Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2008

तरु banya

Treu banya, i si cal treu allò que danya... que fa mal... que rasca...que punxa...
podria ser el millor moment de la nostra vida...
podrien ser les paraules més dolces del món...
podría ser una miqueta de lluentor i esperança... però segueix ferint a poc a poc... a cada pas... no pot parar...
Els silencis que no amaguen res mes que res, les paraules sordes, els somriures trencats, desprès de cada mirada entrebancada...
m'arreglo el millor que puc... el millor que tinc,... no m'agrada semblar allò que no sóc, no vull ser un fantasma arrastrant el seu lastre... de neguits, de pors d'incertesses, cobertes amb noms cars i classistes...
sempre tinc un toc fetixista... alguna cosa de la que t'enamores... què és potser perfectes.. i la vols, i et fa sentir millor...
miraba al mirall del meu devant, miraba la cara que hi sortia...
somnric sempre que em veig allà on sigui,... encara... sempre hi ha sorpresa... si tu ho vols...
estic cansada, no tinc ganes d'esforçar-me més...
solame…

moments i música

Escolto les cançons que sonen allà on sigui, escolto les melodies de les cançons del disc que hem vas regalar el dia de sant Jordi,.. escolto… i miro tot el que m’envolta, escolto… i penso en els records que m’he quedat d’aquell dia, el teu somnriure al sol, la teva ma no hem deixava anar ni un segon… i el meu cor bategant per arribar a temps de trovar-te allà… tot plè de gent però no veía res mes que el teu cos navegant entre tots, la teva pressència de sobte… no se com fer-te sentir la dona més especial de la meva vida, no se com fer-te entendre… que tot el temps m’ho passo pensant en tu… potser les coses no cal dir-les, sinó que es demostren amb els fets dels dies, dels moments…treu banya i apunta al cel… m’agradaven els cargols de petita, hem podía pasar hores mirant-ne un… de ben aprop… tantes hores com m’agradaria poder-te mirar i remirar… cada instant de cada sentiment que desperti la teva mirada…
Treu banya cap al cel… se’n fila…
La ciutat era plena de flors, però la més dolça n…

मोमेंट्स इ música

Escolto les cançons que sonen allà on sigui, escolto les melodies de les cançons del disc que hem vas regalar el dia de sant Jordi,.. escolto… i miro tot el que m’envolta, escolto… i penso en els records que m’he quedat d’aquell dia, el teu somnriure al sol, la teva ma no hem deixava anar ni un segon… i el meu cor bategant per arribar a temps de trovar-te allà… tot plè de gent però no veía res mes que el teu cos navegant entre tots, la teva pressència de sobte… no se com fer-te sentir la dona més especial de la meva vida, no se com fer-te entendre… que tot el temps m’ho passo pensant en tu… potser les coses no cal dir-les, sinó que es demostren amb els fets dels dies, dels moments…treu banya i apunta al cel… m’agradaven els cargols de petita, hem podía pasar hores mirant-ne un… de ben aprop… tantes hores com m’agradaria poder-te mirar i remirar… cada instant de cada sentiment que desperti la teva mirada…
Treu banya cap al cel… se’n fila…
La ciutat era plena de flors, però la més dolça n…

dia gris

De quin color es el teu dia?
Dones que van i venen, esborrar....netejar...
El temps i la gent se'n van, i millor, no fos cas que tornin.
Semblava que sortia el sol, semblava que arribarien els dies bons, pero els dies van variant de color.. com tot...
Ara plou, no para de ploure, tot el que volien que plogués.
Després de tants caps de setmana de sol i amagada, ara que sortia el sol a la meva vida, ara plou...
Esperar a que torni la calma... mirar per la finestra, veure com cauen les llágrimes dels núvols,...
com ballen les fulles...
com es despentinen les copes dels arbres...
la nit, es freda amor...
si no et tinc aprop...
si t'amagues...
si les teves paraules son aspres...
la música es la mateixa, cada dia, la que jo trio...
diuen que a la vida tens allò que dessitjes...
diuen que tinguis cura amb allò que dessitjes perquè es pot fer realitat...
... ens tornarem a trobar allà on tu vulguis...
qualsevol ciutat, si estàs tú, és la ciutat de l'amor...
els moments... els records, no sé on a…

SLALOM PER LA DIAGONAL

Cada matí surto de casa i atraveso tota la diagonal de punta a punta per arribar a la meva nova feina.
Sense café i sense nicotina, travesso tota Barcelona, esquivant cotxes, motos, faig slalom d'altura, sense perdre el control, semàfors, policia, crits, bojos, cares de son, linies blanques, gasolineres, temps, esperes.
Barcelona, Mozambique, Tarragona, Las Vegas.
Cap de setmana diferent.
Les noies que mai han tingut orgasmes, les que búsquen refer el seu cor trencat recentment, les que prefereixent foradarse el nas i el cap, les que canten, les que somriuen, les que pasen de tot, les que miren, les que se'n van a casa.
He deixat d'esperar, he començat a referme del no res.
Tornar i seguir.
La platja m'espera.
Família, nadons, avia, mare, germana, pare, tiet, tietes, gossa, amigues.
La nit, la sorra, la lluna ja no hi és, s'ha amagat, o haurà caigut.
Cervessa, estels perduts, avions quiets, somriures, el xinès ens porta el menjar al xiringuito, no vol propina. Es diu Josep,…