Passa al contingut principal

एन afganistan


En Afganistan.
Las Ong's intentan mentalizar a los padres y madres fumadores de opio, o que se pinchan, resultado del hambre colectiva y desesperante, y de las miles de plantaciones en todo el suelo cultivable del país, no pueden comer, porqué solo cultivan amapolas, y no se pueden comer, así que se drogan...para paliar el ánsia...
Intentan que los padres y madres no droguen a sus hijos, que no les bufen en la cara caladas de heroína pura...
Hay varios carteles que anuncian ésta campaña allí, es horrible, se e en el más fuerte, como una madre sopla en la cara de su bebé...
en tal ilustración hiperrealista...sólo te queda un frío intenso que te recorre de arriba a abajo... derrepente...
sientes...te sientes dichosa de la vida que parece que aquí podemos disfrutar...
El otro dia fui a un cajero de La Caixa... y vi como una chica de unos 20 años fumaba sentada en un canuto de papel de plata, sobre una base de papel de plata quemado...yo evidentemente pensé que se drogaba pero no sabía qué era, después de mi documentación... supe que se trataba de fumar heroina en base....
La chica hizo un par de caladas o tres ... y comenzó a caminar de cuclillas hacia otra parte del cajero... y derrepente vi a un chico que también fumaba lo mismo, de pie, y con un carrito con un bebe detrás de él...
Mi amiga dijo... si lo tiene todo, es guapa, joven... ¿Cómo puede acabar así?
La chica se acercó de cuclillas a su bebe de unos 10 meses, y le miró a la cara, el bebé reia y lloraba...y ella le decía que riera para ella...
Nos marchamos con una sensación de impoténcia...de no saber qué hace, si llamar a la policía, de si avisar a los del cajero para que guardaran la cinta de video... o de no hacer nada...
salimos del cajero .... y vi el slogan de la Caixa... que todos conocemos ...
¿Hablamos?

2678jud

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...