No som ningú.
Missatge sense títol.
Ja ho sabia
Que devia ser fàcil...
Tèbia...
Ja m’ho pensava...
Moren els contes...
I tant!
Però tant fort no!
Ja ho sabia...
Que la vida és lluminosa,
En calma...
Amb tota la calma.
A poc a poc...
El petó de reüll...
De recull...
Tant i tant a prop...
I tant lluny...
Encén la pell...
M’encens el cor amor...
Brilla...
Intens, ja ho sabia...
Amb molta llum...
La teva ma
Cull la meva...
Plagiar. Copiar.
Els escriptors supervendes es cansen d’escriure i copien.
Escriuen en els seus llibres textos d’altres sense citar l’autoria.
Deien ahir al diari que hi havia un escriptor que estava tant i tant absort en la literatura, de llegir-la i empapar-se-la, que quan escrivia, dons no era conscient de que estava copiant. Llums de bohemia.
Citar l’obra font, sembla que costa.
Picasso tindria que haver citat que els seus quadres eren fruit de la evocació d’altres artistes contemporanis d’ell? Hauria de dir-se que el cubisme ell només el va seguir interpretant com ho feien molts pintors del seu entorn?
Inclosa la Mercè Rodoreda , que també hi era en aquella època a París, feia aquell estil a les seves pintures.
O Dalí amb Millet. Però Dalí ho deia. I se’n reia d’en Lorca, perquè, la enveja? Surrrealisme!!!
O tothom que crea, que s’expressa, és una muntanya d’efectes secundaris acumulats durant l’experiència.
Ningú no és més original que cap altre, es que cada persona te la seva forma de veure les coses.
Plagis directes.
Citar.
Hi ha diverses maneres de citar.
Però només dues formes correctes.
Estem acostumats a que ens robin, a que ens estafin, a que ens enganyin...ja siguin tant idees, com diners, com l’honor...
Els polítics corruptes, l’endollament de persones...
El 70% de llocs de treball es cobreixen per “endoll”...directe...
Acumular càrrecs. Fins a 999 càrrecs.
No els podria repartir? Cal que els tingui tots la mateixa persona?
Perquè la gent és tant egoista?
L’Ego dels polítics.
Diu el meu professor de Marketing que les parelles de cinquanta anys d’ara quan es reuneixen només parlen dels viatges que han fet, a veure quin és el viatge més peculiar i estrambòtic, es comparen uns amb els altres....
També parlen sobre els seus cotxes, la roba, els mòbils, i comparen en general les seves pertinences.
Economia conjuntural.
Diu també que una vegada la Generalitat va contractar un estudi de Mkt per poder potenciar la “marca” : Catalunya.
On es detallaven els punts febles i els forts, els febles que s’han de curar i els forts que s’han de potenciar.
Alt valor afegit*
Clústers econòmics punters futuribles a Catalunya...
- Creativitat / Marketing
- Investigació Científica
- Finances
- Industria farmacèutica / hospitalària
- Restauració...
Fumar o no fumar.
Fumar al lavabo.
Viure del conte.
Fum, fum, fum.
Catarsis.
Tot allò que pots fer en el temps que tarda en consumir-se una cigarreta.
Tot allò que pots fer en el temps que trigues en fumar-te una cigarreta.
He estat testimoni de com moltes associacions fan mal ús de diner públic, sóc testimoni d’entitats que fan mal ús del diner públic.
En tots els sentits de la corrupció.
M’agrades, t’agrado.
Hola. Nou.
Ahir dia d’accidents, de notícies mortals.
Es suïcida l’ex porter que ningú coneixia, o del que ningú es recordava.
Les noies que van partir l’accident mortal a Andorra eren amigues de la meva professora de documentació.
Estava trista. No tenia ganes de fer classe, o potser li va anar bé, per desconnectar una mica.
Una amiga em diu, una coneguda meva ha mort atropellada per un autobús a Londres, dels vermells.
El número 0, el nou, el 9. L’esforç.
Patiment de cor, de paraules dites, i ulls porucs aliens, amigues. Cerveses. Tenim projectes de futur juntes. Qui sap on arribaran els nostres somnis.
Gaudeix li vaig dir, tingues tacte, sigues subtil.
Ella treballa per poder viure, per poder viatjar, ella pot perquè vol.
La gent vol tenir coses, vol treballar, tenir feina fix. Ella no.
La gent vol seguretat econòmica, ella no. No te por a quedar-se sense res material, però te por als sentiments.
Es tanca. La llibertat física i la opressió mental de la por.
Tothom te por a alguna cosa.
Confiança.
Te por pels lastres de l’experiència del passat.
No pot tornar a començar des de zero.
Te sediments, com un riu, que l’ajuden a millorar, sempre, endavant, a poc a poc, sense presa, amb menys por.
A vegades ens ofusquem.
No vol ser pesada amb el seu amor, es reprimeix tot allò que li vol dir, vol dir-li que és molt bella, que la troba a faltar i no pot, o no vol per no molestar, no ofegar a l’altre.
La naturalesa de les persones és pensar en el perquè del seu final.
Tot no te preu.
El teu temps no te preu.
Imaginem un món on no s’hagi de treballar, on ningú vulgui res material per ser millor que els altres.
Ara l’ajuntament vol que els homes s’esforcin per trobar bones amants sense tenir-les que pagar.
He conegut en la meva vida un home que em va confessar que estava enganxat a les prostitutes.
Ell tenia novia, però amb la novia no podia fer tot allò que volia, no tenia ganes d’esperar, d’esforçar-se, de gastar-se tants diners en convits a restaurants, teatres...etc, per al final aconseguir allò que desitgés. Em confessà.
A més es sentia malament perquè li donava la sensació d’estar utilitzant a la dona igualment, que l’estava pagant, d’una altre manera, que no es volia seguir enganyant a ell ni a elles. Ell volia sexe,
És tan difícil prohibir la prostitució? Perquè?
És més fàcil fer que els homes que la fan servir vulguin esforçar-se en trobar una parella “tradicional”?
Potser no ho volen.
Potser és millor que trobin parella ocasionals als xats d’Internet. Sexe gratis i esporàdic, immediat moltes vegades.
Encara no tothom sap fer servir Internet o no coneixen aquesta possibilitat.
Canvi generacional.
Però per que això s’estengui, que al gent s’ofereixi sexualment gratuïtament per voluntat pròpia, primer els politics han de deixar de fer congressos, fires, events, pagats amb diners públics, seguits de nits d’hotel solitàries?, o amb amants, o amb prostitutes.
També podria ser, que només pogués ser la prostitució de luxe.
Un dia em van explicar que un cotxe oficial de la generalitat va tenir un accident a una carretera nacional i a dins devia anar un dels del govern amb una senyora, i aquest cotxe va desaparèixer ràpidament, encara que l’havia vist un tou de gent. En va venir un altre igual de buit tot seguit que es va carregar el mort.
Tot pot ser.
Tots els perquès del món.
Tots els teus i meus “Què”.
A mi m’ajuda a desconnectar anar a classe, pensar en altres coses, tan llunyanes de la meva quotidianitat.
Lligar curt.
Punt de fuga.
Hi ha un noi a la meva classe no pot creure que una noia visqui només treballant per estalviar per poder viatjar. Que es una inconscient, que quan tingui una malaltia o alguna cosa no tindrà estalvis per curar-se, per exemple.
Hem de viure amb totes aquestes pors? O ser lliures i viure el moment.
S’aprofita del sistema, ja que gràcies a aquest nou món, els viatges estan al seu abast.
El viatge més car, segons ella, és viatjar a Hong Kong, diu que val uns mil euros anar i tornar.
Som petits monstres, ballem entre contradiccions, la raó, el desig ens devora amb els nostres propis somnis.
D’altres diuen que ens enamorem de les nostres pròpies cadenes, les cadenes que ens lliguem nosaltres mateixos/as als peus.
Ens agrada tenir deures, coses a fer, no sabem gaudir d’un excés de temps lliure, no sabem meditar, restar amb molta calma, indefinidament...
Volem coses per omplir, no tenim suficient sabent que som únics, que tenim una manera de veure les coses inèdita, original, pionera, i no la potenciem.
Sabem que els nostres sentits acumulen tot un món d’experiències úniques, que el nostre cervell és únic, i així les nostres associacions, fusions, d’idees.
No valorem que valdria més la pena passar-se tot el dia pensant en com veiem les coses. Fixar-se en tots els petits detalls de cada dia.
Però volem contrasts, i com diuen la majoria de les religions, necessitem que hi hagi un be i un mal per organitzar el caos que suposa entendre la realitat a la nostra ment. Si no hi haguessin moments dolents no valoraríem prou els bons instants radiants.
Així que tot el d’abans promou el present i el futur, allà on hi son totes les possibilitats que vulguis imaginar.
La imaginació no te límits.
Consciencia, un vaixell de paper petitet, surant al mig de l’oceà de la inconsciència.
Com la noia que ha creuat l’atlàntic tota sola. Vint i vuit dies sola al mar.
Diu que com estava tant de temps sola, deixava de tenir son i gana, que la seva ment l’enredava, creia que hi havia gent al vaixell amb ella, i coses rares.
Diu que ara només vol menjar tot el que vulgui i no fer res de res durant molt de temps, temps indeterminat.
Dj Gamba & VJ Gamba.
La càbala mental i personal de cada individu, que és únic.
És això el que estem aconseguint ser, ser únics, tornar bojos als empresaris, per que ens facin realment les coses a mida de les nostres necessitats i no com a ells els hi vagin be, segons el seu excedent de producció. Marketing.
Però la gent valorem allò fet a ma, allò proper, allò “nostre”, autòcton, coses amb les que ens identifiquem, si ens deixen.
Valorem allò que fa el veí, i allò que es fa a casa nostra.
Ens agrada que algú d’aquí triomfi a fora i aquí.
Ens recolza, ens fa sentir millor.
A més sabent que la meitat de les subvencions públiques son atorgades a dit o a gent que no ho necessita en realitat, o que es lucra a costa de la gent.
La gent vol viure del “bot”/”pot” / “cuentu”.
La gent d’aquí que triomfa es per compte propi la majoria de vegades.
Hauràs de tenir contactes, hauràs de saber moure’t.....
Això no ho diu el Marketing....
El Marketing diu que si fas allò que fas amb passió i allò que fas es bo triomfarà...
Però no vols que triomfi....
Què significa triomfar?
En que vols triomfar en la teva vida?
En confiança, en l’amor, en l’amistat i la família, en la gent que t’envolta i t’estimes. Res mes.
Il·lusionar-te tu i als que t’envolten.
No cal ser ningú per triomfar.
No som ningú.
Comentaris