Ring!Sona el despertador,..
La meva mare em ve a llevar, encara tinc una mica de son, però he d'anar al col.legi...
Com cada matí de dilluns a divendres m'aixeco a les 8.15h, em vesteixo i vaig a beure la llet amb colacao, sovint amb Smack's, sinó amb galetes Marbú. Després em rento les dents a consciència amb la pasta de dents Colgate per nens de sabor de maduixa.
Em pentino el cabell cap a una banda, amb una mica de serrell, em fico unes gotes de colònia Chispas,... m'encanta aquesta olor!
Estic contenta perquè avui estreno roba, me la va portar ahir el meu cosí Cesitas, també em va portar l'altre cosina Raquel, però a mi solament m'agrada la roba del meu cosí, és molt més guai que els vestits i faldilletes de la meva cosina.
Porto un xandall gris amb caputxa i uns pantalons de pana vermells, unes bambes genials, amb troços de blau cel i troços de blau marí, amb dues tires de velcro.
L'abric es de feltre gruixut, blau marí, com de mariner; es corda amb uns botons de pal d'òs.
La meva motxilla és petita però molt bufona, de color groc, porta un dibuix d'uns llàpissos, perquè m'encanta dibuixar.
L'estiu passat vaig guanyar un premi de dibuix i van possar el meu dibuix a la portada d'una revista.
Com sempre es fa tard i tenim que anar una mica ràpid per arribar a l´hora a l'escola, encara que està a la cantonada. Al carrer Siracussa.
Quin nom més estrany i enigmàtic, penso sempre, desde que vaig aprendre a llegir-ho.
Arribo a les escales de la porta i començo a trobar-me altres companys i companyes de la classe.
Entro a classe, estic contenta, perquè avui em quedaré a dinar al menjador, i podré menjar macarrons amb tomàquet, que m'encanten.
Comença la classe i el primer que fem és un dictat, després ens toca llegir en veu alta,i per acabar hem de fer una expressió escrita explicant què hem fet aquest cap de setmana i al final fer-ne un dibuix.
M'encanta escriure i dibuixar... i acabo la primera. La senyoreta em diu que ensenyi a dibuixar a una altre nena una xemeneia, ja que la fa recta al costat de la teulada de la caseta i sembla que caurà.
Arriba l'hora del pati i la Mercè ve a buscar-me, anem al lavabo, on hi ha una font per beure aigua al mig.
Desprès em porta a un racó del pati i juguem a Superman com sempre.
Jo faig de Superman i ella de Louise.
Recreem l'escena aquella en la que Louise està al seu pis i es presenta en Superman i al final se l'enporta volant.
Nem a dinar al menjador.
De postre hi ha un meravellós arròs amb llet.
Genial!.
De sobte sentim molt soroll al carrer, els cotxes pintant... i la gent tirant petards... resulta que Barcelona acaba de ser nomenada ciutat olímpica pel 1992.
La senyora del menjador ens ho explica i jo penso que falta molt de temps pel 1992.
Tornem a classe i m'entra una mica de son.
Fem matemàtiques i aprenem a sumar i una mica a restar.
Però tothom està excitat perquè s'han asaventat de la notícia.
Així que ens toca fer un dibuix de les olimpiades.
Quan surto de classe nem a la piscina.
Em posso el meu banyador vermell amb dos caballets cossits a una banda, perquè sóc de les millors de la classe.
Quan acabem la piscina la meva mare està a la sortida i m'explica de sorpressa que tindré un germà o germaneta.
I jo li dic que preferiria tenir un germanet.
Després passem per casa i agafem el gat lligat amb una cadena de gos petit el portem a passejar pel parc de Sant Joan, que és aprop.
Allà em trobo a la Mercè un altre cop i juguem una estoneta entre els bancs i l'estàtua que hi ha al mig.
Sempre que estic amb ella m'ho passo molt bé, molt millor que amb cap altre nen o nena.
És molt maca i eixerida, ella podria jugar amb qui volgués, però sempre prefereix quedar-se a jugar amb mi. Però hem de jugar les dues soles, no vol mai que vingui ningú més.
M'acarícia, em dona petonets al coll, i sempre em porta de la ma.
El día que em vaig tallar el cabell molt curt, com el meu tiet que s'ananava a la mili, va estar tot el dia acariciant-me el cap.
I a mi m'encantava sentir les seves carícies i calor.
Sempre jugavem a mares i pares.
Ella era la mare i jo el pare, i a vegades li deixaba jugar a la Bea, perquè fes de filla.
Tenía sis germans, gairebé tot germanes, més grans que ella.
Tenien una ferreteria al carrer devant del balcó del meu pis.
Les dues pensavem, donàvem per fet, que estariem sempre juntes, no teniem preocupacions, símplement jugàvem sempre sense parlar gairebé.
Solament ens calia una mirada. Amb 6 anys.
La meva mare em ve a llevar, encara tinc una mica de son, però he d'anar al col.legi...
Com cada matí de dilluns a divendres m'aixeco a les 8.15h, em vesteixo i vaig a beure la llet amb colacao, sovint amb Smack's, sinó amb galetes Marbú. Després em rento les dents a consciència amb la pasta de dents Colgate per nens de sabor de maduixa.
Em pentino el cabell cap a una banda, amb una mica de serrell, em fico unes gotes de colònia Chispas,... m'encanta aquesta olor!
Estic contenta perquè avui estreno roba, me la va portar ahir el meu cosí Cesitas, també em va portar l'altre cosina Raquel, però a mi solament m'agrada la roba del meu cosí, és molt més guai que els vestits i faldilletes de la meva cosina.
Porto un xandall gris amb caputxa i uns pantalons de pana vermells, unes bambes genials, amb troços de blau cel i troços de blau marí, amb dues tires de velcro.
L'abric es de feltre gruixut, blau marí, com de mariner; es corda amb uns botons de pal d'òs.
La meva motxilla és petita però molt bufona, de color groc, porta un dibuix d'uns llàpissos, perquè m'encanta dibuixar.
L'estiu passat vaig guanyar un premi de dibuix i van possar el meu dibuix a la portada d'una revista.
Com sempre es fa tard i tenim que anar una mica ràpid per arribar a l´hora a l'escola, encara que està a la cantonada. Al carrer Siracussa.
Quin nom més estrany i enigmàtic, penso sempre, desde que vaig aprendre a llegir-ho.
Arribo a les escales de la porta i començo a trobar-me altres companys i companyes de la classe.
Entro a classe, estic contenta, perquè avui em quedaré a dinar al menjador, i podré menjar macarrons amb tomàquet, que m'encanten.
Comença la classe i el primer que fem és un dictat, després ens toca llegir en veu alta,i per acabar hem de fer una expressió escrita explicant què hem fet aquest cap de setmana i al final fer-ne un dibuix.
M'encanta escriure i dibuixar... i acabo la primera. La senyoreta em diu que ensenyi a dibuixar a una altre nena una xemeneia, ja que la fa recta al costat de la teulada de la caseta i sembla que caurà.
Arriba l'hora del pati i la Mercè ve a buscar-me, anem al lavabo, on hi ha una font per beure aigua al mig.
Desprès em porta a un racó del pati i juguem a Superman com sempre.
Jo faig de Superman i ella de Louise.
Recreem l'escena aquella en la que Louise està al seu pis i es presenta en Superman i al final se l'enporta volant.
Nem a dinar al menjador.
De postre hi ha un meravellós arròs amb llet.
Genial!.
De sobte sentim molt soroll al carrer, els cotxes pintant... i la gent tirant petards... resulta que Barcelona acaba de ser nomenada ciutat olímpica pel 1992.
La senyora del menjador ens ho explica i jo penso que falta molt de temps pel 1992.
Tornem a classe i m'entra una mica de son.
Fem matemàtiques i aprenem a sumar i una mica a restar.
Però tothom està excitat perquè s'han asaventat de la notícia.
Així que ens toca fer un dibuix de les olimpiades.
Quan surto de classe nem a la piscina.
Em posso el meu banyador vermell amb dos caballets cossits a una banda, perquè sóc de les millors de la classe.
Quan acabem la piscina la meva mare està a la sortida i m'explica de sorpressa que tindré un germà o germaneta.
I jo li dic que preferiria tenir un germanet.
Després passem per casa i agafem el gat lligat amb una cadena de gos petit el portem a passejar pel parc de Sant Joan, que és aprop.
Allà em trobo a la Mercè un altre cop i juguem una estoneta entre els bancs i l'estàtua que hi ha al mig.
Sempre que estic amb ella m'ho passo molt bé, molt millor que amb cap altre nen o nena.
És molt maca i eixerida, ella podria jugar amb qui volgués, però sempre prefereix quedar-se a jugar amb mi. Però hem de jugar les dues soles, no vol mai que vingui ningú més.
M'acarícia, em dona petonets al coll, i sempre em porta de la ma.
El día que em vaig tallar el cabell molt curt, com el meu tiet que s'ananava a la mili, va estar tot el dia acariciant-me el cap.
I a mi m'encantava sentir les seves carícies i calor.
Sempre jugavem a mares i pares.
Ella era la mare i jo el pare, i a vegades li deixaba jugar a la Bea, perquè fes de filla.
Tenía sis germans, gairebé tot germanes, més grans que ella.
Tenien una ferreteria al carrer devant del balcó del meu pis.
Les dues pensavem, donàvem per fet, que estariem sempre juntes, no teniem preocupacions, símplement jugàvem sempre sense parlar gairebé.
Solament ens calia una mirada. Amb 6 anys.
Comentaris