Passa al contingut principal

Ara

Estima'm no és una de les paraules que més es fa servir a Internet.

"com una idiota que conta el temps perdut
entre un "ja ens veurem" i un "avui no puc" (...)by Un Suc de Taronja.


Paraules que al llegir-les t'inunden de ple, paraules d'ara, d'avui, de sempre...
que mai acaban d'esborrar-se,...
Les dents trencades, els ulls mullats, la cara freda i groga, les mans seques...
els llavis tallats, el cap enboirat...
els somnis espremuts... de qualsevol record instantani... d'algún tros d'història d'alguna sèrie de la tele...
potser et recorda a tu, potser et recorda allò que t'agradaria ser ... i no pots...
no vull ser res, ni reina,... ni més ni millor... que res...

Les raons, la maduressa, saber què és el que importa i les prioritats; saber que el que importa pot esperar però les prioritats no.
Ens queixem massa, malgastem massa energia que podriem aprofitar en sentit positiu.
Sense viatges, sense blanc, sense companyia, sense aventura, sense res, estic plena.

Un plàtan, se'l va menjar a mossegades, una darrera de l'altre. No em deixava per mi ni un pessic. I al final un petó inesperat a la galta...
Ara ja entèn les coses, ara ja pren decissions per ell mateix... decideix quan i com i a qui li fa un petó.

L'estació de metro, el banc, resta desert.
La imatge és absurda, a ningú l'interessa un trist banc solitari, vell.
Si sabem tota la gent que s'ha assegut en aquell banc durant tots els dies de la seva existència, comprenem llavors la seva importància.

El no res, el vuit potser és molt més del que ens pensem....
L'amor s'ha de cuidar com es cuiden les plantes, regar-lo una mica cada dia, possar-li música dolça i tènue, cantar-li, treure-li les coses dolentes que poden sortir... tenir-ne cura...

L'amor és un tressor, l'amor es gratis, l'amor és a tot arreu, és en els ulls de qui mira... però de vegades no pot evitar... sentir amor....

Les persones som els únics éssers vius que podem sentir dos sentiments contrapossats a la vegada per una mateixa persona: odi i amor.

Si sents odi per algú és que l'has estimat, l'estimes...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...