24.5.08

तरु banya

Treu banya, i si cal treu allò que danya... que fa mal... que rasca...que punxa...
podria ser el millor moment de la nostra vida...
podrien ser les paraules més dolces del món...
podría ser una miqueta de lluentor i esperança... però segueix ferint a poc a poc... a cada pas... no pot parar...
Els silencis que no amaguen res mes que res, les paraules sordes, els somriures trencats, desprès de cada mirada entrebancada...
m'arreglo el millor que puc... el millor que tinc,... no m'agrada semblar allò que no sóc, no vull ser un fantasma arrastrant el seu lastre... de neguits, de pors d'incertesses, cobertes amb noms cars i classistes...
sempre tinc un toc fetixista... alguna cosa de la que t'enamores... què és potser perfectes.. i la vols, i et fa sentir millor...
miraba al mirall del meu devant, miraba la cara que hi sortia...
somnric sempre que em veig allà on sigui,... encara... sempre hi ha sorpresa... si tu ho vols...
estic cansada, no tinc ganes d'esforçar-me més...
solament veig cames que m'adavanten per veure'm caure més malament...
potser és culpa meva, no triar bé... la gent, confiar per confiar... no tinc res a perdre, pensaba sempre, pero perdo el temps...
no vull ser interessant per ningú més que per mi mateixa...
no vull esperar a ningú més, a res... no vull marxar, vull quedar-me i que a la fí les coses hem surtin bé...
sona la música d'algun telèfon perdut, algú que te la sort d'escoltar paraules d'amor...
algú que vol estar amb algú altre que també vol estar amb aquest algú...
algú que pot confiar en algú altre, que pot confiar en aquell algú....
parlar per parlar, per que passi el minut diari degut... no cal...
aquella tarda, anava arreglada ....
perquè he de tenir por d'espatllar les coses?
coses que no m'agraden com son...
perquè no puc dir la meva... per què ningú s'interessa de veritat...
tan li fot...
moments pel record entre hores per l'oblit,... per desesperar-se i tornar-se boja...
el temps passa...les coses pasen...
el dia a dia és el que importa... no hi ha dia a dia.---
no hi veig res... no veig il.lusió... i fa perdre la meva...
tan se val tot...
mal amb paraules... allunyant-me... atada a la espera...
però no tinc res més...
solament roda pel meu cap ... veure la imatge, la sombra sota la pluja,... d'una noia que volia anar allà on sigui que sembli que pot haber-hi alguna cosa creativa--
no trobo cap altre rao positiva...

12.5.08

moments i música

Escolto les cançons que sonen allà on sigui, escolto les melodies de les cançons del disc que hem vas regalar el dia de sant Jordi,.. escolto… i miro tot el que m’envolta, escolto… i penso en els records que m’he quedat d’aquell dia, el teu somnriure al sol, la teva ma no hem deixava anar ni un segon… i el meu cor bategant per arribar a temps de trovar-te allà… tot plè de gent però no veía res mes que el teu cos navegant entre tots, la teva pressència de sobte… no se com fer-te sentir la dona més especial de la meva vida, no se com fer-te entendre… que tot el temps m’ho passo pensant en tu… potser les coses no cal dir-les, sinó que es demostren amb els fets dels dies, dels moments…treu banya i apunta al cel… m’agradaven els cargols de petita, hem podía pasar hores mirant-ne un… de ben aprop… tantes hores com m’agradaria poder-te mirar i remirar… cada instant de cada sentiment que desperti la teva mirada…
Treu banya cap al cel… se’n fila…
La ciutat era plena de flors, però la més dolça no hi era… camino pels carrers més romàntics, escolto les cançons d’amor… i voldria ballar-les totes, amb tú, cantarte-les a cau d’orella… besar-te,… abraçar-te… sentir-te…
La gent ballaba… no se perquè cada cosa que veig i que tinc a prop m’agradaria poder-la viure amb tú… te’n vas i tornes… però sempre estic amb tu, sempre et porto amb mi… sempre et busco a la lluna, a les estrelles, a l’horitzó i et llenço un petó per que el rebis allà on estiguis…
Perquè tot et surti millor, perquè estiguis feliç…
La meva germane, el seu nen, és el meu nen, també… amb uns ulls gegants de color blavós… sol cal mirar-lo i riu sense parar… te enamorades totes les dones de la meva familia, matriarcal… la meva mare, la meva avia, les meves tietes, les meves cosines, tantes i tantes dones… i ara també el meu nebot segon, el fill de la meva cosina… sempre que el veig dorm, més primet, més fi, més delicat… com la seva mare… amb la que tantes estones he passat, jugant, barallant-nos, cridant, dient mentides, penjant roba, castigades a la vegada… sempre buscavem llocs on poder fer una caseta que fos nostra, on ningú ens manés… sempre dèiem que viviriem juntes de grans… a Barcelona… però sempre acabavem barallades… ara es casa..
I hem mira,… amb una mica de tristor, com dient-me… mira on estic…no se ben be que faig…
Les mirades diuen més que totes les paraules del món, i si no entens una mirada, mai la podràs entendre a través d’una llarga explicació…cal tenir sempre una mica de sentit de l’humor… cal no perdre la il.lusió… cal patir una mica… perquè lo millor sempre tarda una mica més en arribar…
Els millors moments sempre son els moments més inesperats, les sorpresses,… derrepent s’escolta una música extranya al meu ordinador…no sé d’on pot sortir…
Tanta gent que estimes i que saps que voldria estar-se unes hores parlant amb tu… parlant dels seus neguits… i t’allunyes… vols ficar una mica de terra … no vols involucrar-te més… quan vegi la meva cosina casar-se… se que ploraré… ploro ara solament de pensar-ho… ploro per tots els moments feliços que hem viscut juntes… ploro perquè no puc trovar cap regal que demostri tot el que l’estimo … sempre la vida et fa sentir impotent… potser ella es una de les persones que més he conegut i més hem coneix, per això moltes vegades no calen les paraules.. i d’altres ens estem dues hores parlant per telèfon… està feliç amb el seu fill, el seu pròxim marit també crec que la fa bastant feliç, a la seva feina és feliç…
Recordó un dia que la meva mare i la seva, que son germanes, i que sempre confonen pel carrer, ja que s’assemblen una mica… ens van manar estendre la roba… cosa que nosaltres dues odiavem… així que vaig pensar perquè no fèiem una broma.. i la vam liar..van penjar la roba muntant-la una amb l’altre, les calces a sobre dels pantalons, ficades, els sostenidors fent d’ulls d’una cara imaginària… però be a elles no els hi va fer tanta gràcia i ens van castigar a fregar els plats… sempre fregavem nosaltres desprès de dinar… feiem un bon equip, jo ensabonava i ella aclarava i col.locaba les coses al seu lloc… jo, per això, sempre amb guants…
Ella sempre tenia molta més cura de tot que jo, te dos anys menys, però gairebé sempre ens regalaven el mateix, perquè passàvem les tardes després de clase juntes, els caps de semana, les vacances… era inevitable… ella sempre volia la meva pitufina, i jo el seu gargamel i el gat… ella sempre es menjava el meu esmorçar i jo el seu… a ella li agradaven les meves cintes de casset dels mosqueperros i a mi la seva de Dragones y Mazmorras… vèiem juntes Els Monsters, Els Bobobobs, i desprès dels anys Sensación de Vivir…mai hem anat juntes de festa…solament a les festes del poble …que son les millors no obstant… amb ella vaig agafar la primera borratxera beguent vodka amb llimona… veía dues llunes.. amb ella vaig cantar a l’escenari de l’orquestra el Tractor amarillo… amb ella ballava i no hem feia vergonya com hem podía fer amb les altres noies… amb ella vaig fumar el primer piti, robat del paquet de la seva mare…ella després mai més ha fumat… i va resultar un cop que ella sortia amb un noi, i el germà d’aquell noi volia sortir amb mi,.. i un dia va manar els quatre al cine a veure una de les pelis que més m’agraden Grandes Esperanzas… ella hem llegia Dracula les tardes de pluja… i ens rèiem plegades amb allò que deia el Jonathan (el jove mossegat pel Dràcula) … avui hem menjaria un elefant… vaig veure la primera vegada que es feia un petó amb un noi…i ella va veure el primer noi amb el que hem vaig fer un petó… amb ella vaig anar una nit de cap d’any a les 23.45 pel carrer …i vam sentir que no hi havia ningú, tothom era on fos…. Les dues soles al carrer…desert… vam sentir la mateixa idea de plenitut… al mateix lloc on una tarda vam enviar un sobre amb una moneda enganxada en comptes d’un segell,… i ara m’envia e-mails tontos… i d’altres interessants… guarda tots els dibuixos i poesies que escrivia quan era petita i ella hem demanava que si sel’s podía quedar… tantes coses i tants moments… que ara semblen tant especials… i en el seu moment… eren uns mes…ella sempre tan primeta, amb els seus ulls grissos, els seus cabells rossos i llissos, fent olor a Chispas… la nostra colònia preferida… jo moreneta, amb ulls marronets, sempre amb una mica de panxa…i amb els cabells curts com un nen… ella amb la seva bici de color rosa i jo amb la meva vermella… son les dues de la matinada… tu estaràs dormint…. Tothom dorm menys jo, menys totes les dones i homes que no dormin…
Ahir et vaig trovar a faltar… volia que estiguessis amb mi al tren cap a Girona, volia ballar amb tu totes les cançons,… volia bessar-te…volia dormir amb tu al sac de dormir…volia despertar-me amb tu sentint música country per la finestra… esmorçar amb tu al bar de la cantonada… tornar a Girona… veure les flors… veure el nostrereflex amb calma a l’aigua del riu… Girona ens espera perquè algún dia anem plegades a passejar-la, un dia que no hi hagi tanta gent… un dia… potser ven aviat … que hi toca Pastora…
http://www.individuocultmusica.org/index.php?sec=2&PHPSESSID=0b0dce7328fd9894f663e26343a3cac9
Divendres 16, 23h… gratuït… jardis fora de la muralla….
T’espero allà.
Bona nit i bon dia.

मोमेंट्स इ música

Escolto les cançons que sonen allà on sigui, escolto les melodies de les cançons del disc que hem vas regalar el dia de sant Jordi,.. escolto… i miro tot el que m’envolta, escolto… i penso en els records que m’he quedat d’aquell dia, el teu somnriure al sol, la teva ma no hem deixava anar ni un segon… i el meu cor bategant per arribar a temps de trovar-te allà… tot plè de gent però no veía res mes que el teu cos navegant entre tots, la teva pressència de sobte… no se com fer-te sentir la dona més especial de la meva vida, no se com fer-te entendre… que tot el temps m’ho passo pensant en tu… potser les coses no cal dir-les, sinó que es demostren amb els fets dels dies, dels moments…treu banya i apunta al cel… m’agradaven els cargols de petita, hem podía pasar hores mirant-ne un… de ben aprop… tantes hores com m’agradaria poder-te mirar i remirar… cada instant de cada sentiment que desperti la teva mirada…
Treu banya cap al cel… se’n fila…
La ciutat era plena de flors, però la més dolça no hi era… camino pels carrers més romàntics, escolto les cançons d’amor… i voldria ballar-les totes, amb tú, cantarte-les a cau d’orella… besar-te,… abraçar-te… sentir-te…
La gent ballaba… no se perquè cada cosa que veig i que tinc a prop m’agradaria poder-la viure amb tú… te’n vas i tornes… però sempre estic amb tu, sempre et porto amb mi… sempre et busco a la lluna, a les estrelles, a l’horitzó i et llenço un petó per que el rebis allà on estiguis…
Perquè tot et surti millor, perquè estiguis feliç…
La meva germane, el seu nen, és el meu nen, també… amb uns ulls gegants de color blavós… sol cal mirar-lo i riu sense parar… te enamorades totes les dones de la meva familia, matriarcal… la meva mare, la meva avia, les meves tietes, les meves cosines, tantes i tantes dones… i ara també el meu nebot segon, el fill de la meva cosina… sempre que el veig dorm, més primet, més fi, més delicat… com la seva mare… amb la que tantes estones he passat, jugant, barallant-nos, cridant, dient mentides, penjant roba, castigades a la vegada… sempre buscavem llocs on poder fer una caseta que fos nostra, on ningú ens manés… sempre dèiem que viviriem juntes de grans… a Barcelona… però sempre acabavem barallades… ara es casa..
I hem mira,… amb una mica de tristor, com dient-me… mira on estic…no se ben be que faig…
Les mirades diuen més que totes les paraules del món, i si no entens una mirada, mai la podràs entendre a través d’una llarga explicació…cal tenir sempre una mica de sentit de l’humor… cal no perdre la il.lusió… cal patir una mica… perquè lo millor sempre tarda una mica més en arribar…
Els millors moments sempre son els moments més inesperats, les sorpresses,… derrepent s’escolta una música extranya al meu ordinador…no sé d’on pot sortir…
Tanta gent que estimes i que saps que voldria estar-se unes hores parlant amb tu… parlant dels seus neguits… i t’allunyes… vols ficar una mica de terra … no vols involucrar-te més… quan vegi la meva cosina casar-se… se que ploraré… ploro ara solament de pensar-ho… ploro per tots els moments feliços que hem viscut juntes… ploro perquè no puc trovar cap regal que demostri tot el que l’estimo … sempre la vida et fa sentir impotent… potser ella es una de les persones que més he conegut i més hem coneix, per això moltes vegades no calen les paraules.. i d’altres ens estem dues hores parlant per telèfon… està feliç amb el seu fill, el seu pròxim marit també crec que la fa bastant feliç, a la seva feina és feliç…
Recordó un dia que la meva mare i la seva, que son germanes, i que sempre confonen pel carrer, ja que s’assemblen una mica… ens van manar estendre la roba… cosa que nosaltres dues odiavem… així que vaig pensar perquè no fèiem una broma.. i la vam liar..van penjar la roba muntant-la una amb l’altre, les calces a sobre dels pantalons, ficades, els sostenidors fent d’ulls d’una cara imaginària… però be a elles no els hi va fer tanta gràcia i ens van castigar a fregar els plats… sempre fregavem nosaltres desprès de dinar… feiem un bon equip, jo ensabonava i ella aclarava i col.locaba les coses al seu lloc… jo, per això, sempre amb guants…
Ella sempre tenia molta més cura de tot que jo, te dos anys menys, però gairebé sempre ens regalaven el mateix, perquè passàvem les tardes després de clase juntes, els caps de semana, les vacances… era inevitable… ella sempre volia la meva pitufina, i jo el seu gargamel i el gat… ella sempre es menjava el meu esmorçar i jo el seu… a ella li agradaven les meves cintes de casset dels mosqueperros i a mi la seva de Dragones y Mazmorras… vèiem juntes Els Monsters, Els Bobobobs, i desprès dels anys Sensación de Vivir…mai hem anat juntes de festa…solament a les festes del poble …que son les millors no obstant… amb ella vaig agafar la primera borratxera beguent vodka amb llimona… veía dues llunes.. amb ella vaig cantar a l’escenari de l’orquestra el Tractor amarillo… amb ella ballava i no hem feia vergonya com hem podía fer amb les altres noies… amb ella vaig fumar el primer piti, robat del paquet de la seva mare…ella després mai més ha fumat… i va resultar un cop que ella sortia amb un noi, i el germà d’aquell noi volia sortir amb mi,.. i un dia va manar els quatre al cine a veure una de les pelis que més m’agraden Grandes Esperanzas… ella hem llegia Dracula les tardes de pluja… i ens rèiem plegades amb allò que deia el Jonathan (el jove mossegat pel Dràcula) … avui hem menjaria un elefant… vaig veure la primera vegada que es feia un petó amb un noi…i ella va veure el primer noi amb el que hem vaig fer un petó… amb ella vaig anar una nit de cap d’any a les 23.45 pel carrer …i vam sentir que no hi havia ningú, tothom era on fos…. Les dues soles al carrer…desert… vam sentir la mateixa idea de plenitut… al mateix lloc on una tarda vam enviar un sobre amb una moneda enganxada en comptes d’un segell,… i ara m’envia e-mails tontos… i d’altres interessants… guarda tots els dibuixos i poesies que escrivia quan era petita i ella hem demanava que si sel’s podía quedar… tantes coses i tants moments… que ara semblen tant especials… i en el seu moment… eren uns mes…ella sempre tan primeta, amb els seus ulls grissos, els seus cabells rossos i llissos, fent olor a Chispas… la nostra colònia preferida… jo moreneta, amb ulls marronets, sempre amb una mica de panxa…i amb els cabells curts com un nen… ella amb la seva bici de color rosa i jo amb la meva vermella… son les dues de la matinada… tu estaràs dormint…. Tothom dorm menys jo, menys totes les dones i homes que no dormin…
Ahir et vaig trovar a faltar… volia que estiguessis amb mi al tren cap a Girona, volia ballar amb tu totes les cançons,… volia bessar-te…volia dormir amb tu al sac de dormir…volia despertar-me amb tu sentint música country per la finestra… esmorçar amb tu al bar de la cantonada… tornar a Girona… veure les flors… veure el nostrereflex amb calma a l’aigua del riu… Girona ens espera perquè algún dia anem plegades a passejar-la, un dia que no hi hagi tanta gent… un dia… potser ven aviat … que hi toca Pastora…
http://www.individuocultmusica.org/index.php?sec=2&PHPSESSID=0b0dce7328fd9894f663e26343a3cac9
Divendres 16, 23h… gratuït… jardis fora de la muralla….
T’espero allà.
Bona nit i bon dia.

9.5.08

dia gris

De quin color es el teu dia?
Dones que van i venen, esborrar....netejar...
El temps i la gent se'n van, i millor, no fos cas que tornin.
Semblava que sortia el sol, semblava que arribarien els dies bons, pero els dies van variant de color.. com tot...
Ara plou, no para de ploure, tot el que volien que plogués.
Després de tants caps de setmana de sol i amagada, ara que sortia el sol a la meva vida, ara plou...
Esperar a que torni la calma... mirar per la finestra, veure com cauen les llágrimes dels núvols,...
com ballen les fulles...
com es despentinen les copes dels arbres...
la nit, es freda amor...
si no et tinc aprop...
si t'amagues...
si les teves paraules son aspres...
la música es la mateixa, cada dia, la que jo trio...
diuen que a la vida tens allò que dessitjes...
diuen que tinguis cura amb allò que dessitjes perquè es pot fer realitat...
... ens tornarem a trobar allà on tu vulguis...
qualsevol ciutat, si estàs tú, és la ciutat de l'amor...
els moments... els records, no sé on aniràn...
semblaves tan feliç ahir....
era feliç jo...
però sempre penso en aquest moments, que semblen perfectes,
que tot no pot ser... que alguna cosa fallarà...
i sempre passa... no se si sóc jo que provoco el negre... o si ja hi era..
però passa...
la boira amaga el mar... no es veu re amb aquest temporal...
no vols venir... podría anar-hi jo, potser no tens ganes ...
potser he de deixar de pensar tant en mi...
no se què fer ni què dir, i a ningú l'importa...
voldria fer tot el que calguès,
voldria dir allò perfecte... però no sóc perfecte...
però no se que dir...
solament esperar el teu retorn...
a veure les flors a la ciutat que vulguis... i olorar-les juntes...

5.5.08

SLALOM PER LA DIAGONAL

Cada matí surto de casa i atraveso tota la diagonal de punta a punta per arribar a la meva nova feina.
Sense café i sense nicotina, travesso tota Barcelona, esquivant cotxes, motos, faig slalom d'altura, sense perdre el control, semàfors, policia, crits, bojos, cares de son, linies blanques, gasolineres, temps, esperes.
Barcelona, Mozambique, Tarragona, Las Vegas.
Cap de setmana diferent.
Les noies que mai han tingut orgasmes, les que búsquen refer el seu cor trencat recentment, les que prefereixent foradarse el nas i el cap, les que canten, les que somriuen, les que pasen de tot, les que miren, les que se'n van a casa.
He deixat d'esperar, he començat a referme del no res.
Tornar i seguir.
La platja m'espera.
Família, nadons, avia, mare, germana, pare, tiet, tietes, gossa, amigues.
La nit, la sorra, la lluna ja no hi és, s'ha amagat, o haurà caigut.
Cervessa, estels perduts, avions quiets, somriures, el xinès ens porta el menjar al xiringuito, no vol propina. Es diu Josep, sense "H".
La Laia es perd com sempre, la Ira prepara la cachimba, la Miriam somriu, la Sara demana aigua a les de la barra, i les ones segueixen al seu ritme repicant.
Nit màgica, nit de despertar a la realitat.
De l'amor a l'odi hi ha tan sols un pas.
Però al final el temps se'n va i no dona temps.
Les finestres de l'eixample se les estàn quedant totes els giris milionaris.
Les dones bojes per sentir-se estimades, per sentir alguna cosa, a la que anomenen amor.
Qué vols un peto?
Una nit de passió?
Vols viure tota la vida amb mi?
No vols res?
Vols ferir-me?
Prefereixo la llum del sol, els dies clars, veure la brisa del mar, dibuixar tranquila en el tren, escoltar el silenci, que ballar amb la mort cada nit.
La gent que entra i surt de la teva vida, la gent que es desfà de tu, que perd allò que diu que tant valiós era que jo li havia aportat. La goma d'esborrar allò que et fa nosa, per estar compromessa amb no se qui nou.
Si vols aconsseguir fer-me mal, potser encara ho fas, si vols veure'm malament, quin sentit te la teva existència?
Si no vols les meves coses ja les pots llençar, o cremar.
No tinc ganes de veure't.
Així no.
Potser no tinc res, però no vull tenir aquest mal rotllo, males energies fora!
Potser el mar està molt lluny, vist desde la meva finestra, però està.
Potser prefereixes fer-me mal que fer-me sentir be, jo ho he intentat tot aquest temps, fer-te sentir be.
Però veig que no ha servit per res.
El temps pasa, i no vull perdre ni un segon mes.
No vull res de tu ni de ningú.
Les finestres les tinc obertes perquè entri el sol, de bat a bat.
La porta està tancada, si algú vol algu que truqui amb el seu puny tant fort com per que se senti.
I solament queda la pregunta a mi mateixa, com m'he pogut equivocar tant amb tú?,¿com m'has pogut enganyar tant?, ¿Com hem puc equivocar tantes vegades?
No val la pena perdre més energies, la música se me'n porta allà on dessitgi ella,
sempre hem persegueix, allà on vaig. Bossanova, siusplau!
El dolor dura tant com vulguis tu seguir plorant, o rabiant, o odiant, en aquest cas.
El cap de setmana que ve es presenta emocionant i variat,
unes volen anar a la muntanya, altres de festa a Girona, altres se'n van, i altres es queden per anar a l'horribilis festa militar que hi haurà al Silk, potser millor quedar-se al Xiringuito.
O a casa veien alguna pel.ícula vella.