Passa al contingut principal

ámate

Acéptate y ámate como seas, camina con paso firme sin mirar atrás. Llega al fondo de todo intento. Ten confianza siempre en ti y en la vida. Sigue dispuesta a seguir hasta el final. No pierdas tu alegría en los tropiezos. Se fiel a tu voz interna, escúchala siempre. Recuerda, en cada paso se fortalece tu voz. Demuestrate que sí se puede vivir soñando. Atrévete a caminar hacia lo desconocido.. y sobre todo no olvides nunca de amarte.
Una se ama mejor a sí misma amando a las personas que te rodean.
Sin miedo. Haz realmente lo que te apetezca en cada momento.
Disfruta. Enjoy the silence.
Cuidarte es amarte.
Respira, respira, respira...
cuando buscas una mirada, que no conoces, que quizás no existe...
haz la llamada del ahorro...
ves a la casa diez,
busca la belleza,
la belleza interior...
mis metas... ser feliz, amar, disfrutar.. sentir y vivir...
No hay nada mejor en ésta vida que perder el tiempo,
pensando, soñando, mirándote al espejo, escribiendo, esuchando música...
¡Terápia de xoc!
Amor en tiempos del cólera...
amor a raudales...
hoy intentaré recuperar todas las horas de sueño que me faltan de ésta semana...
una vez una amiga me dijo que en realidad éstas horas que no has dormido cuando tocaba ya no las vuelves a recuperar nunca, pensar en esas cosas siempre me daba un tremendo escalofrío que recorría todo mi cuerpo... y paralizaba mi mente...
ahora ya no está, se fue, se la llevó su obsesión, se la llevó la perdición, de buscarse y no encontrarse... y es que era una mujer, una chica realmente triste... perdida en sus polvos blancos...
sonreía y siempre pedía una coca-cola en vaso corto, era camarera de salón de hotel...
trabajaba sólo unas tres horas por las mañanas en hoteles de lujo... y luego tenía todo el tiempo y el dinero del mundo...
su padre era el director de la revista más importante de deejays del país...celebraba fiestas a lo grande en Barcelona, Ibiza y Marbella... y ella siempre estaba en los mejores sitios, ....
pero prefería estar sentada en una de las sillas del vagón del metro... dando vueltas a la ciudad durante toda la noche...
veía como todas se besaban... y ella solo quería volver a respirar, una y otra vez... su polvo blanco...
sólo podía pensar en eso...
y eso que siempre dijo, que ella pensaba que nunca caería en eso...

remember vivian

http://www.youtube.com/watch?v=S0Pc3heCXQ0

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...