20.3.08

Barcelona, ciudad de vacaciones.

Barcelona, ciudad de vacaciones. El resort de la meva vida .
Avui és un dijous gras, és setmana santa perquè a algú, aquell que fa els calendaris, li va bé així, sinó ho sería una altre.
Aquest any ho ha possat tot molt apilotonat, carnestoltes, les falles, setmana santa, el dia del pare; al Google ja no saben que possar d'hornamentació a les lletres del seu logo.
Salut, i força al canut.

Hoy tu nivel intelectual es del 0%: es aconsejable evitar absolutamente los estudios demasiado absorbentes. Tu nivel físico es del 81%: podrás dedicarte con excelentes resultados a tu deporte preferido.Por último, tu nivel emotivo es del 0%: aplaza las discusiones con tu pareja!
El millor croisant de xocolata del món.

M'encanten els croisants de xocolata, em menjo gairebé un al dia.
Cada matí.
Podria fer una sel.lecció dels millors de Barcelona.
No hi ha ningú pel carrer, son les nou, com tots els díes, la mateixa ruta, però avui el tràfic ha desaparegut com per art de màgia.
Millor fer alguna cosa que no fer res.
On està la gent?
De viatge, durmint, fent l'amor, d'excursió, mirant la tele, descansant, reparant el lavabo, donant de mamar al seu nou fill, escoltant música...
jo escric per aquí...

¿Qué es el RSS?
RSS quiere decir Really Simple Syndication. El RSS no es más que una forma de distribución de contenidos que identifica las partes más importantes de una pieza informativa, como puede ser el título o la entradilla de una noticia. Mediante un lector o agregador de RSS, el usuario se puede suscribir a una publicación y ver, cada vez que se conecte al lector, si hay contenidos nuevos y echar un vistazo a la información básica antes de entrar a la pieza entera publicada en la web. Los lectores y agregadores de RSS no sólo permiten leer una única publicación, sino que facilitan la suscripción a miles de webs y blogs de todo tipo.


Hoy tenemos nuevo proyecto para Kinder Bueno, a ver si Vane me pasa el briefing y así podemos empezar.
Ayer hicé la presentación delante de la jefa de mis propuestas de imagen para las marcas y para imagen de la agencia, le sugerí un toque especial, y ahora debería hacerle un ejemplo, pero estoy aquí escribiendo.
Me he acostumbrado a vivir al límite, con sobrada emoción equidistante, sinó quizás será por eso que a veces la vida me parece aburrida, soy una valiente, una aventurera nata,
Sinvergüenza.

Avui serà un dia solitari com tots els altres, compartiré el meu temps amb la gent de la feina i després amb els de classe per fer el treball, i per últim amb el meu gat, que em mira amb cara d'estranyat.
Badalla.
Ell que fa a la seva vida?

Hoy hacen:

FUTURE SHORTS Barcelona jueves, 20 de marzo de 2008 22:30 Horasen MAUMAU
Última oportunidad para disfrutar de la selección del mes de marzo de FUTURE SHORTS. Que dos veces al mes, visita el lounge club maumau con su exquisita selección de cortos internacionales. Una excelente oportunidad para descubrir cortometrajes inéditos de gran calidad en un espacio ideal para las proyecciones como es el maumau. Un must en tu agenda. Consulta aquí dentro su programación.

y mañana:

SÓLO PARA CORTOS: Muestra Itinerante Palmarés 2007viernes, 21 de marzo de 2008 22:00 Horasen MAUMAUEl Festival Sólo Para Cortos ya prepara su 5ª Edición y mientras tanto para calentar motores visita el espacio MauMau con su Muestra Itinerante, una espéndida selección de cortometrajes de temática social que incluye todos los cortos ganadores de la edición del 2007. Una cita imprescindible para los amantes del cortometraje.

19.3.08

La solució.

La solució a molts problemes està a punt d'arribar, tindràs la oportunitat de mirar al teu futur amb més seguretats i tots els objectius estaràn al teu abast.
Ets part de Barcelona, o és la ciutat que forma part de tu.
Les teves coses ja no hi son. Estan amb tu.
El llit mig fet.
Les cançons que van sonant.
No fan res a la tele.
Bona nit.
Sense petó.
Què és el RSS? Ni idea.
T'enyoro. Et trobo a faltar al voltant.
Imatges retro, vintage. Decoración a base de hornamentació floral digitalitzada, vectoritzada.
Els treballs, les feines.
Et fa feliç el que fas cada dia?
Juguem amb totes les cartes que m'he trobat pel carrer.
La baralla cau i s'escampen.
Un nen que juga sempre i les tira per la finestra.
El nen que va venir de la meva ma a l'habitació la tarda que tu dormies, el nen que pinta les parets, el nen que dispara spray d'aquells de colors fluor de les festes de Gràcia.
Qui és Job?
Sis milions de dólars.
Té els ulls blaus.
La diferència, de tornar a casa, plou, i no hi ets al meu darrera.
No noto les teves mans.
Però noto els records de tu.
La diferència de no portar darrere meu de la moto a la noia més maca del món.
Avui pujaré per la Gran vía a veure si està il.luminada la torre Agbar.
Bona nit, sense petó.
El telèfon s'esgota.
Tu treballes, jo no.
Avui és como un divendres.
Aquests divendres sense res.
Díes de tele, de res.
Potser comenci a llegir, potser comenci a dormir, tinc internet.
Pintar, perque?
Vull deixar de fumar.
No puc.
Vull fer alguna cosa que hem faci sentir útil.
El futur, no sé.
L'ara, buf, tampoc.
Vaig fent.
Necessito 150 mil dólars.
Canta lligat a la nota. Sempre a la nota perfecte.
Aquell que escriu a trossos, la vida diària està feta de petits bocins de realitat,
peces que es van amuntegant i a vegades formen algúna imatge.
Els colors són de primavera.
Però encara fa fred.
El futur?
Les matrícules no diuen res de la meva realitat, ni els mitjons, ni rentar els plats, ni sentir o presentir com per art de màgia que tornaràs.
Sorpresa!
Presentir, sentir, patir, viure, oblidar, recordar.
Una carta del revés davant de mi. Un altre cop.
La meva ma esquerra no s'aturarà fins arribar a tornar la carta i veure quina és.
Pot ser qualsevol. Però és la més maca, l'as de cors.
Quin colom series, si fossis un colom de Barcelona? Seria un colom blanc, el símbol de la pau.
Jo seria una gris, una qualsevol, una més. Potser s'emmegen les gavines, potser m'assetgen les cotorres argentines.
No te'n recordaves? Volia anar amb tu a veure un ball de dansa de nits, de cosos i ritmes.
Tot és plè de símbols.
Consciència còsmica.
Ràpida.
Consciència de que tothom està lligat per fils invisibles lligats al nostre melic.
Sóc una víctima de mí mateixa, o de la societat?
No hi ha solitut, hi ha tristesa, melanconia.
Li molesta que treguin el seu nom del edificis.
Les papallones esborrades.
L'aigua que es bessa.
Els coloms morts de sed.
El pacient anglès.
Somnis per un concurs, per enregistrar.
L'energia que ens uneix i ens fa ser inquietants els uns davant dels ulls dels demés.
Ni t'enenteres.
És la llei de Murphy, la de la cervesa perfecte?
No, d'aquella que diu que quan surts del vagó del tren sempre sortiràs el més lluny possible de la sortida que et va bé.
Milions de camins que fer cada dia, espectatives, ilusions de que suceeixi alguna cosa meravellosa.
Milions de decissions inevitables, avui sento que si vaig per aquest carrer potser viuré alguna cosa sorprenent, que trenqui la meva rutina improductiva.
Em sento frustrada per no ser rendible?
Tindria que ser un híbrid entre dona i màquina.
Una vampira.
Immortal.
El poble, els records de res emocionant, solament pau i tranquilitat.
Una vegada vaig demanar tenir emocions cada día, una
vegada ho vaig deixar tot per trencar la rutina.
Una vegada vaig tenir que tornar a començar, però en realitat sempre segueixes, sempre plou sobre mullat.
Què faré? Continuar.
No vull rendir-me.
Fer tot el que calgui o pugui, i quan no hem quedin forces, descansaré.
Potser la millor sol.lució seria gaudir dels demés, de l'obra dels demés.
Però jo vull seguir creant, o intentant crear alguna cosa.
Uns cerquen la felicitat, i uns altres saben on trobar-la.
Si no troves la felicitat et tornem els diners.
T'agrada conduir? Tú també pots guanyar. Et cuidem.
Encara sento l'ultim petó que m'has fer aquest matí m'entre em pentinaba, m'entre t'enanaves.
T'atreveixes amb els enemics més terrorífics?
Jugar o seguir jugant. Tens cartes amagades? Les vaques del Caserio. Et refíes?
El meu coll ple de senyals, la gent mira extranya.
Jo no m'enrecordava. No et reprimeixis.
Cuines petites, música de tango al ritme de jazz.
Hi ha gent que pensa que el cap solament serveix per pensar.
Hi ha dones que pensen en la suavitat.
Vull un netejador de llengua i dents.
Els meus amics eviten que hem facin mal.
A cada estic començant a utilitzar invents.
Estalviar. No gastar. Zero pressupost. Celebrities. Camarón. Ana Frank. Tabac.
Així et sentiràs més sana i més positiva. Nova temporada de vides anònimes.
Un somni pels teus cabells. Tu ho vals.
Un altre petó. Vull somiar, vull treballar i cobrar, vull viatjar, vull sentir-te.
Bona nit i bona sort.

12.3.08

Avans que el temps ho esborri II

Votar o no votar.
Votaré sinó venen "els altres".
No votaré que sinó hem trobaré amb tots els del barri i hem cauen malament.
Votaré perquè el meu pare surt a la llista d'un partit.
Fxa't surto a la llista! ... i el meu pare també!!
Com es vota?
El meu pare ha sortit aquest dematí, no se qué deu haver fet avui, si és diumenge!
Potser estaria votant.
Ja has votat? No, aniré després de dinar.
És la vuitena vegada que voto.
Jo no he votat mai.
Jo fa tres mesos que vaig votar per correu.
La del forn em va dir que votaria al candidat més guapo.
No votis al barbes que em dona fàstic!
No votis al de les celles, sembla el Joker de Batman!
Queda un minut menys per la independència.
Vols seguir empassant-ho tot?
Perdre o guanyar.
Tots hi guanyen. Tots ténen i seguiràn tenint un bon sou.
Voteu en blanc.
No voteu.
Voteu!
Un gos amb una taca de forma de cor.
Avans no es podia votar.
Els nens volen votar, els immigrants volen votar.
Un vot decideix entre tants i tants vots?
El poder de la unitat.
Un milió es comença a partir del primer cèntim.
Independència.
Si un mileurista guanya mil euros i la hipoteca val mil euros, com menja un mileurista?
Que donguin gràcies per ser mileuristes.
Guanyo més de baixa que treballant.
Guanyo el mateix a l'atur que treballant.
Quina és la nostra realitat?
Bipolaritat de realitats: Biporealitat.
Confonc la realitat?
Sóc una noia/dona en procés d'emancipació econòmica i personal.
Tants anys fora de casa.
Tants anys a casa.
Tants anys amb una casa per a mi.
Solitut, llibertat.
Vull votar perquè avans no es podia.
Vull votar per poder-me casar algún dia amb alguna noia, o no.
Voto per mi i per tothom.
Cada dia hem llevo pensant en fer les coses millor.
Vull guanyar diners amb la meva feina per poder ser lliure..
Les preocupacions del dia a dia ens fan més fortes.
Desprès de tant de temps ja toca una mica de sort!
La sort és haver-te conegut, amor.
Desperta'm si m'adormo sobre el teu pit, disculpa'm estic a la pau! A la meva pau.
La meva pau ets tu.
Deixa'm ser la teva pau. Siusplau. Si vols.
Ahir va ser un dia rodó.
Espero seguir rodant amb tu.
Vull seguir rodant amb tu.
Un petó.
Bona nit i bona sort.

11.3.08

Avans que el temps ho esborri.

Escriure.
Brainstorming.
Avans que el temps ho esborri. Barcelona.
La Barcelona dels records.
Ahir, dies, hores, anys, períodes, època, cicle.
Esfumar, esvaïr, desfer, oblidar, perdre.
Records de Barcelona.
Barcelona, dies de glòria.
La Barcelona prodigiosa.
Esplèndida.
Luxuria.
Allò que el vent s'endugué.
La ciutat sense temps.
Retrats d'època.
Disfresses d'època.
La ciutat emmascarada.
El misteri.
Tèrbola.
Reflexos.

5.3.08

Algo para recordar

Estos días han sido atónitos...
vuelves a las andadas...
y yo vuelvo a andar sin rumbo...
no tengo ganas de escribir, tengo ganas de hablar... pero no hay tiempo...
sólo hay tiempo para todo lo demás...
todos estos días pienso mil veces en todo, le doy tantas vueltas... y encima mi cuerpo rebienta...
corriendo rambla abajo... llego al mar... ¿dónde está el mar?
¿dónde está mi regalo?
No hay regalo.
Subo las escaleras, luego las bajo a saltos... no puedo más,... el corazón late sin parar...
el cuerpo en rojo... el alma ausente.
La gente no me tiene en cuenta cuando paso corriendo a su lado... ellos pasean... ya queda menos para verte. En una hora estarás en casa y veré tus ojos alegres, en busca de la gente, la noche y todo lo demás.
Busco tus labios.
Mis labios están rotos, me duelen.
Pensaba que era lo más horrible que podía imaginar... las fotos de aquella isla ... me recordaron el hundimiento de mi ... siempre en altibajos... no quiero volver a surcar las holas sin saber donde caerán.
Me ves como algo fácil, como algo que siempre te va a quedar.
Siempre puedes ir soltando cuerda por si acaso te diera por remar.
De vez en cuando tienes ganas de sentir mi piel... y me remiendas todo el tiempo perdido.
Pero me da igual.
Ahora y siempre vuelvo a lo mismo.
A despedazar mis horas en intención y poca recompensa ajena.
Están ausente de mente y cuerpo. Estoy dispersa.
Tantas cosas, y a la vez nada.
Te me escapas.
Me escapo.
Qué quieres que te diga.
La verdad, sólo da más dolor.
Mejor dejarlo todo como está.
Me siento mal, por pensar que todo va mal, por pensar que todo va bien, y en realidad me da igual.
Nada me rebienta, nada me desata, y todo sigue igual.
Si no son unos problemas son otros.
Me llamas y corro por estar a tu lado unos segundos, tus silencios y desprecios.
Y me da lo mismo.
Sólo quería verte, abrazarte, besarte, saber que estás bien.
Tu te escapas entre la gente, la escusa, para dar vueltas, ¿en busca de qué? eso mismo te preguntas tu a ti misma.
Qué quieres.
Cuando estás en la felicidad, no sabes verla.
Dijo aquella de las horas.
Pensaba que en aquel instante empezaría mi felicidad, la felicidad en mi vida, pero no, en realidad, aquel momento era la felicidad.
Bueno volviendo a mis dolores mentales: poder llevar mis treguas... me siento mal, confundo la felicidad con el malestar.
¿Soy feliz cuando te echo de menos?
¿Soy feliz cuando estás?
Tus silencios.
Te da igual, total.
Todo antes que yo.
No preguntas cómo estoy, no preguntas cómo están aquellos que me puedan preocupar.
Cada uno a lo suyo, evidentemente.
Los hombres te tiran su aliento en la cara y tu vuelves.
Sonríes.
Quizás es eso lo que quieres.
Me da igual.
La gente te persigue, tu me persigues con las persecuciones de la gente, y luego soy yo quien sedimenta los momentos.
No se quién será, si será aquella, aquel, o eres tu. O vuelves a ser tu, pero da igual.
A ti también te da igual.
Sigues pensando sólo en lo que a ti te conviene en cada momento.
Puede que hoy hubiera empezado a sentirme mejor, después de estos días, meses ya, en la nada... puede que me hubiera llenado de ilusión que me llamaras, que tubiera la suerte de que fallaran los trenes, para verte, para estar contigo... pero no hay tanta suerte...
no quieres verte entre mis cosas... por si alguien piensa lo que no es... lo que es, ha sido...
lo que somos...
¿quieres sufrir?
¿Quieres correr por mi?
¿Quieres correr?
¿Quieres estar libre para correr?
Yo sólo quiero que me escuches.