Passa al contingut principal
EN MI FLOR ME HE ESCONDIDO

En mi flor me he escondido
para que, si en el pecho me llevases,
sin sospecharlo tú también allí estuviera...
Y sabrán lo demás sólo los ángeles.

En mi flor me he escondido
para que, al deslizarme de tu vaso,
tú, sin saberlo, sientas
casi la soledad que te he dejado.

Emily Dickinson.

No puc pas resseguir a la menuda els anys que separen aquella antiga xiqueta de la dona que intenta respondre a la doble pregunta: "qui sóc, per què escric". Esquemàticament, algunes fites apareixen a la nota biogràfica del final d'aquesta publicació. D'un sol cop d'ull, em sedueix de veure, en el mirall dels meus versos, dels meus llibres, una serp i les seves mudes de pell: mudes que parlen i alhora resten mudes. La serp potser és com aquella que la meva mare em deia que hi havia dalt d'un sostremort: la seva intenció era d'evitar que m'hi enfilés per una escala de mà massa insegura. Jo pujava sigil·losament, fins que dos o tres travessers abans d'arribar al capdamunt, la veia, veia la serp com es despertava i, de l'esglai, arrencava a córrer fins a baix de tot. Per tornar-hi, un i altre cop, sense esmena. Temptació o repte, transgressió i mancança: l'escriptura. El sostremort de la serp era a la casa on vam anar a viure en deixar la masia, llavors del primer trasllat. Potser la primera metàfora.

Qui sóc i per què escric

Maria-Mercè Marçal

Els teus llavis. La fruita. La magrana...
Àngel rebel, tot olor de gingebre.
Atrapa’m pels replecs d’aquesta febre.
Vine amb verdor de pluja. Sargantana
que em fuges pels cabells, sense frontera,
al bat de sol, ales d’ocell nocturn!
Serves per cor la Lluna o bé Saturn
i, als ulls, un tast de boira matinera.
El teu cos mineral. Sal. Vi. Maduixa.
Com una serp, cargola’t al meu ventre
i cerca’m, amb verí d’amor, el centre
Tu seràs un gat negre. Jo una bruixa.
Ens fitarem errants, i en el desvari
la lluna, cega, encendrà l’escenari.

Estranya companyia que m'abraces
al punt més alt de l'alta solitud
per on navego amb barques d'alegria
ullpresa d'heura.

T'obres camí en un laberint de runa
que l'aigua escala amb fletxes de tendresa.
L'enforcall de la sal covarà en guerra
l'ou del creixent?

No sé on són els confins del viatge.
La mar és el marjal on grano, oberta
als tretze vents de la terra, amb el cos
florit de lluna.

I hi cerco signes, alfabets d’arrels
per confegir-te un nom que no t'escanyi.
Per bastir-te una casa que no et segui
veles ni rems.

Maria-Mercè Marçal

Sentir y vivir. Es mejor lees algo que te inunde de belleza.

La frutería está llena de mujeres diversas que acuden de buena mañana fresca a comprar.

* Creer en en tus sueños, que poco a poco, día a día ves que es posible llegar a lograrlos. Después de muchos momentos de derrota, frustración y engaño. Después de arrastrar mi mirada por las calles.

Si tu no crees en ti, nadie va a hacerlo.

Las horas lentas al sol.

La playa llena de gente. Gente que habla y habla. La pareja perfecta, el chico diez y la chica danone light, se pasean unas cuantas veces por la orilla en busca de las miradas ajenas que apoyen su desdicha. Se sientan por fin en un hueco esencial para ser centro de atención.

Vuelvo mi mirada.

La chica que explica toda la historia de su último año y medio de vida sentimental a otra chica que parece haber conocido hace un par de horas.
[Miguel y yo estabamos genial, al principio me gustaba y tal, pero como cada día al salir de clase me esperaba para estar conmigo, me rayé. Me agobié. Total que pasé de él. Pero bueno, nos seguíamos enrollando. En plan pareja rara. Un día de fiesta, yo toda fumada y borrachísima, acabé liándome con uno de sus mejores amigos, pero cuando volvíamos a la residencia yo ni me acorda. Tía, le había puesto los cuernos a mi novio y yo sin saberlo. Miguel se rayó y estuvo un poco distante unos días, total que se me fue la olla, deberás pensar que esty loca, fui y compré unos billetes para los dos, para ir a Londres. Le fui a ver a su habitación de la "resi" y se lo enseñé. Así que ya me ves esa misma noche los dos en el avión sin nada más que lo puesto. Estuvimos cuatro días comiendo pan de molde con mermelada, la primera noche dormimos en el aereopuerto. Esa semana fue genial, éramos como una pareja, entramos a un bazar chino y nos compramos unas setas de esas y nos las comimos, ¡vaya viaje!.(...)etc].


30.7.7

LUNA LLENA EN TU PIEL


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...