27.12.08

Ona

Ring!Sona el despertador,..
La meva mare em ve a llevar, encara tinc una mica de son, però he d'anar al col.legi...
Com cada matí de dilluns a divendres m'aixeco a les 8.15h, em vesteixo i vaig a beure la llet amb colacao, sovint amb Smack's, sinó amb galetes Marbú. Després em rento les dents a consciència amb la pasta de dents Colgate per nens de sabor de maduixa.
Em pentino el cabell cap a una banda, amb una mica de serrell, em fico unes gotes de colònia Chispas,... m'encanta aquesta olor!
Estic contenta perquè avui estreno roba, me la va portar ahir el meu cosí Cesitas, també em va portar l'altre cosina Raquel, però a mi solament m'agrada la roba del meu cosí, és molt més guai que els vestits i faldilletes de la meva cosina.
Porto un xandall gris amb caputxa i uns pantalons de pana vermells, unes bambes genials, amb troços de blau cel i troços de blau marí, amb dues tires de velcro.
L'abric es de feltre gruixut, blau marí, com de mariner; es corda amb uns botons de pal d'òs.
La meva motxilla és petita però molt bufona, de color groc, porta un dibuix d'uns llàpissos, perquè m'encanta dibuixar.
L'estiu passat vaig guanyar un premi de dibuix i van possar el meu dibuix a la portada d'una revista.
Com sempre es fa tard i tenim que anar una mica ràpid per arribar a l´hora a l'escola, encara que està a la cantonada. Al carrer Siracussa.
Quin nom més estrany i enigmàtic, penso sempre, desde que vaig aprendre a llegir-ho.
Arribo a les escales de la porta i començo a trobar-me altres companys i companyes de la classe.
Entro a classe, estic contenta, perquè avui em quedaré a dinar al menjador, i podré menjar macarrons amb tomàquet, que m'encanten.
Comença la classe i el primer que fem és un dictat, després ens toca llegir en veu alta,i per acabar hem de fer una expressió escrita explicant què hem fet aquest cap de setmana i al final fer-ne un dibuix.
M'encanta escriure i dibuixar... i acabo la primera. La senyoreta em diu que ensenyi a dibuixar a una altre nena una xemeneia, ja que la fa recta al costat de la teulada de la caseta i sembla que caurà.
Arriba l'hora del pati i la Mercè ve a buscar-me, anem al lavabo, on hi ha una font per beure aigua al mig.
Desprès em porta a un racó del pati i juguem a Superman com sempre.
Jo faig de Superman i ella de Louise.
Recreem l'escena aquella en la que Louise està al seu pis i es presenta en Superman i al final se l'enporta volant.
Nem a dinar al menjador.
De postre hi ha un meravellós arròs amb llet.
Genial!.
De sobte sentim molt soroll al carrer, els cotxes pintant... i la gent tirant petards... resulta que Barcelona acaba de ser nomenada ciutat olímpica pel 1992.
La senyora del menjador ens ho explica i jo penso que falta molt de temps pel 1992.
Tornem a classe i m'entra una mica de son.
Fem matemàtiques i aprenem a sumar i una mica a restar.
Però tothom està excitat perquè s'han asaventat de la notícia.
Així que ens toca fer un dibuix de les olimpiades.
Quan surto de classe nem a la piscina.
Em posso el meu banyador vermell amb dos caballets cossits a una banda, perquè sóc de les millors de la classe.
Quan acabem la piscina la meva mare està a la sortida i m'explica de sorpressa que tindré un germà o germaneta.
I jo li dic que preferiria tenir un germanet.
Després passem per casa i agafem el gat lligat amb una cadena de gos petit el portem a passejar pel parc de Sant Joan, que és aprop.
Allà em trobo a la Mercè un altre cop i juguem una estoneta entre els bancs i l'estàtua que hi ha al mig.
Sempre que estic amb ella m'ho passo molt bé, molt millor que amb cap altre nen o nena.
És molt maca i eixerida, ella podria jugar amb qui volgués, però sempre prefereix quedar-se a jugar amb mi. Però hem de jugar les dues soles, no vol mai que vingui ningú més.
M'acarícia, em dona petonets al coll, i sempre em porta de la ma.
El día que em vaig tallar el cabell molt curt, com el meu tiet que s'ananava a la mili, va estar tot el dia acariciant-me el cap.
I a mi m'encantava sentir les seves carícies i calor.
Sempre jugavem a mares i pares.
Ella era la mare i jo el pare, i a vegades li deixaba jugar a la Bea, perquè fes de filla.
Tenía sis germans, gairebé tot germanes, més grans que ella.
Tenien una ferreteria al carrer devant del balcó del meu pis.
Les dues pensavem, donàvem per fet, que estariem sempre juntes, no teniem preocupacions, símplement jugàvem sempre sense parlar gairebé.
Solament ens calia una mirada. Amb 6 anys.

18.12.08

Ara

Estima'm no és una de les paraules que més es fa servir a Internet.

"com una idiota que conta el temps perdut
entre un "ja ens veurem" i un "avui no puc" (...)by Un Suc de Taronja.


Paraules que al llegir-les t'inunden de ple, paraules d'ara, d'avui, de sempre...
que mai acaban d'esborrar-se,...
Les dents trencades, els ulls mullats, la cara freda i groga, les mans seques...
els llavis tallats, el cap enboirat...
els somnis espremuts... de qualsevol record instantani... d'algún tros d'història d'alguna sèrie de la tele...
potser et recorda a tu, potser et recorda allò que t'agradaria ser ... i no pots...
no vull ser res, ni reina,... ni més ni millor... que res...

Les raons, la maduressa, saber què és el que importa i les prioritats; saber que el que importa pot esperar però les prioritats no.
Ens queixem massa, malgastem massa energia que podriem aprofitar en sentit positiu.
Sense viatges, sense blanc, sense companyia, sense aventura, sense res, estic plena.

Un plàtan, se'l va menjar a mossegades, una darrera de l'altre. No em deixava per mi ni un pessic. I al final un petó inesperat a la galta...
Ara ja entèn les coses, ara ja pren decissions per ell mateix... decideix quan i com i a qui li fa un petó.

L'estació de metro, el banc, resta desert.
La imatge és absurda, a ningú l'interessa un trist banc solitari, vell.
Si sabem tota la gent que s'ha assegut en aquell banc durant tots els dies de la seva existència, comprenem llavors la seva importància.

El no res, el vuit potser és molt més del que ens pensem....
L'amor s'ha de cuidar com es cuiden les plantes, regar-lo una mica cada dia, possar-li música dolça i tènue, cantar-li, treure-li les coses dolentes que poden sortir... tenir-ne cura...

L'amor és un tressor, l'amor es gratis, l'amor és a tot arreu, és en els ulls de qui mira... però de vegades no pot evitar... sentir amor....

Les persones som els únics éssers vius que podem sentir dos sentiments contrapossats a la vegada per una mateixa persona: odi i amor.

Si sents odi per algú és que l'has estimat, l'estimes...

5.12.08

Luna

La luna al frente, la luna mora...
al detalle una estrella extraña, que no suele estar...star...
Lunes día comunicativo...luna creciente...
buen día para cortarse el pelo, porqué así no te crecerá tan rápido...
Miro al cielo...
y no veo nada más... a través de la calle Mallorca,
encima de mi moto... una luna mora, con su estrella que la relumbra...
cuán tonta pensé que soy, que fui... por pensar absurdas anécdotas,...
que nadie valora, nadie...
después de unos minutos... seguía mi travesía por las calles del eixample...
en busca de conocimiento...filosofía...

-."Hay gente que pasa por la vida sin darse cuenta de las cosas que valen de verdad la pena en ésta vida, yo lo se porqué estuve al borde de la muerte(...)" - Laia / Jueves.

-. "No se es de verdad catalanista, si no se es independentista, sinó eres cualquiera cosa(...)".-Lutxana / Viernes.

-. "No echas de menos dormir con esa persona, abrazarla por la noche,...".- Lutxana.
-. "No, porqué es todo falso, prefiero dormir sola ... que mal acompañada, intento evitar sufrir".- Laia / Domingo.

Me paro en el semáforo de la calle Balmes, espero mientras miro el mobiliario urbano, los adornos navideños que integran a los hoteles en su entorno... una mujer mayor escucha los villancicos y mira las fachadas, se deslumbra... bueno si consiguen alegrar el día a esa mujer, habrá valido la pena... pienso...

Sigo esperando, el semáforo en esa calle tarda mucho...
Miro los carteles culturales, que luego servirán para bolsos, que cuelgan de los plataneros...
Hay un cartel todo negro, pone...
"Així és com veu la vida una persona que pateix depressió"....
En ese momento pensé que realmente tengo depresión... porqué no podía dejar de pensar en imágenes recreadas en mi mente de ti con otras personas...
Ha habido momentos de éstos tres meses, que realmente he creído que no lo podría superar, ni soportar... la rábia corre por mis venas...

Una moto se para a mi vera... conduce una chica de unos 35 años, mira al cielo, y me dice...
-. Eii, ¿has visto la luna?, a que tiene una estrella que nunca tiene ahí... está preciosa ¿a que si?....- Mujer de la moto desconocida.
-. Sí está muy bonita, esa estrella parece un satélite, brilla muchísimo....- Lutxana (Lunes 18,40h).
Y una tremenda sonrisa me iluminó el alma... y hizo entrar un poco de calor ajeno en mi cuerpo... frío.. helado... congelado... por el odio... pero el odio no me deja pensar... y quiero pensar, pensarlo todo... recordar los buenos momentos...
y eso intento quedarme con lo bueno...

Luego al volver de clase,... anduve con la moto de nuevo... ésta vez por la calle Consell de Cent, calle que creo que me da suerte... y siempre que paso por ella pienso... ahora me gustaría que estuvieras sentada detrás mio en la moto (por eso tantas veces que has ido detrás mío en la moto, me he girado o te he tocado mientras conducía... para comprobar que no era un sueño, que era verdad que estabas ahí... ahora ya nuna más volverás a estar), y que fueramos a casa a cenar... o a tomar algo a algún lugar cualquiera...


Hacía un frío terrible, en la moto más...
me paré en otro maldito semáforo a esperar mi turno... y un hombre en su moto también paró a mi izquierda...
gritó y me dijo ¡Qué frio joder!....
y volví a sonreir... de la extrema forma de gritar del hombre... que me miró par que confirmase si o si su afirmación....

El domingo vi la película Swenney Tod, que compré un día para ver contigo, pero como no volviste,... la vi con mi amiga y vecina Laia...
Genial el vestuario, los decorados, el estilismo... emocionante, y gratificante que exista una persona con exactamente el mismo gusto que yo... incluso mejor...jajaja
... situada la escena en la segunda parte del siglo XIX... nada más y nada menos que en L o n d o n .... qué grande,... parecía todo un inmenso Candem...
podían hacer un Portaventura.. sólo de Tim Burton... fliparía!!!...sería tan genial!!!

Díce un text del facebook que soy como Robert Smith, me encanta...

Ésta noche hay una fiesta de los 80, mi música preferida...
sinceramente... el domingo una cena.. de las que se van, que al final se van de verdad... con su perro Chema...y luego fiesta carthir... lo q sea...

Para ser inolvidable, tienes que ser diferente.

Para que alguien engañe, tiene que tener a alguien que se deje engañar.

Nadie es imprescindible.

Ayer (Jueves) fue un día normal, tranquilo, pero genial a la vez... ya que me daba absolutamente igual que estuvieras con alguien.. donde fuera y como fuera, ...
No quiero nada malo para ti, ni para mi..
...si tú piensas eso es porqué tú si que actúas de esa manera... (manual básico de psicología)...



El 1 de junio de 1979 era luna creciente,
La noche del 13 al 14 de enero del 2007 era luna decreciente...
Éste fin de semana la luna esá creciente... hay luna llena el día 12 de diciembre...