els hi agrada que no semblis d’enlloc.

Encara que saben que aquesta característica és fruit de la casuística, que no ens deixen triar on néixer ni com, ni com dir-nos.

A Àsia es fiquen un nom occidental inventat i el fan servir amb els seus públics interns i externs.

Hi ha gent que amb la seva personalitat i seguretat aborda la inseguretat de la resta. Gurus, ideòlegs, aquells dels que extraiem les noves formes de conducte, aquelles més positives i significatives que et poden servir per al teu dia a dia.

La vida és un gran teatre, ja ho intenta dir en David Linch a cada una de les seves pel·lícules, però ningú s’adona de la seva principal intenció. La gent adora l’estètica tan “kitch” de les seves escenografies. El joc dels personatges, la fotografia.

Per exemple.

La meva professora de Teoria de la Imatge em va enfilar a un nou camí.

Ens hem d’aferrar al que tenim, valorar-lo, fer-nos forts amb allò del que estem segurs.

Allò que ens fa volar, allò on sempre ens podem recolzar.

Ens hem de concentrar en allò clar, allò fort i vistós. Allà on se’ns valora i compren. Allà on se’ns escolta.

Allà on si caus et donen la ma per ajudar-te a aixecar-te, on no t’ofeguen encara més, on no et volen liquidar.

Allà on no hi ha gaire teatre.

Diuen alguns que està be no ser del tot sincer.

És veritat que sempre amagues coses, petites, teves, indivisibles, coses que et pertanyen.

Em pregunto perquè al Macba no fan més exposicions d’artistes de Catalunya, o com a mínim de la ciutat, ja que en el seu nom diu “Museu d’art Contemporani de Barcelona”, i no fa tant de goig amb els artistes estrangers.

Perquè?

Perquè a vegades no valorem allò proper que val la pena de veritat i pensem que trobarem l’èxtasi en allò desconegut i potser vàlid...però no propi...que també... eh! Però i els d’aquí?

Els d’aquí exposen al Moma, a París, a Singaphur...

Els d’aquí no exposen aquí. No tant com els d’allà.

Està be veure el món, la resta, a través dels ulls dels visitants, però no estaria també molt bé veure’l a través d’alguns més propers?

O és que ens fem la guitza aquí els uns als altres? O és que encara queda el rebuig medieval entre veïns?

Som encara tan antics?

Rivalitat veïnal, odi increïble.

Odio saber el que pensa la gent! Odio sentir els seus pensaments a través dels seus ulls!!

Ho odio tant com ho estimo.

Estima els canvis tant com els has pogut odiar en el passat* diu en Tom Peters.


http://www.youtube.com/watch?v=2nfGjVFIw1s&feature=PlayList&p=608EE8933D66F29C&playnext=1&playnext_from=PL&index=16





Eulàlia Valldosera. Artista que exposa al Moma*
http://fcgjung.com.es/art_43.html

28.10.09

Els camps marcats amb asterisc (*) són obligatoris.

Análisis monológico.

Hipo nucleico.

Palabras.

Sentimientos.

Check list.

Años.

Pasado.

Presente.

Pasado incrédulo.

Esperas.

Desesperadas.

Sentimientos transgénicos.

Rabia.

Duelo.

Hoy.

Ayer.

Mañana.

Constricción.

Oportunidades.

Aprovechar el momento.

Arriesgar.

Amistades lejanas.

Amor.

Sentimientos.

Sentido y sensibilidad.

Tener en cuenta.

Cada uno da lo que recibe.

Y luego recibe lo que da.

Todo se transforma.

Corrupción

Entidades financieras.

Alta fidelidad.

Vida.

Disfrute.

Morir.

Vivir.

Sentir.

Volver a empezar.

Volver a leer el pasado.

Dinero negro.

Platos.

Comer.

Adelgazar.

Engordar.

Miedo.

Miedos.

Dolor.

Abismos.

Sentimientos.

Transparencia.

Secretos.

Descubrir.

Desvelar.

Soñar.

Ilusión.

Comunicación.

Errores.

Borradores.

Borrar.

Olvido.

Recuerdo.

Sentido.

Sentimientos.

Llamadas perdidas.

Mensajes.

Vacío.

Espera.

Sentido.

Humillación.

Suerte.

Casualidad.

Intromisión.

Pérdida.

Perdón.

Momentos.

Preguntas.

Silencio.

Amor.

Sentimientos.

Drogas sintéticas.

Controles.

Cartas.

Correo electrónico.

Tiempo.

Humedad.

Densidad.

Día,

Noche.

Buenos días.

Sentir.

Todo bien.

Aventajados.

No estar.

Estar.

Llegar.

Esperar.

Horas.

Improvisar.

Ironías.

Sentido.

Humor.

Llamadas.

Música.

Amor.

Amistad.

Abrazos.

Besos.

Abrazos.

Sábanas.

Cama.

Silla.

Competencia.

Radio.

Exposiciones.

Racismo.

Amor.

Comprensión.

Agenda.

Espectacular.

Astronomía.

Estrella.

Besos.

Cine.

Jazz.

Espera.

Mensajes.

Gente.

Personas.

Sentimientos.

Amor.

Desapego.

Distancia.

Reinventa.

Piensa en red.

Competencia.

Rapidez.

Acción.

Espera.

Verlas venir.

No se deje engañar por las apariencias.

Anticuerpos monoclonales.

Catalunya.

Asistencia.

Error.

Corrector.

Miedo.

Hielo.

Gas.

Agua.

Amor.

Moto.

Oficina.

Vídeo.

Documental.

Derechos.

Amor.

Guitarra.

Timbre.

Trabajo.

Soledad.

Ambigüedad.

Inseguridad.

Amor.

Respeto.

Copas.

Agua.

Recomendaciones.

Preocupaciones.

Cantar alto.

Gritar.

Libre.

Si me paras los pies me salen alas.

No esperar nada a cambio.

Por amor al arte.

Punto de fuga.

Momento.

Verdad.

Libros.

Mundo.

Gol.

Hora.

Violín.

Guitarra, solo de Guitarra.

Ciudad.

Manta.

Pueblos.

Hablar.

Montañas.

Tren.

Autobús.

Ciudad.

Vacas.

Burros.

Globos.

Pompas.

Amor.

Besos.

Ilusión.

Sonrisas.

Caricias.

Sol.

Luna.

Estrella.

Abrigos.

Abrazos.

Cintura.

Amor.

Semáforo.

Estrella.

Mar.

Arena.

Grito.

Grita.

Canción.

Cuchillo.

Carlos.

Gospel.

Protección.

Mocos.

Clínex.

Gafas.

Ojos.

Zapatos.

Conciertos.

Mujeres.

Chica.

Familia.

Niños.

Estética.

Atractiva.

Besos.

Fusión.

Bravas.

Fotos.

Globos.

Burbujas.

Cerveza.

Chino.

Lago.

Río.

Montaña.

Nueve.

Septiembre.

Viernes.

Tarde.

Radiante.

Lejos.

Cerca.

Ventana.

Palabras.

Brujas.

Magdalenas.

Puñales.

Trabajo.

Dibujos.

Paisajes.

Volcanes.

Árboles.

Octubre.

Otoño.

Nueces.

Castañas.

Panellets.

Lavadora.

Ducha.

Pintura.

Ojos.

Miradas.

Besos.

Ropa.

Calcetines.

Gato.

Casa.

Piso.

Billete.

Ticket.

Tíbet.

Interrogante.

Palabras.

Besos.

Lápiz.

Bolígrafo.

Amor.

Nidos.

Furgoneta.

Colchón.

Persianas.

Tipografía.

Recuerdos.


Els camps marcats amb asterisc (*) són obligatoris.

Totalment d'acord

Lobby.

Now How.

Recull*Noms:

Comunicació telemàtica.

Recollida selectiva de residus orgànics.

Plans locals de civisme.

Impuls a les TIC.

"Consumópolis 5: I tu de què vas? A mi em va el consum responsable" és un concurs escolar, organitzat a Catalunya per l'Agència Catalana del Consum, que pretén fomentar la participació dels centres educatius, a través del professorat i de l'alumnat, en activitats relacionades amb l'educació del consumidor per així sensibilitzar els escolars de la importància que té realitzar els actes de consum de forma conscient, crítica, solidària i responsable.

L’objectiu és promoure la cultura del cooperativisme entre els joves que seran els futurs treballadors i treballadores i empresaris i empresàries •

Coop i Volta, una iniciativa que difon el model d’empresa cooperativa a alumnes del segon cicle d’Ensenyament Secundari Obligatori (ESO) i Batxillerat (de 14 a 17 anys) d’arreu de Catalunya.

Sirocco.

Afers exteriors*

Llegeixo escrits, llegeixo. Em perdo.

Imatges, no entenc què volen comunicar. Fotografies. T’esperes. M’espero. Veig.

Temps i pensaments, es multipliquen, s’allarguen, es perden, em perdo.

Vull tornar a casa a fer tot allò que vull fer avui abans de marxar. Vull trucar. Vull escoltar. Vull deixar de pensar condicionada pel passat, per l’experiència.

No vull tornar a caure per no veure la pedra que em farà entrebancar-me. Delictes personals.

Silencis a crits. Veure i tornar a llegir tot allò que sento. Sento, sí, i tant.

Il·lusió. Por. Dol. Sospirs. Rics. Amenaça. No tinc por. Suor fred. Mal. Coses bones. Moment. Gaudir. Aprofitar.

No mirar endavant amb els lastres del passat. Llum. Fora fum. No espero res, em recordo. Sento.

Els errors o defectes contes deu vegades més que les característiques positives.

  • desenvolupament amb organismes multilaterals.

Connectat //// //// ////

Comportament ètic.

Dol.

La gent se’n va. A vegades la gent destrueix en comptes de sumar.

Treu, crema, defuig, trepitja, ofega. A vegades la gent se sent be fent sentir malament als demés.

Pel seu propi be? No crec que res que facis amb mala intenció t’aporti res de bo a tu mateix.

No ho crec. No ho crec que ningú ho pugui creure de bo. No me’n se avenir!

Paraules. Escoltar-les. És el teu negoci? Què guanyes? Què perds?Bon dia, moltes gràcies.

Decepció. Sentit i sensibilitat. Tenir em compte. Respectar. Honor. Glòria. Ulls.

Retornar al equilibri, recuperar. Tornar a tu mateixa, al teu món. Als pensaments.

Al poc a poc, al temps, al vent, als despertars, a mirar-te al mirall. A veure’t.

M’he de fixar en la gent que suma, i tant!!!

Cures d’humilitat.

Però tu pots dir: ei et necessito aquesta nit al meu costat...

Ei, ho pots dir, t’estimo. No tinguis por. És tot el que pots dir.

No em trepitgis les ales que arrossego pel terra.

Babe Can I hope tonight, Tracy Chapman.

RE_conquistar*

He muerto y he resucitado.

Con mis cenizas un árbol he plantado.

He roto todos mis poemas, los de tristezas y de penas.

Y lo he pensado.

Sin dudarlo.

Hoy he soñado en otra vida, en otro mundo, pero a tu lado.

Ya no persigo sueños rotos, los he cosido con el hilo de tus ojos,

y te he cantado al son de acordes aún no inventados.

Los Secretos – Pero a tu lado*

This is it.

A diferents llocs del món.

Fora de context.

Les dotze en silenci.

S’ha penjat la trucada, només tenia dret a una.

Petazetas.

Europa s’acaba als Pirineus.

Dóna pas.

Escorcoll.

Chicago.

Ziga-zaga.

*Preguntes més freQüents:

01.- Perquè?

02.- Què?

03.- Vols anar a fer un cafè?

04.- Què tal estàs? I/o Digues com estàs?

05.- Què tal el dia?

06.- Ets lesbiana o bisexual?

07.- Com et dius?

08.- A què et dediques? (intrinseca: Tens feina fixe?)

09.- T’agrada?

10.- Tens cotxe?

11.- M’escoltes?

12.- Què has fet avui?

12 + 1: 13.- Què penses?

RESPOSTES MÉS FREqüents:

01.- Bé, gràcies, i tu?

02.- Sí.

03.- No.

04.- No ho se.

05.- Una pregunta, una resposta.

06.- Res.

07.- Repetir el que acabes de dir, perquè no t’havia sentit.

08.- Ok / d’acord

09.- Molt be / Vale.

10.- I tant.

11.- No soc tu, soc jo. No ets tu, soc jo.

12.- Potser.

13.- Avui estic molt liada/liat.