Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2008

Barcelona, ciudad de vacaciones.

Barcelona, ciudad de vacaciones. El resort de la meva vida .
Avui és un dijous gras, és setmana santa perquè a algú, aquell que fa els calendaris, li va bé així, sinó ho sería una altre.
Aquest any ho ha possat tot molt apilotonat, carnestoltes, les falles, setmana santa, el dia del pare; al Google ja no saben que possar d'hornamentació a les lletres del seu logo.
Salut, i força al canut.

Hoy tu nivel intelectual es del 0%: es aconsejable evitar absolutamente los estudios demasiado absorbentes. Tu nivel físico es del 81%: podrás dedicarte con excelentes resultados a tu deporte preferido.Por último, tu nivel emotivo es del 0%: aplaza las discusiones con tu pareja!
El millor croisant de xocolata del món.

M'encanten els croisants de xocolata, em menjo gairebé un al dia.
Cada matí.
Podria fer una sel.lecció dels millors de Barcelona.
No hi ha ningú pel carrer, son les nou, com tots els díes, la mateixa ruta, però avui el tràfic ha desaparegut com per art de màgia.
Millor fer alguna cosa que…

La solució.

La solució a molts problemes està a punt d'arribar, tindràs la oportunitat de mirar al teu futur amb més seguretats i tots els objectius estaràn al teu abast.
Ets part de Barcelona, o és la ciutat que forma part de tu.
Les teves coses ja no hi son. Estan amb tu.
El llit mig fet.
Les cançons que van sonant.
No fan res a la tele.
Bona nit.
Sense petó.
Què és el RSS? Ni idea.
T'enyoro. Et trobo a faltar al voltant.
Imatges retro, vintage. Decoración a base de hornamentació floral digitalitzada, vectoritzada.
Els treballs, les feines.
Et fa feliç el que fas cada dia?
Juguem amb totes les cartes que m'he trobat pel carrer.
La baralla cau i s'escampen.
Un nen que juga sempre i les tira per la finestra.
El nen que va venir de la meva ma a l'habitació la tarda que tu dormies, el nen que pinta les parets, el nen que dispara spray d'aquells de colors fluor de les festes de Gràcia.
Qui és Job?
Sis milions de dólars.
Té els ulls blaus.
La diferència, de tornar a casa, plou, i no hi ets al meu…

Avans que el temps ho esborri II

Votar o no votar.
Votaré sinó venen "els altres".
No votaré que sinó hem trobaré amb tots els del barri i hem cauen malament.
Votaré perquè el meu pare surt a la llista d'un partit.
Fxa't surto a la llista! ... i el meu pare també!!
Com es vota?
El meu pare ha sortit aquest dematí, no se qué deu haver fet avui, si és diumenge!
Potser estaria votant.
Ja has votat? No, aniré després de dinar.
És la vuitena vegada que voto.
Jo no he votat mai.
Jo fa tres mesos que vaig votar per correu.
La del forn em va dir que votaria al candidat més guapo.
No votis al barbes que em dona fàstic!
No votis al de les celles, sembla el Joker de Batman!
Queda un minut menys per la independència.
Vols seguir empassant-ho tot?
Perdre o guanyar.
Tots hi guanyen. Tots ténen i seguiràn tenint un bon sou.
Voteu en blanc.
No voteu.
Voteu!
Un gos amb una taca de forma de cor.
Avans no es podia votar.
Els nens volen votar, els immigrants volen votar.
Un vot decideix entre tants i tants vots?
El poder de la unitat.
Un milió e…

Avans que el temps ho esborri.

Escriure.
Brainstorming.
Avans que el temps ho esborri. Barcelona.
La Barcelona dels records.
Ahir, dies, hores, anys, períodes, època, cicle.
Esfumar, esvaïr, desfer, oblidar, perdre.
Records de Barcelona.
Barcelona, dies de glòria.
La Barcelona prodigiosa.
Esplèndida.
Luxuria.
Allò que el vent s'endugué.
La ciutat sense temps.
Retrats d'època.
Disfresses d'època.
La ciutat emmascarada.
El misteri.
Tèrbola.
Reflexos.

Algo para recordar

Estos días han sido atónitos...
vuelves a las andadas...
y yo vuelvo a andar sin rumbo...
no tengo ganas de escribir, tengo ganas de hablar... pero no hay tiempo...
sólo hay tiempo para todo lo demás...
todos estos días pienso mil veces en todo, le doy tantas vueltas... y encima mi cuerpo rebienta...
corriendo rambla abajo... llego al mar... ¿dónde está el mar?
¿dónde está mi regalo?
No hay regalo.
Subo las escaleras, luego las bajo a saltos... no puedo más,... el corazón late sin parar...
el cuerpo en rojo... el alma ausente.
La gente no me tiene en cuenta cuando paso corriendo a su lado... ellos pasean... ya queda menos para verte. En una hora estarás en casa y veré tus ojos alegres, en busca de la gente, la noche y todo lo demás.
Busco tus labios.
Mis labios están rotos, me duelen.
Pensaba que era lo más horrible que podía imaginar... las fotos de aquella isla ... me recordaron el hundimiento de mi ... siempre en altibajos... no quiero volver a surcar las holas sin saber donde caerán.
Me ves como…